Activitats extraescolars (2)

 

Davant de les activitats extraescolars molts pares es pregunten si han d’explicar als monitors d’aquestes activitats que el seu fill o la seva filla té altes capacitats. No és un acte de vanitat? De veritat és important? No val la pena que passin desapercebuts?

Aquí teniu uns exemples reals que us poden ajudar a treure les vostres pròpies conclusions:

-   * La L fa gimnàstica artística de competició. Cada vegada els exercicis són més difícils. L’han passat de grup i ara és la més menuda en un grup de “grans”. Per anar pujant de dificultat necessita el seu temps. S’hi va acostant, va agafant confiança però si l’apreten es bloqueja. És important que a més del vincle, l’entrenadora li digui que sap que necessita el seu temps (que no és massa) i parlin de quan creu que ho tindrà. Sabem, al menys és el que ha passat fins ara, que quan ho té, ho clava.

-   * En D juga a futbol i és el porter d’un equip recent format. Les línies no estan clares i menys la defensa, pel que cada setmana li fan molts gols. Ho porta molt malament. I alguns pensen que no sap perdre. En canvi ha començat a jugar als escacs. Aquí encaixa molt bé les derrotes. Diu que els altres són més bons i que fa més temps que juguen. Fins i tot diu que alguns juguen molt bé. Diu que els altres són molt bons i el guanyen però quan ell en sàpiga més també guanyarà. De fet ha arribat a anar al Campionat de Catalunya i la seva actitud ha estat exemplar tan quan ha guanyat com quan ha perdut.

-     *  La C va néixer ballant (o això diuen els seus pares). És el que més li agrada fer i per fi els seus pares l’han apuntat a ballet. Ella hi posa tota la intensitat i aprèn ràpidament les coreografies, per això aquell mes on es repassa pel festival pateix molt perquè ella s’ho sap des del primer dia; però altres nenes no hi posen interès, s’equivoquen, no estan atentes... Si la mestra no parla amb ella i la frena pot sortir qualsevol dia per peteneres perquè es va escalfant i no pot més, cada dia és el mateix.  Però si la mestra li ofereix la possibilitat de fer altres papers si alguna nena falla, veure alguns vídeos a casa de ballets famosos...és un detall que segur que agraeix.

-     *  A l’O el van expulsar de l’escola per temes de conducta. En canvi a l’extraescolar de futbol només li han tret una tarja groga en tota la temporada i va ser per defensar un company. L’entrenador amb qui ha fet molt bon vincle el controla amb la mirada. El sap frenar (cosa que a l’escola no van poder fer). En paral·lel anàvem treballant tècniques pel control de la ira que practicaven al camp de futbol. Al final dels entrenaments, moltes vegades parlava uns minuts amb ell i vèien què podia fer per no saltar i el felicitava per moments concrets en els que havia aguantat bé.

-   * L’A està acabant l’ESO. A l’institut diuen que no se sap relacionar amb els companys. Però contra tot pronòstic es va apuntar a fer d’ajudant del monitor de tennis del club i aquell noi, en aparença arisc, és molt amable; i treballa tant la tècnica com la relació amb els infants.  

-     *  L’A te molta traça amb el moviment. Li encanta la dansa però quan aprèn una tècnica nova el que vol és aplicar-la a la seva manera. No li agraden les coreografies fetes, a ella li agrada crear-les, pensar-les i fer-les. Ha estat a punt de deixar les classes perquè no vol repetir passos, ella vol ballar. Si la mestra no la sap portar, que no és que faci el que vulgui, potser la nena perdrà l’oportunitat de gaudir amb la dansa.

A quina conclusió heu arribat?

Jo sóc partidària de comunicar-ho perquè tenen característiques poc habituals que sense coneixements sobre el tema es poden veure com un caprici o fins i tot els poden tildar de maleducats per la seva intensitat, la seva rigidesa, la seva hipersensibilitat o la seva autoexigència. Necessiten estar al cas i saber com tractar-los i sobretot com no tractar-los.