Dimecres és el dia de treure el pessebre. Alguns potser heu obert uns ulls complets perquè ja fa molt de temps que vàreu guardar tots els guarniment de Nadal i també el pessebre. Les festes de Nadal que van començar amb la Immaculada, el 8 de desembre, s’acaben amb la Candelera, el 2 de febrer. Diu la tradició que el pessebre es posa per Santa Llúcia, el 13 de desembre, i es treu per la Candelera, el dos de febrer. Hi ha gent que segueix les tradicions per costum o amb la il·lusió de seguir el que va aprendre a casa... tenir el pessebre posat, encara que molts l’hagin tret té un sentit per a ell o ella. Treure’l demà, té un sentit.
Diem que quan alguna cosa té sentit per a nosaltres estem motivats a fer-ho. La motivació pot venir des de fora (per tradició, per imposició...) o des de dins (perquè li trobo un sentit) i no sempre depèn del que facin els altres. Quan en el món educatiu connectem amb aquesta motivació interior és quan les coses funcionen bé de veritat.
En l’atenció a la diversitat a l’alta un dels reptes és connectar amb aquesta motivació del sentit. Hi ha mestres que troben aquest punt. Se’ls poden oferir activitats molt obertes o molt concretes, sense sostre, amb una aplicació clara (encara que sigui fer de base per uns altres coneixements...).
Avui reflexionarem sobre dos casos d’alumnes que no es deixen motivar:
- N’hi ha que no saben que poden anar més enllà. Són políticament correctes i fan el que se’ls suggereig però pel motiu que sigui han perdut la iniciativa a l’escola perquè han vist que el que realment funciona és fer el que toca.
- N’hi ha que no creuen que ells puguin. El seu autoconcepte els arrossega avall apuntalat per alguns fets reals que magnifiquen i guarden a la memòria com fets inamovibles.
En aquests dos casos cal treballar molt el vincle. La relació personal amb ells és la que els farà desencallar aquests pensaments impossibilitants. “No puc”, “no sè”, “no ho ha dit”, “no ho faré bé”, “li agradarà?” Quan comença el canvi i es llençant els resultats poden ser espectacular: només cal que s’ho creguin, que posin en marxa les seves capacitats i tinguin la constància de fer la feina tan ben feta com puguin.
Tan de bo els enganxem a temps i no els perdem, perquè solen amagar-se i no són gens evidents. Per això, i per moltes altres coses, insistim en la necessitat de fer formació i sensibilització entre els mestres perquè puguin llegir entre línies i en la necessitat de fer predeteccions a les classes per descobrir, no només aquells nens brillants sinó també els que poden arribar a ser-ho.
La imatge d'avui és per una obra de la pessebrista Montserrat Ribas que fa unes figures molt originals en les que posa en valor la figura de Sant Josep, sovint sempre en segon pla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada