27 de novembre: Dia del Mestre

Sens dubte les paraules més boniques del diccionari són Pare i Mare. Elles expressen l’amor incondicional, l’atenció permanent, el punt just de totes les coses. Les persones encara que de vegades portem aquests noms, no sempre som responsables de mantenir la paraula en tota la seva extensió i complexitat. Per això hi ha pares que només ho són de nom però no de fets.  

Per mi, si busquéssim la segona paraula més bonica del diccionari... seria Mestre. És una paraula que omple, que guareix, que mostra, que acompanya i que si és ben portada sempre es refereix a una persona amb Majúscules que combina vocació i professió. Molts els troben a les escoles amb un títol sota el braç però també n’hi ha de vida, potser sense cap títol però amb una vida tan plena que s’extèn més enllà de la seva pròpia persona. Us posaré uns exemples:

- El Sr. Jaume Jané em va mostrar amb mil detalls que mestre podia portar diferents verbs davant però que no era igual ser mestre que fer de mestre. En aquest cas el verb marcava la diferència. La combinació de vocació i passió amb la professionalitat feien un còctel perfecte. Que hi havia un Mestre Universal. Que va arribar a la vida de la nostra família molt jovenet i el cabell es va anar fent blanc i caient, senyal de que la vida passava amb moments fantàstics i duríssims però sempre sent, no fent de... 

- La Srta. Elena Gallego em va fer descobrir la literatura, els clàssics, amb ella vaig gaudir de Dostoievki, Cervantes, Shakesperare, Galdós, Pio Baroja, Mercè Rodoreda, d’Eduardo Mendoza... no recordo haver esperat mai amb tant delit una classe. Però anava més enllà. Ens va traspassar a tot aquell grup de jovencells l’amor als llibres, a la literatura, a la cultura...

- La Srta. M. Teresa Pous ens va fer arribar el seu amor a la vida i al teatre. El seu compromís amb mil causes, la majoria perdudes, i el seu esperit crític. Ara des de la meva cinquantena llarga reconec en mi la seva llavor.

- El Sr. Baldiri (perquè el meu pare deia que tothom era Sr. o Sra. , que era un símbol de respecte). Tothom li deia Baldiri, jo el veia molt gran, estava curtit pel sol, i era un pescador del Port de la Selva.  M’agradava seure al seu costat, a la tarda mentre ell reparava les xarxes. I m’ha vingut al cap quan començava a escriure aquests post. No hi havia tornat a pensar... però recordo que el seu respecte i amor al mar anava més enllà de les seves paraules. Jo era molt petita i recordo la seva imatge, l’escalf de la seves paraules, l’interès de les seves històries, fins i tot la vorera on seia al costat de la seva cadira de fusta...

- Els meus metges de capçalera: el Doctor Luis Rojas-Marcos i el Doctor Valentí Fuster Carulla dels qui he llegit gairebé tota la seva bibliografia de divulgació de la relació entre la vida i la salut. El seu llenguatge planer i entusiasta ressona en mi. Em sé tota la teoria, practico la del optimisme i positivitat i em costa la de l’alimentació i l’esport.

- L’Héctor Ruiz Martín, el Jesús Guillén, l'Anna Forés, el David Bueno... aquest darrer temps s’han convertit en els meus docents i investigadors de referència per aconseguir informació contrastada de com aprèn el nostre cervell i com podem aplicar la informació en el aula i més concretament en els alumnes d’altes capacitats que formen part del meu món professional, ara. 

I tantes persones que han passat per la nostra vida deixant petjada. Molts des de les aules, des d’Infantil fins al Batxillerat i fins i tot de la formació continuada; des de les xarxes socials, des de els seus llibres i conferències,  des de l’experiència en el seu camp... La paraula màgica és VINCLE, connexió en el cap, en el cor, en l'emoció per viure i aprendre...

Avui em sumo a les paraules que podeu trobar al la web del Col·legi de Pedagogs: “El 27 de novembre, Dia del Mestre, volem retre un homenatge a tots els mestres que dia a dia amb implicació, compromís, responsabilitat i molta vocació, eduquen als nostres infants i adolescents fomentant valors universals com el respecte i la tolerància, promovent l’esperit crític a través de la participació i el debat envers l'entorn i la comunitat”.

Com a pedagoga, que treball per la inclusió a l’alta, desitjo que tots els docents del país siguin capaços d’acompanyar als infants i joves d’altes capacitats i atendre les seves necessitats. Que els permetin ser la millor versió d’ells mateixos tot desenvolupant les seves capacitats i possibilitats. 

Avui i sempre, Visca els Mestres! Els que ho són de títol o de cor. Que tenen la millor professió del món i en ella la segona paraula més bonica del diccionari.