Visibilitzem les altes capacitats (Docents i Pares)

 

Necessitem roba d'alta visibilitat? Quines són les nostres diferències? Els companys d'escola saben què són les altes capacitats?

Les coses s’han de fer quan estem tots preparats. Fa temps que en J. tenia ganes d’explicar als seus companys que caram eren les altes capacitats. A l’escola havien tingut experiències molt positives d’alumnes que havien explicat als companys com vivien el seu TDA o el seu autisme i què significaven aquelles paraules. Aquestes explicacions havien suposat un  punt d’inflexió en el coneixement de la seva realitat per part dels companys. Posar paraules a les seves rareses, saber per què es mostraven així, què podien modificar i què venia de sèrie...

Dimarts va ser el dia. Ho havíem preparat molt. I allà estàvem a les vuit del matí en J., tota la classe, la directora, el tutor, la psicòloga del centre i jo (com especialista en altes capacitats i acompanyant a l’alumne que ara ja està a 3ESO i porto amb ell des de 4PRI).

Us adjunto el text que ens va explicar. Spoiler! Va anar molt bé. Tots els companys van escoltar amb molta atenció i després li van fer preguntes. Les preguntes van ser sobre la identificació (quan i com va saber que tenia altes capacitats), si coneixia a altres persones com ell, què va pensar quan se li va proposar una compactació de cursos, si els veu molt diferents... en acabar la sessió quan la directora li va preguntar “Com et sents?” ell va contestar amb un gran somriure: ”lliure”. Està clar que a partir d’ara no tot serà de color de rosa però els companys tenen una informació que no tenien i podran situar les seves rareses, com l’alteració amb els sorolls, la intensitat de les seves reaccions o la persistència quan necessita entendre alguna cosa; i valorar l’esforç que fa per parlar en d’una manera lenta i intel·ligible o amb un vocabulari assequible.  Estava molt nerviós però després de la primera frase es va relaxar... Aquí teniu el text.

“Ja fa uns quants anys que ens coneixem i sé que encara us sorprenc, i de vegades noto que no m’enteneu perquè no em coneixeu per dins. M’agradaria explicar-vos algunes coses perquè em coneixeu i sigui més fàcil conviure amb mi i entendre’m.

Us parlaré de tres àrees que crec que són importants per poder-me entendre.

De vegades quan parlem d’altes capacitats sembla que parlem de qui ho sap tot però no és així:

1.- Si us parlo de la meva manera d’aprendre us diré:

-        Que no he nascut amb el kit dels coneixements incorporats.

-        Que no sé les coses d’entrada. Quan era petit, les coses que havia d’aprendre a l’escola se m’enganxaven i no havia de fer cap esforç però ara he d’estudiar, repassar i estudiar.

-        Que tinc facilitat per aprendre, connecto coses diferents.

-        Que aprenc de manera diferent... no de manera lineal. Hi ha vegades que em costa memoritzar, o aprendre les coses si no els trobo un sentit, necessito entendre o relacionar.

-        Tinc una curiositat infinita i de vegades no puc parar. Faig mil preguntes i necessito respostes elaborades, saber d’on surten les coses... i puc desconnectar del que faig fins que trobo la resposta.

-        M’agrada reflexionar sobre temes importants, vitals (justícia, veritat, compromís...) i de vegades necessito comunicar-ho.

2.- En l’apartat emocional tot és molt intens i tot va molt de pressa:

-        Visc les emocions de manera molt extrema tan si estic content, trist o eufòric... i em costa molt tornar a la calma.

-        Hi ha vegades que el meu cos pateix per la intensitat i tinc febre, mal de panxa, mal de cap, problemes de pell, són somatitzacions.

-        Hi ha vegades que vaig molt de pressa: penso de pressa, parlo de pressa... i això us pot molestar.

-        Hi ha vegades que necessito bellugar-me (posar-me dret, toco coses...), hi ha vegades que faig sorollets i no sempre ho puc controlar... Això pot fer que en algun moment em costi controlar-me.

-        Em solen molestar els sorolls, el volum de la classe, de vegades molt... sobretot els trons. ( i quan els faig jo no els sento...)

-        Quan vull alguna cosa o la necessito puc ser molt persistent.

-        Necessito contacte físic. Potser m’apropo molt. Toco de manera inconscient. És una de les meves maneres de mostrar afecte.

-        Hi ha vegades que tot i que estigui voltat de gent, em sento sol. I altres vegades necessito estar sol.

-        M’agrada elaborar les meves estratègies per fer les coses, per evadir-me, per desconnectar...

-        Hi ha coses que m’estressen molt. Feines i deures, relacions amb companys, autoexigència, dubte o culpa.

-        Si necessiteu alguna cosa, pregunteu...

3.- Sóc molt literal i em quedo enganxat en les paraules:

-        De vegades  em costa entendre bromes neutres (no les evidents).

-        Hi ha vegades que penso que faig les coses malament.

-        Hi ha vegades que quan intento explicar-me ho faig de manera que jo veig clar però és desendreçat per vosaltres.

Sóc molt més que un grup de característiques.

Sóc el J. i estic en construcció constant.

Moltes gràcies per la vostra atenció.”

I com es diu sempre... no intenteu fer-ho si no es donen les condicions: preparació de l’alumne, del grup, dels mestres i de la família.

També els vam donar informació general sobre les altes capacitats i vam compartir, després d’escoltar-lo i confirmar que tots som diferents i les persones d’altes capacitats també, quines persones del món de la ciència, dels esports, personatges de ficció de les sèries... pensaven que podien tenir altes capacitats. Ho van clavar!

Hem insistit en que tots som iguals en dignitat i que en la forma podem ser molt diferents però que això el que aporta és riquesa. Aquesta vegada ha anat molt bé, ha valgut la pena!