Els clàssics ja deien que en el centre estava la virtut. La meva àvia afegia que totes les masses piquen...
Quan pensem, per exemple, en l’ordre és molt fàcil veure els desavantatges d’un excés d’ordre o de la falta d’aquest.
Amb la intensitat passa el mateix i els nostres infants i joves solen ser molt intensos per definició. Diem que només tenen MAJÚSCULES, que no tenen minúscules. Tot va cap als extrems. L’alegria es viu com entusiasme, sovint desbocat; però qualsevol contrarietat pot ser viscuda com una tragèdia.
Sovint ho viuen tot en primera persona, inclús quan no va amb ells. Viuen en una muntanya russa i això és molt difícil per a ells i pel seu entorn més immediat.
Per treballar la intensitat sovint fem el símil amb la velocitat. Quins transports ens permeten parar en sec? Només quan anem caminant lents podem parar en sec. Si caminem de pressa o correm, el parar ja ens pot portar a una caiguda. Si anem en patinet o en bicicleta ja comencem a necessitar una distància per parar en sec. Aquesta distància va creixent a mida que augmentem la velocitat (anem en cotxe, en moto, en avió). Si portem més velocitat necessitem més metres per parar però també necessitem fer més coses ( primer amb deixar de pedalar i frenar és suficient però en un avió és una llarga cadena d’activitats imprescindibles per aconseguir la parada total de l’aparell).
L’objectiu quan reballem la intensitat és reduir-la lo suficient perquè sigui possible l’autocontrol. No la podrem eliminar perquè ve de sèrie, però sí que la podrem modular (amb molt d’esforç i constància). Per aconseguir aquest autocontrol anirem marcant objectius clars, possibles, adequats. Anirem poc a poc amb pas ferm. Acompanyant. Aquest objectius seran autoavaluables perquè és molt important que la millora no sigui viscuda com una cosa externa sinó que ell o ella són els protagonistes del canvi. En aquest acompanyament haurem de treballar també la gestió de l’error o del fracàs sovint viscuda d’una manera extrema pels nostres infants i joves.
No és tant el que són avui, sinó el que poden arribar a ser.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada