Dilluns 5 de maig La Responsabilitat del dia a dia en les altes capacitats

Arriba un moment que ja no cal que la mare o el pare prepari cada dia la motxilla per anar a l’escola l’endemà. Hi ha vegades que es torna un hàbit còmode per la mare, però només li comunica a l’infant que no és prou capaç per preparar-se la bossa, endreçar l’habitació, fer-se el llit, preparar-se l’esmorzar o tenir cura de la bossa d’esport... Si creiem que ha arribat el moment cal parlar amb el fill o la filla, i començar a fer-ho junts perquè vegi com fer-ho. Mica en mica, anirà agafant traça; i en un temps podrà fer-ho sol/a necessitant només la nostra supervisió. Sovint alguns infants s’hi arrepengen, ja els va bé que ho facin els adults; i a més, si hi ha qualsevol problema sempre tenen algun culpable a mà. Altres estan molt contents de començar aquest procés que indica que es van fent grans i que van cremant etapes. N’hi ha que volen créixer i agafar responsabilitats.

Cal posar la lupa a cada infant, i saber quina és la seva situació per poder-lo ajudar i acompanyar en el procés de fer-se grans. Hem de saber explicar-li perquè hi vegi els avantatges reals. Podem treballar des de les seves responsabilitats escolars i també de les feines de casa que repartim entre tots i totes, i que van canviant amb l’edat.

Per alguns infants el fet de fer-se gran, tenir responsabilitats, haver de fer coses té un impacte negatiu. Però sabem que no tot és “negatiu”. També pot canviar l’hora d’anar a dormir segons les edats. Quan entre dos germans hi ha dos o tres anys de diferència, poden quedar separats per quinze minuts a l’hora d’anar a dormir. Aquests temps pot ser significatiu perquè el gran es senti gran i el petit sàpiga que quan creixi també tindrà aquests privilegis que dona el temps i la responsabilitat assolida. Créixer té “pros i contres”, però els “pros” sempre guanyen.

Posar la lupa en aquelles coses que podrien millorar la convivència familiar si estesin automatitzades, mereixen que els adults hi pensem. Els hem d’escoltar sempre perquè tenen opinió des del minut zero, però hem de recordar que no tenen criteri i que no sempre tenen visió de conjunt. Podem pactar què farem... els adults som nosaltres i som els que marquem les regles del joc després d’escoltar-los. La responsabilitat primera és la dels adults.