Els infants i joves d’altes capacitats solen ser intensos, hipersensibles, rígida, paladins de la justícia... aquesta combinació en majúscules, com tot el que viuen forma un còctel explosiu per les petites coses de cada dia, sobretot quan hi afegim la guinda d’una memòria d’elefant.
Avui parlarem de les dificultats d’autocontrol. Normalment quan parlem amb ells ens entenen. El seu cervell ens entén però molt sovint el seu cos encara no està preparat per fer el que el seu cap entén. D’això en diem disincronia. La cognició, l’emocionalitat i la part física poden estar en tres temps diferents d’evolució. Això els sol fer patir molt.
Encara que vulguin no poden passar de llarg o mirar cap a una altra banda quan troben una situació d’injustícia que pot no afectar-los directament, sinó que afecta a un company, o a algú més dèbil. Encara que hagin sortit escaldats en ocasions anteriors, no ho poden evitar. Es senten interpel·lats personalment, tot i que sovint acaben patint les conseqüències que potser no reben els que s’estaven barallant o estaven implicats directament en els fets perquè ells són molt intensos i els és difícil frenar.
Altres vegades senten les mirades d’altres o els seus comentaris com atacs (de vegades pot ser cert, però altres vegades són casualitats). En sol fer una lectura negativa i obra en conseqüència de vegades amb intensitat o impulsivitat.
Necessitem conèixer bé les característiques dels infants i joves d’altes capacitats perquè sinó podem minimitzar els seus sentiments i no els podrem acompanyar en el procés de resoldre aquestes situacions de descontrol que els fan patir molt a pilota passada, però que no saben veure-les venir. Sovint aquesta feina es fa a casa però ha de ser acompanyada o al menys coneguda des de l’escola.
Tot de cop no ho podrem resoldre però fora del moment de tensió sí que hem de parlar amb l’infant o jove sobre el que ha passat. Alguns no en volen parlar perquè els recorda el que han fet malament, o es senten jutjats o acusats. Cal anar preparant el moment i és molt important que col·labori. Potser al començament només pot escoltar però poc a poc necessitem que ho processi i faci seu el problema per arribar a una solució. No podem fer retrets, ni un to de renyar. Hem d’escoltar, acollir el que diu que no vol dir ni reafirmar-ho ni estar d’acord. Cada situació és diferent. Hem de saber escoltar i poc a poc anar-lo portant a veure la realitat objectiva: què ha passat. La culpa no sempre és d’ell, però tampoc sempre és dels altres. Amb aquest temps de reflexió amb veu alta hauríem de poder definir què ha passat i quines han estat les causes. També haurem de buscar com ho podríem haver solucionat. Buscar diferents opcions perquè ell trobi quina és possible per a ell. Cal buscar solucions per a la propera vegada perquè encara que no vulguem... hi haurà una altra vegada.
Cal parlar amb el seu cervell que ens entén, i el seu cervell i ell ja s’aniran posant d’acord. Recordeu que té un pensament constant i les nostres xerrades poden ser bona llenya per cremar.
Com es podia haver evitat, com s’ha sentit tothom en aquesta situació; si han contravingut alguna norma; si ara, veient les conseqüències hauria actuat igual... Segurament en un altre moment podrem parlar de la memòria d’elefant per recordar els greuges o el que li han anat fent al llarg dels anys els uns i els altres... però això serà tema d’un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada