Vagi per endavant que entre els alumnes d’altes capacitats no sempre el fet de tenir-les implica bons resultants acadèmics. Hi entren altres factors que no són motiu d’aquest post. Avui parlarem d’aquells alumnes que al llarg de tota l’escolarització han tingut bons resultats sense despentinar-se.
Han passat tota la Primària escoltant a classe i tenint bons resultats. Potser el primer moment en el que van tenir mitja relliscada va ser amb les comarques perquè de sentir-les a classe les havien après però no les sabien situar totes en el mapa. Van fer una petita rectificació però la manca de necessitat els va portar a continuar igual.
Potser l’entrada a l’ESO, o al segon cicle d’ESO els fa veure de que amb escoltar i enregistrar les classes no n’hi ha prou. Aquí comença a aparèixer més vocabulari específic de cadascuna de les matèries. Els processos són importants i cal fer-los d’una manera determinada. Els exàmens són més concrets i ja no els pot saltar amb generalitats. I arriba el moment que se’n adona que fent el que feia no n’hi ha prou.
I tornem a aquelles coses que tantes vegades passen entre els infants i joves d’altres capacitats... el seu cervell ho entén però el seu cos no ho sap fer o no està preparat per fer-ho. Aquí necessitem un sherpa una estona per ajudar a fer aquest canvi que ell o ella veuen necessari, imprescindible, però no sempre saben com abordar.
De vegades això pot passar al Batxillerat o a la Universitat i la frase és “com ho faig per estudiar”? No m’ha calgut mai i no sé com fer-ho! Alguns cauen en un desconcert profund perquè és la primera vegada que volen alguna cosa i no ho obtenen de manera immediata. D’altres posen tot el seu interès per sortir d’aquesta situació ben desagradable. Com sempre podem trobar de tot, fins i tot qui tiri la tovallola i confirmi els seus pitjors temors... ell ja sabia que això de les altes capacitats no era real i ara les dificultats les percep com insalvables. Hi ha vegades que s’enfronten a això tots sols buscant la seva manera de treballar però partint de zero.
Els aconsello seguir les tècniques d’estudi ajustades a les seves necessitats. Els temps són diferents però la manera de fer-ho, a l’inici, no ho hauria de ser. Després ja anirà trobant la seva manera de fer-ho però comencem pel que està provat que funciona si es fa bé. Però això va en contra del seu habitual autoaprenentatge que els agrada fer. Però com que els podem posar molts adjectius, però tontos, no; quan veuen que és més eficient sucumbeixen i ho fan.
Quan algú no té hàbit de treball una de les grans dificultats és la constància. A mi no m’acaba d’agradar que ens haguem d’emmotllar a un horari prefabricat. M’agrada més treballar amb el sismògraf que ens permet reflexionar sobre la feina feta i és més flexible. El sismògraf és una llibreta on anotem l’hora d’inici dels deures o estudi, el que fem i l’hora d’acabament. Per tant també queden registrats els descansos o les activitats extraescolars. Un cop per setmana es fa revisió del sismògraf per veure quina és la realitat: a quines matèries estem dedicant més temps, quines no apareixen, quin és el resultat de la nostra feina comparant amb la correcció dels exercicis o amb els exàmens fets... Ens ajuda en un començament a situar-nos, perquè de vegades la nostra impressió és que hem preparat molt una matèria perquè vam treballar molt un dia...
Hi ha coses molt senzilles que ells no han fet mai i que no han escoltat massa a classe quan en parlaven perquè fins ara era com un curs de natació per algú que li arriba l’aigua al turmell. En aquest moment el nivell de l’aigua va pujant i comencen les urgències.
Coses tan obvies com treballar en un lloc fix, amb tot el material a mà, sense distraccions. Partir del que necessita i planificar les feines unint les tasques que s’assemblin. Tenir en compte els exàmens o treballs que es demanen amb temps d’antel·lació, no treballar només l’immediat. La necessitat de fer petits descansos. Valorar la eficàcia de la feina feta, explicar el que està fent.
És important que quan es produeixi aquest moment estiguem tots atents a reforçar positivament el canvi. El feedback que rebi dels professors és important. Hem de valorar els avanços perquè per a ell són novetat encara que altres ho facin des de fa temps. Per a ell o ella és una gran novetat, una novetat important. El canvi d’actitud hi és però cal mostrar-lo i mantenir-lo. Els docents són una part important del canvi perquè són, juntament amb els pares qui acompanyen al noi o a la noia en el seu procés de créixer com estudiant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada