CAP DE SETMANA: 31 DE MAIG i 1 DE JUNY

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

El dissabte 31 de maig de 10 a 20h, teniu una cita amb la Història al Llançà Medieval. Pretén endinsar els visitants en un viatge en el temps a través de demostració d’oficis antics (fang, feltre, forja, cistelleria, etc.), visites guiades teatralitzades ambientades en la història de Llançà, espectacles itinerants, jocs infantils, decoració de carrers i venda de productes per part dels establiments locals.

Aquest cap de setmana teniu una cita a Barcelona amb la Ciència. A la 18a Festa de la Ciència, al El Born i al Museu d'Història de Barcelona trobareu jocs, experiments, tallers, espectacles, contes, visites, exposicions, humor... Un univers d'activitats perquè facis teu el coneixement científic i tecnològic. Consulteu les activitats a www.barcelona.cat

Activitats naturals destacades

La Setmana de la Natura és una iniciativa conjunta de la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC) i la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT). La XVAC i la XCT són dues xarxes d’entitats sense ànim de lucre i de referència en el món de la conservació de la natura i del voluntariat ambiental a Catalunya, Compten amb el suport del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Obra Social “la Caixa”. Coordinada des de la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT) i la Xarxa de Voluntariat Ambiental de Catalunya (XVAC), la Setmana de la Natura és una campanya que té com a objectiu afavorir que la gent conegui la natura, hi connecti i la visqui, per prendre consciència de la necessitat de tenir-ne cura. Les ONG ambientals són les impulsores de la Setmana però també museus, escoles, administracions… La Setmana de la Natura finalitza amb el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny). RECORDEU QUE US HEU D’INSCRIURE A L’ACTIVITAT QUE ESCOLLIU!

Activitats tradicionals destacades

La Fira del Vapor ens recrea la vida quotidiana a Sant Vicenç de Castellet entre finals del segle XIX i principis del XX, quan el ferrocarril i el batec de les fàbriques tèxtils anaven amb vapor. La fira ofereix un conjunt d'espectacles per recordar l'època, per a tots els públics: un mercat d'artesans, una mostra d'oficis tradicionals, de jocs tradicionals i d'exposicions. El cap de setmana.

La 8a Fira del Tap i el Suro de Cassà de la Selva aplega un gran nombre d'activitats: visites a diferents fàbriques surotaperes, tast de vins, tallers,  concerts, demostració de pela del suro a la sureda de Can Vilallonga (el diumenge 1 de juny a les 8 h amb el pelador cassanenc Eloi Madrià), maridatges musicals i altres.

Activitats gastronòmiques

La Festa de la Sal és patrimoni, comerç, gastronomia i cultura a tothora. Amb actuacions musicals, teatre, dansa i circ en tres escenaris al centre històric. El patrimoni de Cardona és el reflex d’un passat marcat per l’explotació de la sal i la seva riquesa. El municipi empordanès de l'Escala és la vila convidada en l'edició d'enguany, i oferirà una mostra de tallers d’oficis mariners com el saliner, el nansaire o la remendadora de xarxes. Consulteu tota la informació al web de la Festa de la Sal.

La primavera és el moment per celebrar el Temps de Maduixes, una de les cites gastronòmiques més destacades de l’any, dedicada al fruit vermell més emblemàtic del Maresme. Els restaurants participants d'aquest esdeveniment, organitzat pel Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, ofereixen creacions sorprenents que giren al voltant de la maduixa com a ingredient estrella. Del 26 de maig a l’1 de juny.

Del 30 de maig a l'1 de juny de 2025, arriba una nova edició de la Festa de la Cirera de Santa Coloma de Cervelló, un esdeveniment familiar i gastronòmic que ret homenatge a un dels tresors més preuats del Baix Llobregat: la cirera. A només 20 minuts de Barcelona, aquest petit municipi envoltat de camps de cirerers es vesteix de vermell per oferir un cap de setmana ple de sabors, activitats tradicionals i propostes per a tota la família. És una oportunitat perfecta per fer una escapada rural, descobrir la vida a pagès i gaudir d’una festa on els protagonistes són la pagesia local, la fruita de temporada i la cultura popular.

La Fira-Mercat de la Cirera de Terrades, que sempre se celebra el primer diumenge de juny, aplega diferents activitats.

Dilluns 26 de maig Juguem a jocs de taula!

 

Els humans necessitem jugar. Aprenem jugant. No només els infants, també els adults. Avui parlarem dels jocs de taula. Generalment els fem servir a casa. Des de ben petits podem jugar a jocs de taula en família i ho podem seguir fent quan són adolescents o joves.

Per jugar hem de poder seguir instruccions. Hem de poder seguir normes quan ens són beneficioses i també quan no, i això no és fàcil. Segons les edats començarem amb regles del joc senzilles i mica en mica es podran anar complicant. Generalment parlem de regles fixes que es poden pactar abans de començar el joc i no es poden variar un cop el joc ja ha començat. Hi ha persones molt competitives i altres que no ho són gens, però independent de la competitivitat de cadascú, tots hem de saber jugar, guanyar i perdre. Quan un guanya implica que hi ha algú que perd. Alguns per evitar aquest tràngol només juguen a jocs cooperatius. És interessant, però l’aprenentatge de jugar és un aprenentatge per la vida. El joc ens permet entrenar. De vegades guanyarem, altres perdrem i hem de fer-ho amb estil. Recordeu que els adults som models i referents pels infants. Molts viuen amb intensitat, també en el joc. Han d’aprendre a  conviure amb l’èxit i el fracàs. Cal saber guanyar i perdre, amb estil.

Però no aprenem a jugar només amb els jocs de taula. L’esport o els jocs de pati són activitats en les que també fem pràctiques de seguiment de normes i també de sociabilització.

Què fa que guanyem o perdem? Hi ha vegades que és l’atzar, en altres ocasions depèn de l’habilitat dels jugadors o de la seva estratègia.

En Roc portava molt malament quan perdien amb el seu equip de futbol, en canvi la seva manera de perdre era totalment diferent quan es tractava de les partides d’escacs. En els escacs, ell era conscient de que estava començant i que hi havia nens que portaven més temps jugant, sabien fer servir més estratègies i per tant eren rivals més forts. La valoració dels rivals en el futbol era diferent. Aquesta temporada els equips contraris sovint eren molt semblants al seu equip amb bons jugadors i d’altres no tan bons, per tant si no eren capaços de guanyar era perquè no havien fet tot el possible. Exigia, perquè també ho feia amb ell, màxima implicació i màxima eficàcia a tots els integrants de l’equip. En qualsevol cas és convenient que siguin capaços d’observar què ha passat, què han fet i ser capaços de fer la reflexió que els portarà a ajustar quin podria haver estat la seva actuació. Hem d’acompanyar al Roc a viure d’una manera adequada el fet de guanyar i perdre en qualsevol situació (tan en el futbol com en els escacs).

Com els podem ajudar a aprendre a guanyar o perdre? És del tot desaconsellat deixar-los guanyar sempre, sobretot perquè no s’enfadin. També és desaconsellat no deixar-los guanyar mai perquè es facin forts. Necessitem jocs d’atzar que facin que de vegades guanyin uns i altres vegades altres. Després anirem passant a jocs d’habilitat ajustant-los a les habilitats possibles dels infants. Joc net, respecte al contrincant, implicació en el joc, respecte al joc i a un mateix... Intentarem posar paraules al que sentim en cada moment. És una manera de seguir treballant la metacognició. Com pensem, com aprenem, com podem millorar...

Val la pena jugar i passar-ho bé abans, durant i després del joc. Amb el joc aprenem a viure i també a encarar la incertesa, l’error i les emocions.

Dijous 22 de maig Tanquem el curs /Preparem el vinent

 

Estem en el tercer trimestre, a punt d’acabar el curs. En el cas dels alumnes d’altes capacitats cal que quedi registrat el que s’ha fet de diferent o específic. Això ens permetrà que un cop acabat el curs puguem preparar el curs vinent.

Els alumnes que tenen totes les matèries superades ja tenen dos terços de curs tancats i estan en la recta final. Els docents, en aquest moment, treballem en dos cursos alhora sobretot pel que es refereix als alumnes que requereixen una atenció específica. És molt convenient agendar una entrevista de tutoria amb els alumnes d’altes capacitats en concret per valorar el curs, no només la feina de l’alumne. Si li donem la informació abans i si sap que l’escoltarem (no que farem el que ens digui, només que tindrem en compte el que ens digui) de ben segur que funcionarà. L’hem d’escoltar, saber què en pensa. Recordeu que hi ha infants i joves que són políticament correctes i que difícilment ens diran el que pensen, ens diran el que creuen que nosaltres volem sentir. Tot i així, val la pena provocar aquesta sessió perquè potser fins ara mai li han demanat la seva opinió i pot ser un punt d’inflexió. En aquesta valoració podem veure quina és la seva vivència en les diferents matèries. Com viu les classes. Si s’avorreix (no aprèn coses noves, la velocitat és molt lenta, sent que els companys no deixen avançar...) en algunes matèries. Si participa en les classes, si realment aporta. Si les tasques proposades li són fàcils o difícils, si les presenta amb cura, si troba interessants les tasques escolars, si voldria proposar alguna activitat. També podem repassar com ha viscut les activitats especials i les sortides escolars. Si se li proposen activitats específiques també escoltarem la seva opinió.

Un cop escoltat l’alumne, buidant la informació i combinant-la amb la nostra observació-reflexió i la de la resta de professors. Podem trobar-nos amb el tutor del curs vinent, la persona responsable de la comissió de diversitat o mestre d’educació especial i podem començar a embastar el curs vinent. És un treball d'equip molt interessant. 

No hauria de passar que a setembre tornem a partir de zero i ens passem un temps observant i sense iniciar l’activitat específica. No cal posar el comptador a zero cada setembre...no podem permetre que al setembre tornem a començar... el tutor l’ha de conèixer i la resta de professors per valorar si li cal un acompanyament específic. Això vol dir perdre inútilment el primer trimestre en atenció específica. Si fem això anul·lem la bona feina feta fins el moment. La feina d’aquest curs ens ha de servir perquè el setembre sigui una continuació d’aquelles coses que han funcionat sense tornar-les a qüestionar i introduir aquells canvis que es poden ja preveure des d’aquest curs pel proper (per canvi de centre, de matèries, de companys...).

A l’estiu podem valorar què farem d'específic el curs vinent, com bastir-lo per tal de que hi hagi una preparació real i una reunió abans de l’inici del curs amb el tutor i presentar la proposta de nou curs. D’aquesta manera començarem treballant de manera específica i adequada des del primer dia de classe del curs 2025-2026.    

CAP DE SETMANA 24 i 25 DE MAIG

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

El festival literari infantil i juvenil Món Llibre se centra en aquesta nova edició en la temàtica de la literatura i el joc, amb activitats al CCCB, la plaça de Joan Coromines i la Biblioteca Gabriel García Márquez. Aquesta temàtica serà el fil conductor d’una programació que inclourà tallers, exposicions, activitats lúdiques i espais interactius. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), l’esdeveniment tindrà lloc del 23 al 25 de maig.

Activitat esportives destacades

Dissabte a les 6 de la tarda a l’estadi José Alvalade de Lisboa tindrà lloc la Final de la Champions femenina entre l’Arsenal i el Barça. Si us agrada el futbol, no us la podeu perdre.

Diumenge de 10 del matí a 6 de la tarda podreu participar en el Canal Olímpic de Castelldefels del Festival Solidari de Dragon Boat: Rema contra el Càncer. Activitats per a tota la família. Passeu un diumenge diferent!  

Activitats naturals destacades

Arriba la Setmana de Natura 2025 Una campanya dirigida a promoure activitats a tot Catalunya per conscienciar sobre la importància de tenir cura de la nostra natura i el nostre territori. Us esperen un munt d’activitats pensades per a tothom. N’hi ha programades per fer-les en grup, amb l’escola, en família o a nivell individual. Durant 15 dies, del 22 de maig al 5 de juny 2025, podràs gaudir de la natura d’una manera participativa, lúdica i educativa. … La Setmana de la Natura dona el seu tret de sortida amb el Dia Internacional de la Diversitat Biològica (22 de maig), inclou el Dia Europeu dels Parcs (24 de maig) i finalitza amb el Dia Mundial del Medi Ambient (5 de juny). RECORDEU QUE US HEU D’INSCRIURE A L’ACTIVITAT QUE ESCOLLIU! Més informació a setmananatura.cat

Activitats tradicionals destacades

Del divendres 23 al diumenge 25 de maig, els carrers de la Dreta de l'Eixample s’omplen d’alegria, cultura i reivindicació amb més de 70 activitats pensades per a tots els públics. Enguany, el pregó anirà a càrrec del Sindicat de Llogateres. En el marc de la Festa Major, tindrà lloc la tradicional Fira Modernista, que es farà al carrer del Bruc, entre l’avinguda Diagonal i el carrer del Consell de Cent, i al carril central de l’avinguda Diagonal, entre els carrers Bruc i Girona. Aquest any la fira es dedica a la soprano Conxita Badia i Millàs.

Activitats gastronòmiques

L'Aplec del Caragol de Lleida és una festa gastronòmica organitzada al voltant de la cuina del caragol. Aquesta festa, també anomenada Aplec del Cargol, ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, així com també Festa d'Interès Turístic Nacional. Actualment, l'Aplec és una gran festa, coneguda arreu de l'Estat i d'Europa, que acull durant tres dies milers de lleidatans i foranis per passar-s'ho bé, conèixer la nostra gastronomia i la ciutat de Lleida.

La XXX Fira de la Cirera i Tradicions de Llers aplega diferents activitats.

Dilluns 19 de maig Pensem en l’estiu

 

Hi ha alumnes que van tatxant els dies que queden per acabar el curs en el calendari. Alguns alumnes, a la Secundària no hauran de fer exàmens finals o de recuperació i acabaran amb uns quants dies més amb la sensació de perdre el temps sobiranament.

El curs acabarà i començaran les vacances... N’hem començat a parlar a casa? Amb una mica de sort tota la família coincidirem alguns dies de vacances, però els altres dies... què farem? Just acabar l’escola necessitem clarament uns dies de “descompressió”, de “parada total” per desconnectar del tot de la pressió que suposa l’escola. No per la dificultat acadèmica sinó per la dificultat de mantenir l’espera, l’atenció sostinguda (potser fingida), el manteniment d’una relació social no sempre desitjada o el seguiment d’unes normes imposades i no sempre compreses. Comença una nova època. La temporada d’estiu requereix una immersió a un nou horari, unes noves activitats... Segons les edats i situacions arriba el temps de casals, de cursos o d’autoaprenentatge. Cada infant te les seves possibilitats i necessitats; i cada família ha de veure com les pot atendre en aquest temps, llarg temps de vacances escolars però no familiars.

Les famílies en que els pares estan separats ja s’han repartit les dates fa temps i sembla que ells ho tenen tot mirat a l’avançada.

També tenim els que marxen al poble amb la família, els avis-tiets o amb un dels progenitors i els que s’han de quedar a casa perquè els pares treballen. Cal regular aquest temps. Hem de mantenir uns horaris perquè sinó el desgavell pot ser terrible. Molts necessiten saber què faran, què passarà o què pot passar per anar-se preparant. Per altres la l’anticipació exhaustiva és font d’angoixa. Cal veure què necessita cadascú i què li podem oferir (aquí la butxaca és important però també hi ha molts recursos i beques si els coneixem i podem accedir-hi).

Hem de pensar que sempre tenen veu, encara que no sempre vot, en les seves preferències en l’ús del seu temps a l’estiu. Tenen opinió des del minut zero però no sempre tenen criteri o tota la informació per tant els escoltarem sempre, cercarem informació però la decisió final sempre estarà en els adults que al cap i a la fi són els responsables i, havent escoltat i coneixent les seves necessitats,  les reals i les explicades, cerquen el millor pels seus fills dins de les seves possibilitats. Podem donar explicacions i justificar però la nostra decisió serà d’obligat compliment pel que comporta una gran responsabilitat.

El temps d’estiu és llarg i ha de ser ric. Hi ha temps per a tot si el programem. El temps d’estiu és ideal per aprendre. Alguns fan els quaderns d’estiu del curs posterior, altres s’apunten a cursos extracurriculars. De ciències, de fotografia, d’informàtica-de programació, de vela... Altres són o es van convertint en autodidactes: es marquen un horari i els compleixen, fan autotreball o autoaprenentatge, manualitats... Necessiten també un temps d’esbarjo: de joc, d’escoltar música, de lectura, (potser en les hores de més calor), un temps de passeig per la natura (muntanya o parc) o de piscina o platja. Alguns infants i joves els agrada crear coses des de l’escriptura, el dibuix, les manualitats, les construccions, els invents... és un moment en el que podem crear del no res, millorar el que ja tenen fet o marcar les línies d’un bon projecte. Pels més grans també és el moment de fer el Treball de Recerca de Bartxillerat...

Fa poc vaig llegir en un llibre de Cinta Lacasa una frase que vull compartir amb vosaltres, intento aplicar-la i ha estat un canvi important. “No facis el que t’agrada, fes el que t’agradarà haver fet”. Ens pot servir a tots pels plans de l’estiu del 2025.

Dijous 15 de maig L’agenda i els alumnes d’altes capacitats.

 

L’agenda d’un alumne d’altes capacitats pot estar plena, buida, dibuixada, en blanc, incompleta.... N’hi ha que en fan un molt bon ús. Són aquells infants que són políticament correctes, obedients i que volen complaure als seus adults, que potser han automatitzat els processos o han vist que els anava bé fer-ho. A molts altres els costa fer servir l’agenda perquè o bé recorden amb claredat el que cal fer o el que cal portar o bé perquè sempre fan “els deures” entre classes i no solen portar feines a casa. En alguns centres als alumnes no els és necessària perquè només hi ha deures si no han acabat la feina de classe, i els deures sempre són per la setmana vinent. Quan arriben a l’ESO, amb l’arribada d’un professor cada hora, poden començar les dificultats perquè cada professor és un món. Quan arriben a Tercer d’ESO sembla que alguns inicien els problemes reals d’agenda. Fins aquest moment han hagut de salvar alguna patinada però com que generalment porten la feina feta... no salta l’alarma del professor. Però arriba un moment en que comencen els treballs a mig o llarg termini, ja no és “per demà o pel proper dia”. I aquí comencen naturalment les barreges. A més, com que la seva atenció és intermitent poden donar indicacions en el moment en que posa cara de que hi és però està molt lluny, està desconnectat. En aquest cas, potser que no registrin el que cal fer o el que cal portar.

Com ho podem fer per convèncer-los de que facin servir l’agenda quan ells entenen que no és necessari ni tan sols imprescindible. Només els podem convèncer en clau de futur a través del vincle. Oi que no comencem a fer servir el bastó perquè el necessitarem en trenta o quaranta anys? Però potser sí que és important començar a pensar que no hauria de ser un problema sinó una eina útil. Això ens pot servir amb ells, i entrenar quan veiem que ho necessitem i abans pensar, parlar-hi, trobar com fer-ho i quan fer-ho. Serà començar l’entrenament perquè després puguin deixar la ment lliure per altres coses més importants i interessants. Ens han de creure, en clau de futur. Només ho faran si ells ho creuen necessari.

Més endavant, el fet d'haver automatitzat les anotacions els ajudaran a deixar la ment lliure de coses potser importants o imprescindibles com pagaments o lliuraments que fets en el seu moment no comporten cap problema, però després de la data final poden representar una despesa d'un 20% més, o una mala nota, o un client perdut. Si automatitzen apuntar certes coses a l'agenda serà un èxit de futur. Bé, anotar i recordar de mirar-la. Ara potser no és essencial, ni de bon tros, però segur que serà necessari més endavant i aquest entrenament ens arreglarà més d’un dia.

A alguns dels infants els costa entendre que necessiten una memòria en paper quan tenen una memòria d’elefant. D’entrada, no els sembla molt bon pla, però la realitat és molt tossuda, més que ells, i segur que més endavant els facilitarà la vida.

A mida que es van fent grans hi ha més coses a recordar en diferents nivells d’importància. Des d’un aniversari fins a coses per portar passant per treballs a llarg termini, exàmens o responsabilitats a casa. Ser capaços d’alternar aquestes llistes és molt necessari i no ens hauríem de deixar res encara que tinguin diferents nivells d’importància. Quan hi haguem d’afegir visites mèdiques, pagaments, d’impostos o de quotes, dates d’inscripció... es convertirà en imprescindible perquè el món no ens espera. Alguns encara podrien tirar de memòria però si volen treballar intensament en altres coses podran “desconnectar” i així no es passaran de frenada amb la conseqüent frustració i mal humor.

De vegades no anoten les tasques perquè no tenen costum de portar l’agenda o revisar-la. Tot és un aprenentatge que cal automatitzar i això només ho farà si ho vol fer. La nostra feina és acompanyar-lo perquè entengui que és necessari, el moment d’iniciar aquesta activitat segurament no és el mateix que els companys. No ens comprarà un curs de natació quan l’aigua li arriba als turmells. Parlem-ne!

Pensem seriosament en el futur. No els podem obligar però sí que es poden convèncer... el futur és seu!   

CAP DE SETMANA 17 i 18 DE MAIG

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar i sobretot gaudir i aprofitar.

Aquest cap de setmana teniu activitats especials a totes les capitals catalanes...

Activitats destacades

Aquest cap de setmana s’acaba el Girona, Temps de Flors 2025: 70a exposició de flors, monuments, patis i jardins de la ciutat. Girona, Temps de Flors és una mostra floral i artística que té lloc cada any entre la segona i la tercera setmana de maig a la ciutat de Girona. Més d’un centenar de projectes florals envaeixen carrers i espais tancats per fer lluir la ciutat de Girona amb la seva màxima esplendor.

Tarragona s’omplirà d’actes per celebrar Tarraco Viva en la XXVII edició del Festival: "Plebs. Vida i cultura de la gent de Roma" del 12 al 25 de maig. És l'esdeveniment que celebra el millor de la nostra història i del nostre patrimoni. Aquesta edició és especial perquè se celebra els vint-i-cinc anys de la declaració de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. Divulgar la història antiga de manera atractiva i provocar la reflexió sobre el nostre passat. Amb aquesta voluntat va néixer Tàrraco Viva l'any 1999. "Història per a tothom" podria ser el lema d'aquest festival internacional dedicat a la divulgació històrica d'època romana. Tàrraco Viva ha esdevingut un referent tant per les propostes que formula com per la qualitat de les ofertes. La vida militar i la vida quotidiana; les legions, el teatre, els gladiadors, la llar, la cuina, l'escriptura, l'enginyeria, la moda... tot és recrea amb un denominador comú: el rigor. Conèixer el passat no és quelcom gratuït, sinó que constitueix la millor manera d'entendre el present i, per tant, de poder escollir el futur. Probablement descobrireu que sou més romans que no us penseu.

Celebració d'una nova edició de la Festa de Moros i Cristians de Lleida i que té lloc després de la Festa Major de Lleida. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, en què es mostra la batalla, la seva indumentària i  les bandes de música que acompanyen la marxa. En aquesta festa s'escenifiquen les lluites entre moros i cristians per la possessió d'una població. L'escenari és el nucli antic de la ciutat de Lleida i les seves principals vies. Les desfilades, la presentació de les bandes i la concentració de les comparses van omplint els carrers fins acabar a la Seu Vella on té lloc l'enfrontament verbal i la batalla posterior. Tres comparses mores: els Musa, els Al·leridís i els Banu-Hud, i tres de cristianes: els Anglesola, els Urgellencs i els Pallaresos, escenifiquen aquesta lluita en què la victòria s'alterna de manera que un any guanyen els moros i el següent els cristians.Des de la recuperació d'aquesta celebració, la Festa de Moros i Cristians ha volgut ser un exemple de respecte i convivència entre cultures.

Activitats tradicionals destacades

El festival literari i d’arrel tradicional Festa Verdaguer 2025 tindrà lloc del 16 de maig al 10 de juny a Folgueroles i Barcelona i commemora els 180 anys del naixement de Jacint Verdaguer. S'han programat més de quaranta activitats al voltant de la figura de Verdaguer amb estrenes i novetats a la Casa Museu Verdaguer.

La Festa Nacional de la Llana i del Casament a Pagès de Ripoll-FNLC 2025 aplega diumenge diferents activitats. La Festa de la Llana comença a les 8 del matí amb l’Esmorzar de pastor (3 €) fins a les 11 h a la plaça Abat Oliba, a les 8.30 h gaudiran de la Despertada dels Trabucaires i a les 9 de la Sortida del ramat d’ovelles de la carretera de Sant Joan.

A la Plaça de l’Ajuntament a tres quarts de vuit hi arribarà el ramat d’ovelles, a les deu tindran l’exhibició tradicional de tosa amb tisora, matalasser i filadores. A tres quarts d’onze el 19è Concurs d’esquilar ovelles i en acabar cap a la una la sortida del ramat i recorregut a peu, lliurament de premis als guanyadors del concurs i per acabar la Galejada de trabucaires.

Activitats artístiques destacades

El 18 de maig tenim una gran cita amb els museus: celebrem el Dia Internacional dels Museus! És l'esdeveniment més important que organitza, des del 1977, el Comitè Internacional dels Museus (ICOM). Al voltant d'aquella data, els museus organitzen diverses activitats per a tots els públics i obren les portes gratuïtament. L'objectiu de la celebració és sensibilitzar als seus visitants i a la ciutadania de la seva importància en el desenvolupament de la societat. El gran esdeveniment del Dia Internacional dels Museus és la celebració de la Nit dels Museus.

Activitats gastronòmiques

El Firacóc – L’Aplec del Cóc – La Mostra de productes de fleca té molts noms el que podreu viure aquest cap de setmana a Tàrrega. La Firacóc és l'aparador gastronòmic de la Festa Major de maig de Tàrrega que aplegarà forners i pastissers que posaran a l'abast del públic un ampli ventall de varietats de coca de recapte i d'altres productes de fleca. Els visitants tindran l'oportunitat d'adquirir-hi els cócs més clàssics (escalivada, carabassó, samfaina, arengada...), així com receptes innovadores. Com ja és costum, també s'hi podran trobar altres exponents de fleca com coca, panadons, orelletes, bunyols o rosquilles, conjugant el dolç i el salat, que compartiran espai amb altres atractius com formatges i embotits. L'accés és gratuït i el visitant també té la possibilitat de fer tastets de tot allò exposat.

Dilluns 12 de maig Matemàtiques i Altes Capacitats

Avui recordem en Pere Puig i Adam que va néixer a Barcelona tal dia com avui de l’any  1900. Va ser pedagog i matemàtic. Va ser una figura cabdal de la didàctica de les Matemàtiques i de la renovació pedagògica i encara avui, els seus plantejaments pedagògics, tan avançats en aquell moment, són referència obligada.

Molts infants i joves d’altes capacitats presenten superdotació tenen bons nivells en l’àrea lògico-matemàtica. D’entre els infants i joves que tenen talents alguns presenten talents matemàtics. Aquests són els que gaudeixen amb els números. N’he conegut molts... i tenen històries molt curioses:

Un d’ells només escoltava la mare quan ella hi posava números “T’he de dir dues coses!”.

Un altre comptava el mobiliari urbà que hi havia en el camí de casa a l’escola: fanals, papereres, senyals...i també li agradava comptar els graons de les escales.  

Molts gaudeixen amb els problemes i els càlculs que sovint fan de memòria. Alguns d’ells no són capaços de saber com han arribat a un resultat determinat (sovint encertat). Jo els proposo que escriguin el resultat que els surt i després a continuació intentin fer-ho sobre el paper com els ho han explicat a classe, com ho deuen fer els seus companys.

Molts són autodidactes i infereixen o dedueixen processos però a molt d’ells no s’hi arriba per aquesta via. Una nena de I3 em va preguntar preocupada per què ja feia dies que anava a l’escola dels grans i ningú no li havia explicat res dels números majúsculs. Sabia que hi havia lletres majúscules i minúscules i pensava que amb els números seria el mateix. Li van haver d’explicar que hi ha diferents tipus de números però no n’hi ha de majúsculs ni minúsculs. Un nen que havia inferit les taules de multiplicar li van brillar els ulls a classe quan va escoltar com funcionava la multiplicació de la unitat seguida de ceros. Ell no hi havia caigut!

Quan els proposem participar en concursos matemàtics com les Proves Cangur, molts estan molt contents però altres ho combinen amb la por a l’error o al fracàs que pot ser paralitzant. Amb ells caldrà fer una feina d’escolta activa i d’acompanyament a través de l’acció docent o tutorial.

Hi ha alumnes que gaudeixen cercant altres maneres de fer les coses o de resoldre els exercicis mentre que altres no ho intenten perquè són molt normatius, rígids i els agrada complaure als adults i només faran les coses com ells els indiquin. Si els docents no els donen la indicació directa mai ho intentaran i no és que no ho puguin fer sinó que s’autocensuren. N’hi ha d’altres que són els reis del “i si...” i semblen disruptius a l’aula perquè sempre tenen “idees de bombero” (divergents) i intenten fer les coses de manera diferent de com s’ha proposat a classe.

N’hi ha que gaudeixen amb el càlcul, altres amb els processos, uns altres volen saber d’on surten les fórmules... Dins del talent matemàtic hi ha molta varietat, després es combina amb la resta de trets personals de cadascú i això justifica que haguem de posar la lupa en cadascun d’ells per poder-los acompanyar perquè puguin desenvolupar totes les seves capacitats.

També trobem alumnes que no volen destacar. Observeu aquest cas:

A classe la mestra proposa una tasca que repetiran un cop per setmana. Es tracta d’un full d’operacions que hauran de calcular durant dos minuts cronometrats. Després ens va dir que no ho va fer expressament ni de forma molt meditada però va posar en marxa una estratègia respecte aquesta activitat. Un cop passats els dos minuts havien de comptar les operacions realitzades correctament i  passar les dades a un full de registre. Si aconseguien més operacions encertades que la setmana anterior ho escrivien en verd, si havien fet les mateixes registraven en blau i si eren menys en vermell. Va començar amb menys de la meitat d’operacions. Cada setmana aconseguia dues operacions més. Sempre en verd.  Però un dia la mestra va dir: “Hi  ha alguns nens que estan a punt d’acabar les operacions. Els que facin totes les operacions bé durant dos dies seguits podran pujar de nivell”. El dia següent ella va aconseguir acabar-les totes en dos minuts i la setmana següent novament les va resoldre totes bé en dos minuts. Tenia ganes de fer el següent nivell. La mestra no la veia i ella s’amagava.

Dijous 8 de maig La guerra de les etiquetes

Fa un temps era important posar nom a les coses, definir-les. D’un temps ençà hi ha un corrent molt estès en el qual està mal vist posar etiquetes, definir, concretar, i s’ha convertit en sinònim d’encasellar, crear expectatives i de no permetre créixer en llibertat.

És cert que sobretot les etiquetes assignades a les persones no estan escrites en pedra i que hi ha situacions que es poden modificar amb el temps i feina, encara que no totes.

Però jo no estic d’acord amb qui rebutja les etiquetes per principi. Jo les necessito per saber com rentar la roba, quan i com he de posar una espècia (en fred, en calent, diluïda, un polsim, unes gotes, un bon raig...) Cert que les persones no són robes, ni plats per cuinar però saber en quin punt estem ens ajuda per conèixer les seves característiques i decidir quina orientació pedagògica podem suggerir. L’objectiu sempre és que les persones passin “del com són” al “com poden arribar a ser”, arribant a ser la millor versió d’ells mateixos. Com a tècnics tenim eines però si no coneixem el que tenim entre mans, serem molt poc específics en les nostres intervencions.

Fa uns anys molts infants es van diagnosticar com a TDA i TDAH, ara molts infants presenten característiques compatibles amb l’espectre autista. Semblen onades. També ha augmentat molt el nombre d’infants i joves d’altes capacitats. Hi ha molta més identificació i diagnòstic però de vegades sembla que no és molt rigorós. Quan parlem dels infants d’altes capacitats veiem que podem afirmar que estan infraidentificats perquè es creu que n’hi ha al voltant d’un 20% de la població, un 5% de superdotats i un 15% de talents simples o compostos. Alguns d’ells com que presenten doble excepcionalitat o tenen característiques compatibles amb altres situacions que invisibilitzen les altes capacitats.

Quan ens movem en grans categories és difícil de separar les causes perquè algunes característiques són compartides per diferents col·lectius. Dificultats de relació, de mantenir la mirada, rigidesa, desconnexions puntuals... poden ser característiques compartides per a persones amb espectre autista com amb les altes capacitats. La diferència apareix quan amb la feina continuada i conscient es reverteix una activitat que s’ha convertit en un costum sense cap anomalia física de base. Per exemple els infants i joves d’altes capacitats que presenten dificultats de relació amb els iguals però no amb els adults o amb els més menuts. Són selectius, de vegades molt, i no estan disposats de fer l’esforç de connectar amb els companys de la seva edat perquè observen moltes diferències entre ells i els seus companys: velocitat d’aprenentatge, curiositat, interessos...

Quan alguns pares diuen que no volen identificar els seus fills per no fer-los diferents obvien la realitat: ho són. Potser alguns connecten amb una experiència personal infantil-juvenil de soledat, d’aïllament, d’hiperexigència per part dels adults, de rebuig dels companys... Però no  volem deixar-los sols, els volem acompanyar perquè puguin créixer i visquin la seva diferencia com una riquesa i no com una càrrega. Des de molt petits ells es senten diferents, és reconeixen diferents als infants del seu entorn. Primer pensen que tots són com ells, però poc a poc van constatant que els altres van més lents, que tenen altres interessos, que no aprenen tan de pressa ni tenen tanta memòria, que no fan les mateixes relacions, que no riuen amb els mateixos acudits... Un nen de Primer de Primària ho va expressar d’una manera molt clara: “Sílvia, jo sóc una peça d’un puzle però no del puzle de la meva classe. Hauré de seguir buscant”. Una excel·lent metàfora per qui la sàpiga llegir.  Què creieu que els ajudarà més, a aquests infants... saber per què són diferents o no saber-ho? 

CAP DE SETMANA del 10 i 11 DE MAIG

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants... Desgraciadament no són específiques per infants i joves amb altes capacitats però les podem adaptar i sobretot gaudir i aprofitar.

Activitats destacades

Girona, Temps de Flors 2025: 70a exposició de flors, monuments, patis i jardins de la ciutat. Girona, Temps de Flors és una mostra floral i artística que té lloc cada any entre la segona i la tercera setmana de maig a la ciutat de Girona. Més d’un centenar de projectes florals envaeixen carrers i espais tancats per fer lluir la ciutat de Girona amb la seva màxima esplendor. L'esdeveniment és obert a tots els públics i compta amb una assistència mitjana per sobre de les 200.000 persones. Del 10 al 18 de maig.

Fira Modernista de Terrassa: La gran festa del Modernisme català. El protagonista de l'edició d'enguany és Lluís Muncunill. Un sorprenent viatge al passat per reproduir l’esplendor modernista de Terrassa de finals de segle XIX i principis del XX. Personatges singulars, recreacions històriques, artesans tradicionals, visites als principals edificis modernistes, exposicions, espectacles i sobretot la calor de la gent que protagonitza la Fira al carrer amb els seus vestit d’època.

Les Festes de Maig són una de les festes majors de la ciutat de Badalona, les de més èxit i afluència, conformades d'un conjunt d'activitats lúdiques i culturals al llarg de tot el mes de maig. Les festivitats giren al voltant de la nit del 10 de maig, dita de Sant Anastasi, sant copatró de la ciutat, que té el seu clímax de les festes en la Cremada del Dimoni.

Activitats tradicionals destacades

Festa Major de Lleida.-  Amb un ampli programa d'activitats populars, entre les que cal destacar l'espectacular ofrena floral a Sant Anastasi i la batalla de flors, que se celebren el mateix dia 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament. Un any més, es proposa captar els actes festius que tenen lloc a la ciutat durant el mes de maig i participar al concurs de fotografia (FOTOMAIG). Es podrà optar als premis amb què es guardonen les imatges més divertides i originals. La constant presència de l'emblemàtic drac de la ciutat, Lo Marraco, i una de les parelles de gegants més antics de Catalunya, Marc Antoni i Cleòpatra (construïts el 1840) és un altre dels atractius.

Triumvirat Mediterrani 2025 La XIX Fira Grecoromana és una festa lúdica i cultural dedicada a la convivència de tres cultures: la indiqueta, la grega i la romana. Hi ha diferents activitats com exposicions, conferències, balls, recitals, tallers, contacontes, mercat d'artesania i productes naturals i altres. Ho trobareu aquest cap de setmana a la Platja i carrers del nucli antic de L'Escala.

Activitats artístiques destacades

Barcelona es convertirà, del 6 al 13 de maig, en capital de la paraula poètica amb el Festival Barcelona Poesia. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, a través del programa “Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO“, i comissariat per Maria Callís i Manuel Forcano, el festival oferirà una intensa programació de recitals, concerts, itineraris, homenatges i accions performatives en més d’una vintena d’espais —entre ells per primer cop El Born–Museu d’Història de Barcelona i el Museu de l’Art Prohibit—, i presenta un cartell amb noms com el de la poetessa canadenca Anne Carson, l’artista interdisciplinar Laurie Anderson i el britànic Raymond Antrobus, entre una quarantena de participants nacionals i internacionals.

Activitats esportives

Diumenge tenim la Cursa del Corte Inglés. Tot un esdeveniment per participar-hi o per anar-ho a veure!

Dilluns 5 de maig La Responsabilitat del dia a dia en les altes capacitats

Arriba un moment que ja no cal que la mare o el pare prepari cada dia la motxilla per anar a l’escola l’endemà. Hi ha vegades que es torna un hàbit còmode per la mare, però només li comunica a l’infant que no és prou capaç per preparar-se la bossa, endreçar l’habitació, fer-se el llit, preparar-se l’esmorzar o tenir cura de la bossa d’esport... Si creiem que ha arribat el moment cal parlar amb el fill o la filla, i començar a fer-ho junts perquè vegi com fer-ho. Mica en mica, anirà agafant traça; i en un temps podrà fer-ho sol/a necessitant només la nostra supervisió. Sovint alguns infants s’hi arrepengen, ja els va bé que ho facin els adults; i a més, si hi ha qualsevol problema sempre tenen algun culpable a mà. Altres estan molt contents de començar aquest procés que indica que es van fent grans i que van cremant etapes. N’hi ha que volen créixer i agafar responsabilitats.

Cal posar la lupa a cada infant, i saber quina és la seva situació per poder-lo ajudar i acompanyar en el procés de fer-se grans. Hem de saber explicar-li perquè hi vegi els avantatges reals. Podem treballar des de les seves responsabilitats escolars i també de les feines de casa que repartim entre tots i totes, i que van canviant amb l’edat.

Per alguns infants el fet de fer-se gran, tenir responsabilitats, haver de fer coses té un impacte negatiu. Però sabem que no tot és “negatiu”. També pot canviar l’hora d’anar a dormir segons les edats. Quan entre dos germans hi ha dos o tres anys de diferència, poden quedar separats per quinze minuts a l’hora d’anar a dormir. Aquests temps pot ser significatiu perquè el gran es senti gran i el petit sàpiga que quan creixi també tindrà aquests privilegis que dona el temps i la responsabilitat assolida. Créixer té “pros i contres”, però els “pros” sempre guanyen.

Posar la lupa en aquelles coses que podrien millorar la convivència familiar si estesin automatitzades, mereixen que els adults hi pensem. Els hem d’escoltar sempre perquè tenen opinió des del minut zero, però hem de recordar que no tenen criteri i que no sempre tenen visió de conjunt. Podem pactar què farem... els adults som nosaltres i som els que marquem les regles del joc després d’escoltar-los. La responsabilitat primera és la dels adults. 

Divendres 2 de maig El temps de pati i les infants d’altes capacitats de Primària

El tema de l’ús del temps de pati sol preocupar a les mestres d’Infantil i Primària quan tenen alumnes d’altes capacitats. Els observen i no els agrada que estiguin sols o que facin coses “poc habituals” en el temps de pati. Novament hem de parlar d’una gran diversitat en infants i joves al encarar el temps de pati. La vivència del pati depèn de molts factors i avui us presento uns quants exemples:

Al Ramon li agrada molt el futbol i és molt bo marcant gols. Per a ell el temps del pati és un temps desitjat. Els dos dies sense pilota també sap jugar a altres jocs i els gaudeix. Sempre torna a classe suat però content.

Al Marc li agrada anar a la seva. Mai li ha agradat el futbol, però ara ja sap que si vols ser algú a classe has de jugar a futbol. Hi ha molta diferència amb els seus companys i ell no té cap pràctica amb la pilota.  Corre per la pista amb ells. Funciona en paral·lel, fa de públic, de marcador i d’àrbrit a l’ombra. Està allà, voldria, no interacciona amb els altres però està bé, no ho necessita. Torna content a classe quan s’acaba el pati.

A l’Arnau no li agrada el futbol, amb ell li agrada anar a les jardineres del pati a buscar insectes. Li encanten els bitxos bola. També gaudeix amb el Felip juguem a jocs en els que són exploradors o astronautes... tot amb molta imaginació, de vegades s’hi afegeixen altres companys però habitualment estan tots dos sols, no necessiten ningú més.

La Laura surt al pati amb un llibre. Busca un racó amagat per llegir. Si la veu la mestra li diu que ha de jugar amb els companys, que el pati és un temps per jugar però ella prefereix llegir.

La Mònica, tot i que fa Primer de Primària gaudeix compartint l’estona de pati amb les nenes de Sisè. La mestra vol que jugui amb les seves companyes i ella té un sentiment ambivalent està bé amb les grans i sent que traeix a les seves companyes de Primer, però amb elles s’avorreix molt.

L’Andreu quan surt al pati marxa el més lluny possible, necessita un temps sol. Després juga amb els companys una estona però necessita el seu temps sol... silenci, pau...    

A l’Alba no li agrada gens el pati, preferiria seguir aprenent coses. No necessita descansar, necessita aprendre. No vol parar... prefereix endreçar la classe, preparar les coses per la classe següent...

Set maneres diferents de viure el pati. Escoltar-los, veure el que necessiten és el primer pas;  acompanyar-los per què siguin més complets possible, és el segon. El pati és temps de relació, joc, descans....  Una cosa és com el viuen avui, i una altra, com el poden arribar a viure. Comencem escoltant i reflexionem junts sobre els usos del temps de pati.