Dilluns 12 de maig Matemàtiques i Altes Capacitats

Avui recordem en Pere Puig i Adam que va néixer a Barcelona tal dia com avui de l’any  1900. Va ser pedagog i matemàtic. Va ser una figura cabdal de la didàctica de les Matemàtiques i de la renovació pedagògica i encara avui, els seus plantejaments pedagògics, tan avançats en aquell moment, són referència obligada.

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten superdotació tenen bons nivells en l’àrea lògico-matemàtica. D’entre els infants i joves que tenen talents alguns presenten talents matemàtics. Aquests són els que gaudeixen amb els números. N’he conegut molts... i tenen històries molt curioses:

Un d’ells només escoltava la mare quan ella hi posava números “T’he de dir dues coses!”.

Un altre comptava el mobiliari urbà que hi havia en el camí de casa a l’escola: fanals, papereres, senyals...i també li agradava comptar els graons de les escales.  

Molts gaudeixen amb els problemes i els càlculs que sovint fan de memòria. Alguns d’ells no són capaços de saber com han arribat a un resultat determinat (sovint encertat). Jo els proposo que escriguin el resultat que els surt i després a continuació intentin fer-ho sobre el paper com els ho han explicat a classe, com ho deuen fer els seus companys.

Molts són autodidactes i infereixen o dedueixen processos però a molt d’ells no s’hi arriba per aquesta via. Una nena de I3 em va preguntar preocupada per què ja feia dies que anava a l’escola dels grans i ningú no li havia explicat res dels números majúsculs. Sabia que hi havia lletres majúscules i minúscules i pensava que amb els números seria el mateix. Li van haver d’explicar que hi ha diferents tipus de números però no n’hi ha de majúsculs ni minúsculs. Un nen que havia inferit les taules de multiplicar li van brillar els ulls a classe quan va escoltar com funcionava la multiplicació de la unitat seguida de ceros. Ell no hi havia caigut!

Quan els proposem participar en concursos matemàtics com les Proves Cangur, molts estan molt contents però altres ho combinen amb la por a l’error o al fracàs que pot ser paralitzant. Amb ells caldrà fer una feina d’escolta activa i d’acompanyament a través de l’acció docent o tutorial.

Hi ha alumnes que gaudeixen cercant altres maneres de fer les coses o de resoldre els exercicis mentre que altres no ho intenten perquè són molt normatius, rígids i els agrada complaure als adults i només faran les coses com ells els indiquin. Si els docents no els donen la indicació directa mai ho intentaran i no és que no ho puguin fer sinó que s’autocensuren. N’hi ha d’altres que són els reis del “i si...” i semblen disruptius a l’aula perquè sempre tenen “idees de bombero” (divergents) i intenten fer les coses de manera diferent de com s’ha proposat a classe.

N’hi ha que gaudeixen amb el càlcul, altres amb els processos, uns altres volen saber d’on surten les fórmules... Dins del talent matemàtic hi ha molta varietat, després es combina amb la resta de trets personals de cadascú i això justifica que haguem de posar la lupa en cadascun d’ells per poder-los acompanyar perquè puguin desenvolupar totes les seves capacitats.

També trobem alumnes que no volen destacar. Observeu aquest cas:

A classe la mestra proposa una tasca que repetiran un cop per setmana. Es tracta d’un full d’operacions que hauran de calcular durant dos minuts cronometrats. Després ens va dir que no ho va fer expressament ni de forma molt meditada però va posar en marxa una estratègia respecte aquesta activitat. Un cop passats els dos minuts havien de comptar les operacions realitzades correctament i  passar les dades a un full de registre. Si aconseguien més operacions encertades que la setmana anterior ho escrivien en verd, si havien fet les mateixes registraven en blau i si eren menys en vermell. Va començar amb menys de la meitat d’operacions. Cada setmana aconseguia dues operacions més. Sempre en verd.  Però un dia la mestra va dir: “Hi  ha alguns nens que estan a punt d’acabar les operacions. Els que facin totes les operacions bé durant dos dies seguits podran pujar de nivell”. El dia següent ella va aconseguir acabar-les totes en dos minuts i la setmana següent novament les va resoldre totes bé en dos minuts. Tenia ganes de fer el següent nivell. La mestra no la veia i ella s’amagava.