Dia de la Pau (Docents)

Les festes que celebrem a l’escola tenen un gran valor educatiu des del coneixement de la cultura fins a la identificació amb un grup concret (“són els meus”). Però hi ha moments que, per la seva hipersensibilitat, intensitat i rigidesa, poden viure d’una manera que no podem intuir des de fora si no coneixem com poden arribar a ser.

Hi ha una gran diversitat entre ells i no tots reaccionen de la mateixa manera. 

Anem a veure alguns moments que alguns poden viure amb certes dificultats:

-   Pel dia de la Pau han preparat unes danses i els de Quart ballen fent una rotllana i ell ha d’agafar la mà a una nena  que li suen les mans i això és massa per a ell. No pot suportar el tacte de la mà suada però no sap com dir-li a la senyu. Només diu que no vol participar en el ball i que no vindrà a la celebració del Dia de la Pau.

- El seu grup durant la celebració està molt a prop dels altaveus i la música se sent molt forta i es va sentint cada vegada més incòmode mentre la resta de la classe pica de mans animada.

- Aquest any hem preparat menjars de diferents llocs. A la nostra classe ens ha tocat preparar uns burritos especials. Uns han preparat la massa, uns altres han tallat el tomàquets, els pebrots i la ceba; uns altres han tallat pernil dolç. La classe s’ha omplert d’olors. N’hi ha un que ha començat a incomodar-se. Primer estava en el grup de la massa però amb la impossibilitat de posar-hi les mans el van enviar a tallar pernil. Però tampoc va funcionar gaire bé... al cap d’una estona va demanar per anar al lavabo i ho va allargar fins el final de l’activitat.

- A la tarda celebrem una festa oberta i venen les famílies, el que vol dir que hi ha molta gent a la pista de l’escola. Grups de pares i mestres xerrant, alguns ballant, i nens corrents i jugant per tot arreu... La música forta, molta gent... no troba el seu lloc i es troba incòmode.

Per a ells no és un caprici, no poden ni saben resoldre el que els passa, és una necessitat. 

Què podem fer els docents i els pares? Necessitem parlar amb ells i saber com es senten i què proposen per solucionar-ho. Sovint hi ha pensat, altres mai s’ho han proposat perquè només viuen el problema però no es senten part de la solució.

Jo us proposaria, adults docents , feu-vos la pregunta: aquesta activitat pertany al “toca negociable” o al “toca no negociable”? Si pertany al “toca negociable” potser podem oferir-li alguna activitat paral·lela com fer les fotos per la web de l’escola (després de rebre un mínim de formació per fer-ho. En el fons és una ampliació de currículum encoberta), fer entrevistes per la revista de l’escola o per una revista local, ajudar a l’organització de l’acte o amb l’equip de música (novament pot rebre una mini-formació en l’aspecte proposat)... En canvi, si creieu que forma part del “toca no negociable” caldrà pactar amb ell com farem l’aproximació a l’activitat marcant objectius més petits i assolibles que permetin que es vagi acostant amb l’acompanyament del docent. Caldrà justificar molt bé aquesta opció.  

El fet de que en un moment determinat tinguin unes característiques no vol dir que no les puguin canviar però de vegades és difícil perquè es barregen la intensitat, l’hipersensibilitat, la rigidesa, la por... Durant el temps escolar tenim temps de treballar perquè siguin la millor versió d’ells mateixos no únicament en l’aspecte cognitiu sinó en un aspecte global, com a persones.

Les festes són molt interessants perquè en elles treballem aspectes que sovint no apareixen la resta de l’any.