Per molts docents el temps de pati dels alumnes d’altes capacitats és un problema. Comença sent un moment d’observació que ens crida l’atenció.
La majoria dels infants fan servir els temps de pati,
sense ser-ne conscients, per autoregular-se: el moviment, la relació social i l’alimentació
són tres de les ocupacions habituals en temps de pati entre els infants. Però
no tots ho viuen de la mateixa manera. Ni tan sols tots els alumnes de altes
capacitats no ho viuen de la mateixa marea. Anem a veure quatre casos d’alumnes
identificats amb altes capacitats:
1.- infant identificat amb bones habilitats socials.-
El seu temps de pati és molt semblant al dels seus
companys. Si a més és un noi i li agrada el futbol, basquet o handbol (el que
es jugui al pati de l’escola) encara és més adaptat. El seu temps de pati es
circumscriu a jugar a pilota (els dies que es pot) i els dies que no hi ha
pilota també juga amb els companys. Si és una nena te un grup amb qui juga o
parla en el temps de pati. Estan contents, els agrada el temps de pati i, fins
i tot, pot ser el millor moment del dia a l’escola.
2.- infant
identificat amb dificultats en les habilitats socials.-
El temps de pati és un moment per socialitzar per
excel·lència però alguns alumnes no tenen traça en l’aproximació als altres o
el manteniment de la comunicació amb els altres. Comencen anant al pati amb
alguns companys però quan hi arriben i passen uns minuts... ja estan sols. No
compten amb ells perquè no són “una bona companyia”. Hi ha infants que solen
tenir dificultats de relació en el temps de pati. Cada dia hi ha queixes dels
companys o d’ells mateixos. Voldrien estar acompanyats però no saben o no els
volen. Volen jugar amb altres però no els deixen i de vegades ja no ho
intenten...
3.- infant
identificat que necessita el seu temps a soles.-
Poden tenir la impressió de que ja han estat “aguantant”
tot el matí als seus companys i necessiten un temps de descans. Ja en tenen
prou. Aprofiten per evadir-se. Vaig conèixer un infant que dedicava el seu
temps de pati a buscar “bitxos bola”, un altre passejava sol al voltant del
pati i observava els seus companys “des de fora”, algun deia que jugava a
futbol però estava fora i feia “d’àrbrite a l’ombra, de públic i de marcador”. Solen
estar bé sols o poc acompanyats. Per a ells no és un problema.
4.- infant
identificat que es recarrega amb la lectura.-
Hi ha infants que necessiten evadir-se amb la imaginació
vivint altres realitats a partir d’un llibre. Marxava al pati amb el llibre
sota el braç i llegia en un racó lluny del soroll del pati, al sol o a l’ombra.
Regenerava i no volia que acabés aquests temps perquè era temps d’oxigen per a
ell/ella. Sol estar content amb aquesta situació, no li dol ni en vol una
altra. Li costa parar de llegir quan se li acaba el pati i tornar a la
realitat.
Novament el que necessitem és la lupa i veure quines són
les seves necessitats. Els clàssics deien que tot havia de ser amb mesura. Haurem d’observar, escoltar,
acompanyar. Cal actuar de seguida amb aquells que pateixen, que els dol la
situació, i donar-los eines perquè puguin millorar i canviar. Conduir
amablement és essencial. El VINCLE ens ajuda sempre. Aquest curs la tutora d’un
alumne de Quart va crear un pla d’activitats per donar possibilitats de fer activitats
amb altres: escacs, jocs de taula, activitats plàstiques, jocs de moviment o d’interacció
amb objectes (aros, tres en ratlla, jocs de taula...) també se li han proposat
reptes en general o amb base Pokémon (un dels seus interessos), també li podríem
proposar la creació d’un hotel d’insectes lligat amb ciències naturals i
plàstica (recollida de formigues...). Hem de tenir en compte que hem de possibilitar
també el fet d’alleugerir la tensió motriu... La proposta de concretar què fer
cada dia va ser molt positiva. Això ha fet que estigui més tranquil perquè sap
què fer cada dia i en algun cas connecta amb companys per interessos comuns
(escacs, plàstica, reptes Pokemon, reptes en general, jocs del carretó) i
malgrat ha baixat la “sinistralitat” en moments de pati no hem solucionat el
tema. És una primera fase. La primera proposta de la família era venir-lo a
buscar en els temps de pati però això no ajudava a la resolució del problema,
sense voler l’agreujava. La proposta de la mestra era completa però requeria
seguiment i alhora distància perquè es sentís autònom. L’acompanyament és
imprescindible però de vegades es tracta més d’encarrilament. Ell està relativament còmode en
aquesta situació perquè abans es sentia un problema i ara ja no ho és. Tot i
això, li agradaria poder compartir activitats amb els altres. Observa que tots els
altres nois juguen a futbol i ell es sent un “bitxo raro”. Cal treballar les
seves necessitats... la mestra està fent una molt bona feina d’observació,
adequació, d’acollir-permetre-donar espai- posar en contacte i alhora protegir
(d’ell i dels altres), mentre va fent passos perquè el temps de pati no sigui un
temps problemàtic sinó un temps volgut-gaudit-desitjat i poc a poc compartit
amb els altres.
Quan comencem a posar la lupa en com viuen els infants el
temps de pati, està clar que el aquests temps i espai, en essència, requereix
una reflexió a fons i unes propostes clarament inclusives... Avui parlem de dinamització de patis, d'espais més enllà del futbol, basquet... que ofereixin diferents propostes perquè tots els infants puguin gaudir d'aquests temps d'esbarjo entre classes. Estem en el bon camí, continuem endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada