No vull deixar el meu mestre/la meva mestra! (Pares i Docents)

 

Hi ha alumnes d’Infantil i Primària que comencen a albirar el final de curs i que el temps amb aquell professor o amb aquella mestra amb la que han connectat tant s'està acabat. En molts casos han aconseguit entendre’s amb la mirada. Alguns fa dos cursos que estan junts i començar a pensar en canviar el mestre els entristeix molt. Tot i que queden encara quinze dies de classe alguns comencen a sentir massa a prop el final.

Necessitem encaixar la incertesa del canvi. Ells no ho saben però el curs vinent tornaran a fer un nou vincle amb el tutor o la tutora del curs vinent.

Per alguns la sola idea de passar aquests darrers dies amb aquell mestre i el fet de que siguin els darrers dies li fa mal, molt de mal. N’hi ha que tenen malsons, les pors del dia passen a la nit. Uns poden plorar o sentir-se tristos quan algú treu el tema. Altres poden passar-se les hores fent dibuixos o manualitats de record per aquesta persona tan especial.

Acompanyar-los en aquestes situacions i que aprenguin a gestionar aquestes emocions tan intenses és molt important. A alguns els pot costar molt ser racionals i pensar objectivament en aquesta situació per això els podem ajudar a posar paraules al que senten i al que poden fer. També podem veure en pel·lícules, series o en la vida real persones amb situacions semblants com ho afronten per veure si podem inspirar-nos per fer-ho igual, semblant o totalment al revés. No hi ha un bon estil, cadascú ha de trobar el seu propi estil de fer les coses. L’estil propi ajunta com som, com volem fer les coses i, la nostra manera de pensar i els nostres valors. Quan estem parlant d’infants i joves estem clarament en construcció encara que tenim clar que els humans estem en construcció al llarg de tota la vida. Aquesta construcció ha de ser el més conscient possible perquè això ens permetrà dirigir-nos cap a la millor versió de nosaltres mateixos.  

Un dels records que tinc més vius és de la sortida de l’escola el darrer dia del curs. Aquelles llàgrimes, abraçades i petons... Recordo molts finals, de molts cursos però sobretot d’aquell que sabíem que era el darrer curs. Sabíem que arribaria setembre però res seria igual. Ni estaríem tots junts ni en aquell lloc on havíem passat tants anys i tan bones estones. Va ser un moment molt difícil per a molts. Una separació no desitjada. Però tots vam haver de portar-la el millor possible.

Ens podem quedar amb el dolor de la separació però també podem fer la lectura de gaudir del que tenim fins el darrer moment i després gaudir del record que no ens podrà treure ningú. Nosaltres decidim en què ens enfoquem. Els infants i joves d’altes capacitats els agrada prendre les seves decisions i no s’han de deixar arrossegar per les emocions. Han de decidir quines batalles volen lluitar i quines no és necessari. Quan parlem des del cervell els agrada prendre decisions i solen prendre decisions assenyades i justificades. Després poden tenir serioses dificultats per portar-les a la seva vida diària però quan abans comencin... millor.

Als meus quasi seixanta anys recordo a molts dels meus mestres amb gran gratitud. Amb uns vaig aprendre a estimar els llibres, a llegir i escriure; amb altres a retallar rodones; amb altres a saber estar, a saber callar, a saber preguntar; a saber esperar però alhora a no perdre l'oportunitat; a valorar l'art i la història; a ser endreçada tot endreçant el meu calaix tantes vegades; a estar sobre l'escenari parlant o cantant; a estimar el món la natura, les plantes i els animals; els elements de la taula periòdica i les valències; els accidents geogràfics els països i les capitals ... Realment mai els vaig perdre del tot perquè malgrat els anys, continuàven estant presents. Ara, després de tants anys, els sento molt presents. Formen part de la meva vida, de la meva essència, gràcies a ells sóc com sóc. I com diu la foto: "els grans mestres s'acompanyen tota la vida" i jo vaig tenir la sort de tenir grans mestres. Forma part d'una campanya de l'Escola Pia (en aquests cas de Tàrrega) però molts podriem signar-ho. Sabem que també hi ha una altra part de la història. Altres mestres dels que no recordem ni el nom ni el temps que vàrem passar amb ells o no els volem recordar. Alguns compten els dies que falten per acabar la seva relació amb aquests docent amb qui no han connectat... (una llàstima però també és ben real).