Molts infants i joves d’altes capacitats tenen la Música entre les seves passions. Va començar com una activitat extraescolar, van escollir instrument o es van quedar amb el que era possible a la seva població. El fet és que una colla d’anys després continuen amb la música. Molts segueixen amb l’instrument escollit, altres n’han afegit de nous. Molts estan en la música de conservatori amb exàmens i cursos, mentre que uns pocs la mantenen només com un hobbie.
Aprendre un altre llenguatge és molt interessant. A més, no és només un llenguatge. És una porta oberta a les emocions quan som capaços de escoltar o interpretar diversos compositors. I molts, quan tenen prou eines comencen a posar en marxa les eines i la imaginació i comencen a composar.
Què hi ha darrera la Música? Hi ha moltes hores d’assaig perquè no es tracta només de fer sonar unes not
es en un instrument sinó que necessitem que aquesta melodia que el compositor ens proposa es transformi en un element que desperti les emocions de l’oient.
Diem que els infants i joves s’avorreixen quan han de fer exercicis repetits i repetitius però en el cas de la Música, la repetició té un sentit. Entenen que en aquest cas l’assaig, la repetició, l’entrenament (cada vegada amb més soltesa) amb un objectiu que és la peça; es converteixen en imprescindibles.
Molts grans musics parlen d’aquestes hores invertides en polir les peces per aconseguir que sonin bé. Ignacio Padereuski, el gran pianista polac, era famós per la seva exquisida habilitat i la perfecció tècnica en l’execució de les seves obres. Un dia, un amic, impressionat per la quantitat d’hores que el mestre dedicava a estudiar i a exercitar-se, li va preguntar per què gastava tant de temps al piano si ja era famosíssim. La resposta del pianista té una aplicació perenne: “-Si no practico un dia –li va contestar- ho noto jo. Si no practico dos dies, se’n adonen els meus col·legues. I si no practico en tres dies se’n adona tothom”.
Un altre músic, pamplonès i universal, Pablo Sarasate, virtuós del violí, estava en una reunió quan un crític musical que el volia elogiar el va qualificar de geni. Sarasate, seriós però amb una mica d’ironia, mirant-lo fixament als ulls perquè comprengués que havia comés una lleugeresa, va exclamar “-Un geni, eh? Durant trenta-set anys he estudiat i practicat catorze hores diàries, i ara em diu geni...”
Aquí teniu un Suggeriment. Pot ser pels mestres, o pels propis alumnes perquè facin una bella proposta... Ben aviat celebrarem Santa Cecília, la patrona de la Música. Potser els agradaria tocar alguna peça de les que han treballat i oferir-la a l’escola o a l’institut. Es pot fer en directe o des de casa. El format es pot estudiar... Potser podríem pensar en un concert des de casa on cadascú aporta la seva feina, cadascú al seu nivell... potser com a protagonistes o amagant la seva identitat perquè en aquest dia la protagonista és la Música. Parleu amb ells. Hi ha molta feina al darrera i no hi ha massa oportunitats de mostrar al públic la seva feina fora dels concerts de Nadal o de Final de curs de les Acadèmies de Música. Us proposem preparar aquest concert i, per exemple, oferir-lo a les Llars d’Avis que han quedat aïllades d’activitats externes per culpa de la Pandèmia... què us sembla? Us hi animeu? Pot ser una bona activitat de servei a la comunitat. I si els hi proposem fer el muntatge a aquells alumnes que els agraden els audiovisuals. Molts hi poden col·laborar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada