Divendres 2 de maig El temps de pati i les infants d’altes capacitats de Primària

El tema de l’ús del temps de pati sol preocupar a les mestres d’Infantil i Primària quan tenen alumnes d’altes capacitats. Els observen i no els agrada que estiguin sols o que facin coses “poc habituals” en el temps de pati. Novament hem de parlar d’una gran diversitat en infants i joves al encarar el temps de pati. La vivència del pati depèn de molts factors i avui us presento uns quants exemples:

Al Ramon li agrada molt el futbol i és molt bo marcant gols. Per a ell el temps del pati és un temps desitjat. Els dos dies sense pilota també sap jugar a altres jocs i els gaudeix. Sempre torna a classe suat però content.

Al Marc li agrada anar a la seva. Mai li ha agradat el futbol, però ara ja sap que si vols ser algú a classe has de jugar a futbol. Hi ha molta diferència amb els seus companys i ell no té cap pràctica amb la pilota.  Corre per la pista amb ells. Funciona en paral·lel, fa de públic, de marcador i d’àrbrit a l’ombra. Està allà, voldria, no interacciona amb els altres però està bé, no ho necessita. Torna content a classe quan s’acaba el pati.

A l’Arnau no li agrada el futbol, amb ell li agrada anar a les jardineres del pati a buscar insectes. Li encanten els bitxos bola. També gaudeix amb el Felip juguem a jocs en els que són exploradors o astronautes... tot amb molta imaginació, de vegades s’hi afegeixen altres companys però habitualment estan tots dos sols, no necessiten ningú més.

La Laura surt al pati amb un llibre. Busca un racó amagat per llegir. Si la veu la mestra li diu que ha de jugar amb els companys, que el pati és un temps per jugar però ella prefereix llegir.

La Mònica, tot i que fa Primer de Primària gaudeix compartint l’estona de pati amb les nenes de Sisè. La mestra vol que jugui amb les seves companyes i ella té un sentiment ambivalent està bé amb les grans i sent que traeix a les seves companyes de Primer, però amb elles s’avorreix molt.

L’Andreu quan surt al pati marxa el més lluny possible, necessita un temps sol. Després juga amb els companys una estona però necessita el seu temps sol... silenci, pau...    

A l’Alba no li agrada gens el pati, preferiria seguir aprenent coses. No necessita descansar, necessita aprendre. No vol parar... prefereix endreçar la classe, preparar les coses per la classe següent...

Set maneres diferents de viure el pati. Escoltar-los, veure el que necessiten és el primer pas;  acompanyar-los per què siguin més complets possible, és el segon. El pati és temps de relació, joc, descans....  Una cosa és com el viuen avui, i una altra, com el poden arribar a viure. Comencem escoltant i reflexionem junts sobre els usos del temps de pati.