Aplicant una
diferenciació en el seu tractament escolar els fem diferents als altres. Però...
reflexionem per un instant... Faríem servir aquesta mateixa expressió per parlar
d’un nen sord o amb síndrome de Down. El que els fa diferents no és el tracte
que reben. La diferència és anterior. El tractament diferenciat el que fa és
igualar-los i que rebin el que necessiten.
En aquest punt hi
ha també la creença de base que si els fem diferents es creuran superiors. És
cert que algun nen o nena pot tenir aires de superioritat però això no depèn de
la capacitat sinó de la manera de portar-la. L’educació en la diversitat és
important per aconseguir que ningú se senti per sobre els altres per tenir
alguna cosa que l’altre no té, ni tampoc per sota per no tenir-ho.
Deixaríem de posar ulleres a un infant perquè
no es sentís diferent? Faríem menjar gluten a un infant intolerant? O posarem
els mitjans perquè puguin ser persones completes des de la seva situació.
Desgraciadament
molts infants i joves d’altes capacitats no es senten superiors sinó molt diferents i
inferiors. És cert que són diferents. Només cal apropar-s’hi i parlar amb ells
una estona per veure que no és un posat, que és una essència que busca
desplegar-se, que necessita desplegar-se. Una mica de temps i una mirada sense prejudicics. No els fem diferents. Són diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada