A la majoria dels nostres infants d'altes capacitats els agraden les pantalles. De fet, amb elles o a través d’elles aprenen moltes coses interessants. És una gran finestra oberta al món.
Però molts dels nostres nens són molt intensos, rígids,
amb un baix autocontrol pel que el seu contacte amb les pantalles, que ha de
ser racionat per a tots els infants, per a ells ho ha de ser amb molta fermesa.
A moltes famílies l’ús dels dispositius per jugar estan
relegats a moments puntuals entre setmana i principalment al cap de setmana. És
una fórmula que funciona encara que alguns infants hi mostrin resistència. Els
videojocs estan dissenyats perquè hi vulguin jugar i són molt llaminers. A més
hi ha sempre al nostre entorn una família sense límits o que per qualsevol motiu
fa servir les pantalles coma mainadera i tenim un fill que ens diu que en (qualsevol company) sempre està connectat
o que es connecta més hores... (dificultat afegida).
Els temps de confinamen
t han empitjorat la situació amb
les pantalles perquè tenir més hores i no poder sortir les ha convertit amb
necessàries, i fins i tot, imprescindibles.
Com integrem les pantalles en la nostra vida familiar? Hi són de forma permanent? Hi ha cert control de continguts i de temps? Aquí teniu algunes idees:
- Quan arribem a casa de l’escola, prioritzar jugar amb els germans, jugar amb joguines tradicionals que puguin manipular, jocs de taula en família, construccions, joc simbòlic, cotxes, cuinar, fer manualitats, ballar, tocar un instrument…
- A l’hora de sopar, fer-ho tota la
família junta i sense dispositius a la taula o amb la televisió encesa. Podem
parlar de com ha anat el dia, de què farem l’endemà …
- És bo que en família veiem alguns
programes, pel·lícules o sèries per comentar-les. Veure què és adequat pels
nostres fills. De vegades no depèn de la orientació general perquè ells poden
entendre algunes coses però potser no poden estar exposats a altres. (Per la
seva hipersensibilitat en moltes cases no es veu amb ells el Telenotícies. Els
pares han de buscar altres maneres o moments per estar informats.)
- Anar a dormir d’hora i acabar el dia
explicant un conte o inventant-se alguna història entre tots. Amb una estona de
lectura. Amb una estona de conversa tranquil·la, potser escoltant música que ja
ens disposi per relaxar-nos i anar cap a dormir. És important que les pantalles
s’acabin abans de sopar.
- En el cas dels fills grans que arriben a
casa tard després d’entrenar i hiperactivats cal trobar una manera d’anar
desescalant per poder dormir a una hora prudencial. Comptem amb la feina feta
al llarg dels anys i que hi hagi un millor autocontrol. No hem d’anular els
dispositius però sí que és molt diferent veure una sèrie tranquil·la o una pel·lícula
d’acció.
- En moments puntuals podem deixar una
estona, sempre amb supervisió (Cada família és un món. En algunes es farà sense
que es noti molt, en altres el control serà evident... però no hem d’oblidar
que els pares som els responsables de la seva formació), per a què mirin algun
episodi o cançó a la tablet o a la televisió, per exemple, just abans de sopar
o després de la dutxa.
- Tots els dispositius electrònics dormen
al menjador de casa i es carreguen per l’endemà. Ningú dorm amb el telèfon a
l’habitació.
- Parlem en família sobre l’ús i abús de la tecnologia i comencem per posar les normes els adults però escoltarem les seves propostes (els infants i joves d’altes capacitats tenen opinió justificada des de petits) per integrar-les a la norma, si s’escau. L’objectiu és que ells acabin posant les seves pròpies normes i en facin un ús responsable.
És molt important l’ús que en fem els adults i com
separem l’ús professional i l’ús personal. Nosaltres som models davant dels
nostres fills i el modelatge és una forma d’aprenentatge molt potent entre els
humans. No hem de ser perfectes però si tenim dificultats explicar-les i
explicar com intenteu resoldre-les. Això ajuda als infants que també tenen
dificultats a veure com ho han de fer per sortir de certes situacions.
Actualment els infants de 3 a 6 anys viuen envoltats de
molts dispositius digitals. Per a ells, les tecnologies digitals són eines d’ús
habitual que els resulten molt motivadores, per això, és important que
n’aprenguin a fer un ús apropiat. S’ha de procurar que no en facin una
exposició massa freqüent, els experts recomanen introduir les tecnologies de
manera gradual en aquesta etapa fins a
un màxim d’una hora diària (que em sembla una exageració). S’han convertit en
la mainadera perfecte i ho veiem als restaurants, a la sala d’espera de la
consulta del metge, al cotxe... És el nou xumet que fa que els infants callin i
no molestin. Passem de fer-ne us perquè no molestin i ens deixin fer, a pensar
que han de regular el què hi fan i el temps que hi dediquen. I ells són els primers
que no entenen res i volen el seu xumet que els ha calmat tantes vegades de
situacions estressants (simple espera o allunyament dels pares). Per aquestes
edats us recomano el llibre d’Anna Ramis “De 0 a 3, res de pantalles?” o
escolteu conferències que té a You Tube.
En qualsevol cas, cal que ho facin sempre sota supervisió i se’ls acompanyi en el procés d’aprendre a utilitzar-les, insistint que a més de per jugar-hi i entretenir-s’hi, poden utilitzar-les per aprendre.
No oblidem que, amb un bon ús, aquestes tecnologies poden
aportar molts beneficis als infants i joves. Per exemple, els permeten obtenir
informació de manera immediata, poden ampliar i elaborar coneixements amb més
facilitat, es poden relacionar amb altres persones sense sortir de casa, fins i
tot amb gent d’altres països o també els permet desenvolupar capacitats intel·lectuals.
En aquest sentit, les tecnologies digitals estan obrint
camí a noves maneres d’accedir a la informació. Permeten fer activitats
relacionades amb habilitats cognitives, com la memòria, l’associació d’idees o
l’atenció i també altres activitats relacionades amb la introducció a la
lectura i escriptura, les matemàtiques, la música, l’expressió plàstica, etc.
Hi ha milions de tutorials des de papiroflèxia fins a enginyeria. Hi ha milions
de cursos gratuïts per aprendre des de idiomes fins a tècniques de cuina...
Però compte, perquè com hem dit abans, no tot és positiu.
És important ser conscient que sense un mínim control, els dispositius com la
televisió, els mòbils o les tablets poden crear dependència i aïllar de
l’entorn, per tant, pot fer augmentar encara més el sedentarisme. També s’ha de
vigilar que les noves tecnologies permeten tenir accés a molt contingut
diferent i és fàcil que els infants puguin arribar a accedir a continguts no
adequats a la seva edat i, molt important, que persones que no coneixen es
posin en contacte amb ells fins a arribar a l’extrem de poder ser víctimes de
ciberassetjament.
És difícil, perquè tot el món està empantallat però la
proposta passa per evitar completament qualsevol dispositiu i pantalla,
almenys, durant els primers anys del desenvolupament dels infants. El bressol
de la tecnologia i la innovació occidental, Silicon Valley, està vivint una
revolució cultural que, entre altres coses, aposta paradoxalment per una
educació per als nens i les nenes lluny de les pantalles. És molt cridaner
descobrir que les persones que pensen, dissenyen, construeixen i distribueixen
la tecnologia omnipresent que ens acompanya durant gran part del dia, des que
ens llevem fins que ens posem dins el llit, s’esforcen per evitar que els seus
fills passin massa hores utilitzant les seves pròpies creacions.
Pels grans també cal trobar un equilibri. Les pantalles
han arribat per quedar-s’hi i hem d’aprendre a conviure amb elles però
nosaltres som qui les fem servir i no al revés. No pot ser l’únic element
d’aprenentatge i de joc. Hi ha molt món fora de les pantalles. És una eina molt
potent però no la única.
Com deia el doctor en aquella mítica sèrie de TV3
anomenada Dinamita, "Reflexionem-hi, si us plau!".
(basat en el post del blog: Petits canvis per a una vida
més saludable de Paraula de Mestra)
Si voleu llegir més sobre el tema us aconsello:
- De 0 a 3, res de pantalles? d'Anna Ramis
- Desconnectats, un llibre per gestionar l’ús de les pantalles de l’il·lustrador Joan Turu i l’escriptora Míriam Tirado.
- Desconecta, la dieta digital para superar la adicción del móbil; de Marc Massip.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada