Dia Internacional de la Dona (Pares i Mestres)

Sol molestar-me que un dia determinat tots haguem de fer una cosa determinada o parlar d’un tema determinat. Tot i així, estic convençuda que els Dies Internacionals, Mundials, Planetaris o Locals són imprescindibles per visibilitzar realitats que sovint passen incomprensiblement ignorades. No tenia previst escriure avui sobre les dones però un element em va treure del no per portar-me al sí.

L’any passat vaig veure un anunci d’Audi que em va guanyar. “Sense elles no hi hauria cotxes”. I no és només una frase bonica més o menys encertada per la data sinó que la justifiquen amb tota una colla de noms propis femenins i els seus invents: la Dorothy Levitt és la creadora dels retrovisors; Ada Lovelace és la creadora del sistema informàtic; la Bertha Benz és la creadora de les pastilles de fre; Florence Lawrence és la inventora dels llums de fre i els intermitents; Leena Gade és la enginyera en cap del primer híbrid que va guanyar a Lemans. En el seu anunci han fet invisibles els seus cotxes per visibilitzar-les a elles. Em va semblar fantàstic.

Tan de bo ben aviat no calgui celebrar aquest dia. La paritat real només serà possible amb la implicació real conjunta dels homes i les dones dels sectors públics i privats.

Moltes de les nostres nenes i joves d'altes capacitats sovint s'invisibilitzen. Reben informacions de com ha de ser: un rol més secundari, no brillar... per no semblar mandona, ambiciosa. Apareix aquest rol en el que no apareixis com amenaça per a ningú. La Teresa Baró, especialista en comunicació, parla de patrons de modestia ritual i és el que trobem entre les nostres nenes i joves. Mimetitzen amb la paret, perquè prefereixen mantenir la seva relació social a mostrar les seves capacitats o interessos que saben que les diferencien dels seus "iguals". Moltes pensen que s’han d'amagar perquè la situació pot ser clarament hostil. Es submergeixen i deixen passar les onades que podrien agitar-les. Hem celebrat fa poc el Dia de la nena i la dona en les ciències i hem descobert dones que poden ser referents. Aquestes referents ens ajuden a créixer. Les ajuden a créixer, a ser elles mateixes, a no amagar-se, a no ser invisibles... Quan totes i cadascuna d'elles siguin, sense arrogància; i arribin a ser la millor versió d'elles mateixes, el món serà una mica millor.