Vull fer grans coses (Pares i Docents)

Quan els brillen els ulls... és fantàstic! Hi ha un moment en el que troben el temps, l’espai i el clima per explicar el que tenen dins del cor: “Jo vull fer grans coses”, “Vull fer coses per les quals ser recordat”, “Sé que estic cridat a fer coses importants que tinguin ressò en la vida de la gent”. I ens confessen, per exemple, que quan diuen a classe que volen ser biòlegs i investigadors alguns riuen i diuen “...tu?”. (alguns porten fatal la desconfiança)

La visió dels altres es reforça amb el que mostren. Una cosa és que tinguin un objectiu i una altra que ja hagin començat a treballar per aconseguir-lo. De vegades, com que viuen des de sempre una situació diferencial que consisiteix en que generalment els continguts se’ls enganxen, alguns pensen que màgicament arribaran al seu objectiu amb les facilitats dels seus dons (no amb aquestes paraules però sí amb els seus fets). Els hem d’ajudar a que entenguin que amb el desig no n’hi ha prou. Cal posar els mitjans.

Sí, cal posar el mitjans; però per a molts l’escola no és el lloc on troben els continguts i procediments motivadors. Molts no han adquirit encara la disciplina personal per fer el que “toca”, per convertir en motivador allò que a primer cop d’ull no ho és. Altres no han adquirit la base: des del seure bé a classe fins el dir als mestres pel seu nom passant, per lliurar les tasques demanades en temps i forma, o anotar les coses a l’agenda. Quan aquests mínims no estan automatitzats... tot fa pujada.

N’hi ha de molt endreçats i que van molt orientats... però és imprescindible acompanyar a aquells que poden però encara no fan, o no fan de manera continuada. Amb alguns infants i joves d’altes capacitats estem treballant l’entrenament personal de posar-nos a la feina encara que no siguin apassionant. Cal entrenament i disciplina. Cada dia una estona d’escalfament, sense protestar (càlcul, un problema i un exercici de llengua catalana o castellana – ortografia, lèxic...-).

Ho estem provant. L’objectiu és assolir la disciplina i la confiança en ells mateixos. Han de poder treballar també en el que no els apassiona o interessa. És el camí cap aquelles coses que volen fer. La dificultat consisteix en posar-s’hi i mantenir-se en la feina. L’entrenament és imprescindible. La voluntat es pot treballar a partir d’un objectiu i cal aprofitar-ho.

Busquem que estiguin preparats per ser la millor versió d’ells mateixos, per arribar fins on vulguin, perquè sàpiguen fer servir els recursos que tenen a l’abast. No és fàcil però és apassionant. Cal posar la lupa en cada infant i jove per veure quines són les seves necessitats i poder acompanyar-los en el desplegament de les seves capacitats.