Dijous vinent és Dijous Gras, l'inici de les festes de Carnaval. Són les festes de la disbauxa de la transgressió plenes de llum i color. Novament veurem la gran diversitat dels alumnes d’altes capacitats a l’hora d’enfrontar-se a aquestes festes. Trobarem alumnes que gaudeixen amb les disfresses i d’altres que ho troben ridícul i que per la seva rigidesa i intensitat no poden participar-hi.
N’hi ha que els encanta... i cada Carnaval, si poden, es disfressen diverses vegades, gaudeixen participant de la festa, de les rues... quan arriben a l’ESO troben a faltar aquella setmana on s’havia d’anar a l’escola en pijama, amb pentinats especials, amb un mitjó de cada color, amb un barret o amb corbata o vestits d’un color concret.
Però n’hi ha que tenen el mes de febrer i el mes de novembre (Carnaval i Halloween) com els pitjors mesos de l’any per les seves tradicions. Els haurem de preguntar a ells què senten i què els agradaria fer.
Quan tot això no els encaixa, no forma part d’un caprici, ni de qüestionar les ordres de l’autoritat, ni de saltar-se els “toca no negociables”. Quan s’ajunta l’hipersensibilitat, la intensitat, el perfeccionisme i la rigidesa es produeix un còctel ben especial.
Veurem algunes possibilitats:
- Poden sentir-se ridículs.
- No volen que es riguin d’ell.
- Poden veure ridículs als altres.
- No els agrada transgredir o trencar normes.
- Els poden molestar molt (hipersensibilitat): sorolls, molta gent, olors...
Els podem oferir altres possibilitats? Potser no tots els papers de la festa comporten disfressa, o comporten exhibició... (potser hi ha possibilitats d’ajudar a preparar la música, o l’orde –organització de la gent, ajudar a disfressar als qui porten disfresses més laborioses, als més menuts, potser dissenyar els maquillatges o elaborar atrezzo, portar els comptes de la parada de pastissos... hi ha mil coses possibles que poden ajudar a que la festa sigui ben rodona.)
Com adults podem escollir però, per què com nens no els deixem escollir?
Creieu que és imprescindible que s’esforcin a viure una experiència desagradable de manera repetida per aconseguir que es faci agradable? És una idea una mica estranya...
Què volem per a ells?
- que puguin decidir com viure la festa.
- que siguin capaços de viure la festa.
- que siguin persones socials.
Segurament si ens obrim a escoltar-los descobrim que ells ja han pensat altres opcions... o no ( de vegades ells mateixos pensen que no hi ha més opcions). Però no ho sabrem si no parlem amb ells. Ells necessiten un ambient còmode on puguin ser ells mateixos no els ells que s’espera que siguin... Hi ha infants i joves políticament correctes que tenen mil capes com les cebes i és molt difícil arribar al que pensen i senten. Per això és tan important l’acompanyament...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada