El dia 11 de febrer s'ha celebrat el "Dia Internacional de la Dona i la Nena en les Ciències". Sempre que tenim un dia assenyalat, parlem d’una mancança en la nostra societat. Quan cal sensibilitzar és perquè hi ha un forat per omplir. I sí, el gènere i les ciències són una combinació ben especial.
Fins a 2n de Primària sembla que a tots, nens i nenes, els agraden les mates. A partir de 3r de Primària sembla que les expectatives canvien i les nenes comencen a allunyar-se de les ciències.
En l’àmbit de les altes capacitats intueixo que és diferent. I dic intueixo perquè comencem per desconèixer quines nenes tenen altes capacitats. Si tenim pocs nens identificats, el nombre de nenes és ínfim. Però treballarem amb les que coneixem tinguin o no altes capacitats.
Un requisit bàsic per l’àmbit científic (i també per altres àrees del coneixement) és la curiositat.
De petites, tenen mil preguntes però a mida que van creixent les preguntes disminueixen. Elles veuen que les preguntes no són benvingudes. Això passa principalment a l’escola, les preguntes són sovint molestes perquè interrompen l’activitat. Primer deixen de dir-les i després passen a no pensar-les. La curiositat es va apagant. Quan intentem una intervenció educativa per restaurar la curiositat ens trobem amb grans resistències d’inici per posar-la novament en marxa. Poc a poc treuen el fre i reconnecten amb la satisfacció de l’adquisició dels nous aprenentatges.
Algunes tenen el valor de mostrar els seus interessos encara que siguin poc populars. Hi ha vegades que amb les millors intencions no acabem de tancar el cercle de les activitats proposades o fer el seguiment de com ha anat el que hem proposat i la vida ens viu i sovint ens descomposa. Tinc una nena de 4t de Primària que li agrada la física. A l’escola van sintonitzar amb aquesta necessitat i li van proposar posar-la en contacte amb una nena de Batxillerat que també l’apassionava la física i que per edat tenia més coneixements. Quan li van comunicar el que farien li brillaven els ulls. Ens ho va dir il·lusionada. Des d’aquell dia han passat tres mesos i encara no hi ha hagut el moment de presentar-les i posar-les en contacte. La il·lusió s’ha anat convertint amb decepció. Cal prometre un caramel per treure’l? De ben segur que no hi ha mala intenció sinó una vida que ens viu, mil coses que passen, un no tenir-ho apuntat i no fer el seguiment... perquè la vida de l’escola (amb Covid o sense) és molt intensa.
Comença a haver-hi una oferta amplia d’experiments a casa, a l’escola o a centres específics. Veiem experiments científics per la tele en horari infantil o juvenil. Podeu trobar molts materials a 11defebrero.org Podríem crear clubs científics a les escoles o clubs de lectura on el tema científic estigui present?
És cert que necessiten referents. A molts centres han aprofitat el “Dia de la Dona i la Nena en les ciències” per presentar científiques en actiu o científiques que no hem conegut però han estat a la base de les ciències que fem servir a l’actualitat. Però això no pot ser un bolet. De manera periòdica seria bo que aquestes dones es fessin presents a les nostres aules. Espero que ben aviat no sigui necessària aquesta diada perquè cadascú pugui triar realment amb totes les possibilitats obertes. Tan de bo les que vulguin puguin ser referents per a noves generacions a través de la seva feina de divulgació o investigació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada