Seria la manera més senzilla i pràctica de fer un primer screening i veure aquells alumnes que són susceptibles de tenir altes capacitats. Ens asseguraríem de que reben una intervenció educativa adequada des de l’inici de l’escolarització i els donaria l’espai necessari perquè no s’haguessin d’amagar. Però això tan senzill a la teoria es converteix en difícil a la pràctica perquè implica que un cop s’hagin predetectat s’han d’identificar i s’ha d’establir una intervenció educativa adequada. Segueix sense ser tan difícil però des del desconeixement tot això fa por. També ho fa que hi hagi famílies amb altes expectatives de les quals els seus fills no apareguin en aquest grup. També ho fa que infants molt potents no se’ls pugui aplicar cap atenció específica perquè els seus pares volen que siguin “nens normals”. Els professors tenen por de no saber atendre aquests infants perquè la diferència a la baixa la tenen per la mà però a l’alta és quasi un misteri... però tot això són pors que es presenten abans de començar. Quan estem a la roda i ben assessorats res de tot això té per què passar. És com l’ansietat que sovint anticipa escenaris que mai s’esdevindran i bloqueja el que sí pot venir i que és francament positiu.
Com ho faríem? Jo proposaria passar els qüestionaris de la Dra. Luz Pérez de la Universitat Complutense de Madrid que ens donen una visió acurada encara que a grans trets de si parlem d’altes capacitats. Són els que proposen des del Departament d’Ensenyament. Hi afegeixo els qüestionaris de capacitats i d’intel·ligències múltiples perquè completen la informació.
Són qüestionaris pels pares. Ells tenen molta informació encara que alguns els costi ser objectius. Tindrem un quadre amb pinzellades molt gruixudes. Després serà el moment d’objectivar i filar més prim. Quan els infants són més grans... a partir de Sisè, els poden respondre també ells.
Seria ideal passar-los a tots els infants de l’escola, però això és utopia. Hem de ser pràctics i començar pel que és possible. Jo començaria pels alumnes de INF5, 3PRI, 6PRI i 2ESO. En tres cursos hauríem fet un primer anàlisi de tots els alumnes de l’escola.
La predetecció és el primer pas i necessita d’un segon que serà la identificació. És important el compromís perquè aquestes dades no creïn falses expectatives sinó que puguem centrar-nos en el que necessiten els nens i nenes. Si pertanyen al grup d’alumnes amb talents o superdotació és imprescindible que els puguem començar a atendre de seguida.
Els mestres també tenen informació però no sóc partidària de que hagin de respondre un munt de qüestionaris. Amb ells prefereixo fer una sessió en la que parlem dels infants de la classe i podem veure qui té idees de “bombero”, qui mostra curiositat, qui s’amaga, qui té molta informació, qui és estimat pel grup, qui està aïllat...
Amb aquesta informació podem començar a fer la intervenció que aquests infants i joves necessiten. No és un caprici, és una necessitat. I l’atenció d’aquestes necessitats farà que puguin desplegar les seves capacitats i reverteixi en la societat.
Si voleu iniciar un procés de predetecció a la vostra escola podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a atencioaltescapacitats@gmail.com També és possible fer la predetecció per a un infant o jove perquè sospitem que pugui tenir altes capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada