Els humans necessitem jugar. Aprenem jugant. No només els infants, també els adults. Avui parlarem dels jocs de taula. Generalment els fem servir a casa. Des de ben petits podem jugar a jocs de taula en família i ho podem seguir fent quan són adolescents o joves.
Per jugar hem de poder seguir instruccions. Hem de poder seguir normes quan
ens són beneficioses i també quan no, i això no és fàcil. Segons les edats
començarem amb regles del joc senzilles i mica en mica es podran anar
complicant. Generalment parlem de regles fixes que es poden pactar abans de
començar el joc i no es poden variar un cop el joc ja ha començat. Hi ha
persones molt competitives i altres que no ho són gens, però independent de la
competitivitat de cadascú, tots hem de saber jugar, guanyar i perdre. Quan un
guanya implica que hi ha algú que perd. Alguns per evitar aquest tràngol només
juguen a jocs cooperatius. És interessant, però l’aprenentatge de jugar és un
aprenentatge per la vida. El joc ens permet entrenar. De vegades guanyarem,
altres perdrem i hem de fer-ho amb estil. Recordeu que els adults som models i
referents pels infants. Molts viuen amb intensitat, també en el joc. Han d’aprendre
a conviure amb l’èxit i el fracàs. Cal
saber guanyar i perdre, amb estil.
Però no aprenem a jugar només amb els jocs de taula. L’esport o els jocs de
pati són activitats en les que també fem pràctiques de seguiment de normes i
també de sociabilització.
Què fa que guanyem o perdem? Hi ha vegades que és l’atzar, en altres
ocasions depèn de l’habilitat dels jugadors o de la seva estratègia.
En Roc portava molt malament quan perdien amb el seu equip de futbol, en
canvi la seva manera de perdre era totalment diferent quan es tractava de les
partides d’escacs. En els escacs, ell era conscient de que estava començant i que hi havia
nens que portaven més temps jugant, sabien fer servir més estratègies i per tant
eren rivals més forts. La valoració dels rivals en el futbol era diferent.
Aquesta temporada els equips contraris sovint eren molt semblants al seu equip
amb bons jugadors i d’altres no tan bons, per tant si no eren capaços de
guanyar era perquè no havien fet tot el possible. Exigia, perquè també ho feia
amb ell, màxima implicació i màxima eficàcia a tots els integrants de l’equip. En
qualsevol cas és convenient que siguin capaços d’observar què ha passat, què
han fet i ser capaços de fer la reflexió que els portarà a ajustar quin podria
haver estat la seva actuació. Hem d’acompanyar al Roc a viure d’una manera
adequada el fet de guanyar i perdre en qualsevol situació (tan en el futbol com
en els escacs).
Com els podem ajudar a aprendre a guanyar o perdre? És del tot
desaconsellat deixar-los guanyar sempre, sobretot perquè no s’enfadin. També és
desaconsellat no deixar-los guanyar mai perquè es facin forts. Necessitem jocs
d’atzar que facin que de vegades guanyin uns i altres vegades altres. Després
anirem passant a jocs d’habilitat ajustant-los a les habilitats possibles dels
infants. Joc net, respecte al contrincant, implicació en el joc, respecte al
joc i a un mateix... Intentarem posar paraules al que sentim en cada moment. És
una manera de seguir treballant la metacognició. Com pensem, com aprenem, com
podem millorar...
Val la pena jugar i passar-ho bé abans, durant i després del joc. Amb el
joc aprenem a viure i també a encarar la incertesa, l’error i les emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada