Hi ha alumnes que van tatxant els dies que queden per acabar el curs en el calendari. Alguns alumnes, a la Secundària no hauran de fer exàmens finals o de recuperació i acabaran amb uns quants dies més amb la sensació de perdre el temps sobiranament.
El curs acabarà i
començaran les vacances... N’hem començat a parlar a casa? Amb una mica de sort
tota la família coincidirem alguns dies de vacances, però els altres dies... què
farem? Just acabar l’escola necessitem clarament uns dies de “descompressió”, de “parada
total” per desconnectar del tot de la pressió que suposa l’escola. No per la
dificultat acadèmica sinó per la dificultat de mantenir l’espera, l’atenció
sostinguda (potser fingida), el manteniment d’una relació social no sempre
desitjada o el seguiment d’unes normes imposades i no sempre compreses. Comença
una nova època. La temporada d’estiu requereix una immersió a un nou horari,
unes noves activitats... Segons les edats i situacions arriba el temps de
casals, de cursos o d’autoaprenentatge. Cada infant te les seves possibilitats
i necessitats; i cada família ha de veure com les pot atendre en aquest temps,
llarg temps de vacances escolars però no familiars.
Les famílies en
que els pares estan separats ja s’han repartit les dates fa temps i sembla que
ells ho tenen tot mirat a l’avançada.
També tenim els
que marxen al poble amb la família, els avis-tiets o amb un dels progenitors i
els que s’han de quedar a casa perquè els pares treballen. Cal regular aquest
temps. Hem de mantenir uns horaris perquè sinó el desgavell pot ser terrible.
Molts necessiten saber què faran, què passarà o què pot passar per anar-se
preparant. Per altres la l’anticipació exhaustiva és font d’angoixa. Cal veure
què necessita cadascú i què li podem oferir (aquí la butxaca és important però
també hi ha molts recursos i beques si els coneixem i podem accedir-hi).
Hem de pensar que
sempre tenen veu, encara que no sempre vot, en les seves preferències en l’ús
del seu temps a l’estiu. Tenen opinió des del minut zero però no sempre tenen
criteri o tota la informació per tant els escoltarem sempre, cercarem
informació però la decisió final sempre estarà en els adults que al cap i a la
fi són els responsables i, havent escoltat i coneixent les seves
necessitats, les reals i les explicades,
cerquen el millor pels seus fills dins de les seves possibilitats. Podem donar
explicacions i justificar però la nostra decisió serà d’obligat compliment pel
que comporta una gran responsabilitat.
El temps d’estiu
és llarg i ha de ser ric. Hi ha temps per a tot si el programem. El temps
d’estiu és ideal per aprendre. Alguns fan els quaderns d’estiu del curs
posterior, altres s’apunten a cursos extracurriculars. De ciències, de fotografia,
d’informàtica-de programació, de vela... Altres són o es van convertint en
autodidactes: es marquen un horari i els compleixen, fan autotreball o
autoaprenentatge, manualitats... Necessiten també un temps d’esbarjo: de joc,
d’escoltar música, de lectura, (potser en les hores de més calor), un temps de
passeig per la natura (muntanya o parc) o de piscina o platja. Alguns infants i
joves els agrada crear coses des de l’escriptura, el dibuix, les manualitats,
les construccions, els invents... és un moment en el que podem crear del no
res, millorar el que ja tenen fet o marcar les línies d’un bon projecte. Pels més grans també és el moment de fer el Treball de Recerca de Bartxillerat...
Fa poc vaig
llegir en un llibre de Cinta Lacasa una frase que vull compartir amb vosaltres,
intento aplicar-la i ha estat un canvi important. “No facis el que t’agrada,
fes el que t’agradarà haver fet”. Ens pot servir a tots pels plans de l’estiu
del 2025.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada