Quan es celebren dies nacional, mundials, internacionals... vol dir que encara queda feina per fer. Quan els temes estan normalitzats no en fem cap dia especial per sensibilitzar... Però el paper de la dona a la societat actual encara presenta molts costats foscos tot i els avanços aconseguits.
Aquesta setmana vaig tenir el plaer d’assistir a una conferència coral al Cosmocaixa sobre la coeducació. Va tenir una part més teòrica a càrrec de Marina Subirats, una sociòloga que treballa a fons aquest tema, gran observadora i creadora d’eines per tal de poder copsar la realitat. Ella ens expressava la seva preocupació perquè malgrat els avanços aquests es barregen amb punts molt millorables. Trobem concepcions antigues de la masculinitat que porten a un alt grau d’agressivitat i no només envers les dones sinó també amb altres homes. Trobem també concepcions ensucrades o monolítiques de dones que no acaben de trobar el seu lloc. Va expressar la seva gran confiança en l’educació perquè en un futur proper les noves generacions siguin homes i dones del segle XXI, no del segle XIX. La clau està en la coeducació, ben pensada i ben treballada. La funció de la família i de l’escola és clau per tal d’aconseguir aquestes persones equilibrades. A l’escola es proposa una intervenció proactiva, conscient i un acompanyament a les famílies. I per a mostra un botó: mestres de llars d’infants de dos centres de Terrassa ens van explicar com ho fan als seus centres i va ser molt interessant. La Joana Roldán i la Laura Calatrava del EBM Somriures i la Puri Carmona de l’EBM Moisés treballen de manera coordinada amb l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
És molt interessant perquè si bé al llarg de tota la vida es poden treballar aquests temes és clar que l’identitat sexual i de gènere està consolidada als 4-5 anys i a partir d’allà només la podem modificar però la base ja hi és. Per tant en la primera infància seran molt importants els estímuls i models que els oferim perquè els serviran per construir-se. Fem la reflexió de quions estímuls i models reben els nostres infants i joves per contruir-se: quins els ofereix la societat i quins els oferim els seus adults més propers...entre tots avui construïm el futur.
En el camp de les altes capacitats també hi ha molta feina per fer. Estadísticament es mostren molts més nens que nenes. Sabem que les nenes s’amaguen, mimetitzen amb la paret, prefereixen estar acceptades pel grup i deixar les seves capacitats per l’àmbit més privat o de tant amagar-los els talents s’esvaeixen... En la mida que ens coneixem, que anem creixent, que permetem que totes les nostres qualitats floreixin estem sent més fidels a nosaltres mateixos i estem duent a terme un programa personal més adequat a les nostres especificitats... però com dèiem... hi ha molta feina per fer...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada