Una de les característiques molt freqüents en el grup heterogeni dels infants i joves d’altes capacitats és l’Hipercuriositat.
Els infants i joves d’altes capacitats pensen i relacionen en xarxa. A classe, mentre escolten i miren una explicació, el seu cap busca i fa relacions amb àmbits propers o llunyans. Molt sovint pateixen una certa incontinència verbal que fa que el seu pensament estigui lligat a noves preguntes. Les seves preguntes no són lineals i obren nous camps o fan relacions inusuals.
Quan el professor prepara la classe organitza continguts, procediments, punts de sorpresa, anècdotes per reengantxar l’atenció, potser alguna activitat de moviment, exercicis ... A l’inici de la classe tot està a punt, s’aixeca el teló, després apareixeran mil variables perquè treballem en directe.
Fer preguntes a classe no està ben vist. O potser és millor dir que fer massa preguntes a classe no està ben vist. La impressió de l’alumne que pregunta és molt sovint que les seves preguntes no són benvingudes. En més d’un moment la comunicació no verbal del professor mostra el seu disgust amagat. L’alumne que llegeix entrelínies, que escaneja sense mirar, es queda amb la impressió de que no és ben acollit.
Cal donar sortida a la curiositat. Proposar-li no fer preguntes és tallar-li les ales. Per donar sortida a la curiositat podem tenir una llibreta on escriure les preguntes que se acudeixin. Les respostes es poden buscar en temps lliures a l’escola, a casa... n’hi ha que cauran per si soles, el mateix mestre les respondrà en l’explicació o les deduirà l’alumne amb la informació que ja té...
El problema el tenim quan els alumnes no saben escriure i per tant no poden deixar constància del que voldrien saber. Aquí feina de pop de la senyu. Podem proposar-li un espai i un temps per parlar tots dos i buscar les preguntes possibles del tema. Parlar-ne abans i introduir les respostes en l’explicació. Potser pels companys serà massa però per a ell/a és imprescindible. Si n’hi ha massa preguntes podem passar-ho a la família i que sigui “feina” del cap de setmana.
Moltes famílies tenen penjat a la nevera el full de les preguntes. Encara que sembli impossible es generem mil preguntes també fora de l’àmbit escolar. Les de fora de l’escola van al full de les preguntes que poden escriure ells o els seus adults. Moltes preguntes cauen, es responen o perden l’interès però n’hi ha d’altres que acaben donant peu a altres encara més interesants. Invertir un temps en resoldre-les pot ser un temps viscut en família... un temps compartit de qualitat.
És molt important que l'infant o el jove visqui la curiositat com un actiu, no com un problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada