El concepte d’intel.ligència
ha anat canviant amb el temps. Abans es creia que es mesurava amb un test. Que
un sol coeficient ens deia com érem i quines possibilitats teníem d’ensortir-nos-en.
Avui ja no parlem d’una sola intel.ligència ni es mesura amb un sol índex tanmateix hi ha persones que no s’han
actualitzat. Abans es parlava de que amb un coeficient intel.lectual de 130 o
superior la persona era superdotada.
Hi ha persones que creuen que si no hi ha
un coeficient excepcional no hi ha superdotació. Però si la medició ho diu i, alhora, la persona no mostra excel.lència es pressuposa que ha estat mal mesurat. Tornem a confondre rendiment amb capacitat.
Aquest mite, com
d’altres, ho és tan en positiu com en negatiu. És imprescindible formar-nos i conèixer en
què consisteixen realment les altes capacitats.
Les mesures són
fantàstiques perquè quan tenim coses que semblen objectives les sentim com més
oficials, sense possibilitat de retopar-hi... no obstant, hi ha gent que ni així!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada