Molts infants i joves d'altes capacitats tenen una relació un punt estranya amb l’error. De fet, solen tenir una història en la qual l’esforç és una paraula buida, sense sentit. De fet, per aprendre alguns no han hagut de fer mai cap esforç. Els coneixements se’ls enganxen, van cap a ells i passen a formar part d’una xarxa ben trenada, novament sense cap esforç. És una història d’èxits. Aprenen moltes coses de memòria, d’altres per les relacions que estableixen entre elles... sovint aprenen a llegir per inferència, acumulen paraules amb significats molt concrets i gaudeixen fent-les servir quan toca. Sí, solen tenir una història d’èxits però arriba un dia en el que ens trobem amb l’error fruit de baixar la guàrdia, d’anar de pressa, de no fixar-s’hi prou...
Hi ha vegades que amb l’error arriba la resposta de l’entorn a qui tenen acostumats a l’èxit i alguns companys tenen moltes ganes de veure’ls vulnerables i caiguts. Amb aquests primer error arriba la por a l’error. El viure l’error com una situació terrible té molt a veure amb l’entorn. Ja els podem dir que l’error és part de l’aprenentatge però a alguns d'ells els costa viure-ho així.
Avui veurem dues maneres de viure l’error:
a.- els qui reaccionen de manera reactiva:
N’hi ha que es queden paralitzats, es queixen o reaccionen enfadant-se amb el món, amb la situació, amb els altres o amb ells mateixos. Els costa dedicar temps a pensar què volen o poden fer.
També trobem els termoactius, que reaccionen amb l'escalfor de l’entorn o del seu interior; els radioactius, que són altament tòxics; ... i, sobretot, els inactius, que es queden bloquejats, paren en sec i ja tenen l’excusa perfecta per no tornar-ho a intentar mai més.
b.- els qui reaccionen de manera proactiva:
Són els que viuen l’error com a part de l’aprenentatge. Prenen iniciatives, s’arrisquen. Assumeixen responsabilitats. Fan que les coses succeeixin i sobretot decideixen què, i com ho volen fer.
I sí, aquesta és l’actitud correcta que fa que l’error no sigui un problema sinó una situació.
A totes les escoles s’està fent un canvi en la gestió de l’error d’uns anys ençà. Hem passat de marcar en vermell els errors a fer servir el color verd (menys agressiu). De centrar-nos en el que falta a centrar-nos en el que tenim. Molts avui mostren l’error com una part de l’aprenentatge. Com una colla de graons que cal anar pujant per arribar a la consolidació dels aprenentatges. Com els infants que estan aprenent a caminar i cauen, i es tornen a aixecar per intentar de nou posar el cos de manera que permeti que puguin moure’s per l’espai en equilibri guanyant en seguretat tot fent servir tots els recursos que tenen al seu abast. Sí, l’actitud és molt important perquè marcarà com aprendrà i la força amb que ho farà.
Ajudem-los a viure l’error de manera proactiva. Parlem amb ells, amb el seu cervell que ho entén tot. I poc a poc aniran trobant la manera de posar-se d’acord amb el seu cos, les seves ganes, els seus recursos i d’anar-se posant en marxa per aconseguir viure de manera positiva la gestió de l’error.
Parlar, descriure, identificar... sense empènyer, sense renyar, sense culpabilitzar, sense cridar, escoltant, donant possibilitats i sortides, explicant com ho faríem nosaltres (no com exemple sinó com a mostra perquè som persones diferents), pensant plegats com ho farem la propera vegada que ens trobem amb un error... Mai estarem preparats del tot, però si podem estar una mica més entrenats i havent reflexionat sobre el tema, podrem actuar d’una manera més acurada i d’acord amb el que som i el que volem fer.
És un pas cap al món adult que han de fer abans que molts altres infants o joves. De vegades la seva intensitat, velocitat o rigidesa els juga en contra per això és important començar aviat parlant d’aquest tema que els afecta personalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada