Hi ha vegades que ens trobem amb alumnes que sabem que tenen un bon raonament lògic dins de l’aula. Però davant d’un problema oral no són els primers de contestar malgrat sabem que tenen la solució. Què passa?
Molts infants d’altes capacitats davant d’un problema de matemàtiques són capaços de resoldre’l però no saben què han fet per arribar a la resposta. Sovint quan aquest problema cal resoldre’l per escrit poden aparèixer les dificultats.
Com aconsellem adaptar la feina de l’aula? Els proposem que escriguin primer el resultat al que han arribat. Si saben com hi ha arribat, que ho escriguin. Hi ha vegades que tenen diverses maneres d’arribar a un resultat. Haurien de poder escriure-les totes elles. La posició del docent és molt important. Hi ha docents que no fomenten la resposta única i que estan oberts a diferents possibilitats, les fomenten i valoren. Hi ha altres docents que són de resposta única. Amb aquests, el infants que troben diferents maneres d’arribar al mateix resultat presenten la dificultat de voler saber quina és la resposta que vol la mestra. Això pot portar a no respondre amb rapidesa a l’espera de la resposta correcta.
Un dels “meus nens” ha canviat aquests any d’una mestra de resposta única a una mestra de totes les respostes possibles si estan ben argumentades. No us podeu imaginar l’alleugeriment que sent a classe. I fins ara no ha sortit el que passava el curs passat...
Però encara podem trobar aquells que no saben com hi han arribat. Aquí els proposem que escriguin com hi han arribat els companys. Necessitem que escriguin el desenvolupament. Això és el que els demanaran també a l’ESO, al Batxillerat, a la Universitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada