Avui, festiu a moltes escoles del país, parlem d’un fet que ens sol despistar (com molts altres) en el tracte amb els infants que presenten altes capacitats.
Molts d’ells tenen un vocabulari i una argumentació més avançada que la mitja de la seva edat. Podem parlar amb ells de molts temes i com que gaudeixen de la conversa, sobretot amb el que ells defineixen com a persones interessants que solen ser adults o nens més grans que ells. Hi ha vegades que ens enganxen els dobles sentits, sentits figurats o fan servir amb molta traça frases fetes o expressions. Però hi ha un moment en el que tot això sembla esfumar-se, és quan arriba la rigidesa i la literalitat. Aquesta parella pot aparèixer en qualsevol moment i ens trobem amb un infant o jove encallat amb una paraula o una ordre que es pren absolutament al peu de la lletra sense possibilitat de sortir del guió. És molt curiós i sorprenent alhora que per a ells és tot un parany perquè no ens permet entendre què està passant... teníem algú que fa una estona ens seguia perfectament. Anem a veure alguns exemples:
- Consigna: heu de fer una redacció de 500 paraules. A la tarda quan es posa a treballar i a preparar-la l’ha de fer a l’ordinador perquè així li compta les paraules i pot ajustar. Estarà una bona estona perquè la redacció tingui exactament les 500 paraules perquè creu que si en fa de més o de menys el renyaran i no vol que la mestra o el mestre estiguin decebuts amb la seva feina. Si no se li ha explicat explícitament no entendrà que hi ha una forquilla entre les 490 i 510, o de vegades una mica més ampla en la qual està permès, no cal clavar-ho a 500 i fer coses estranyes amb la redacció. (2ESO)
- Consigna: Per tal de completar el que estem veient a classe si voleu podeu pujar al bloc de l’assignatura els documents que creieu que siguin interessants per complementar la informació. El professors no ho va dir però la seva idea era que tothom en pugés un o dos. No va comptar que per algú que conec els vint-i-cinc documents que va penjar dels més de cent que va consultar eren prou interessants. Al dia següent va rebre un: “Que n’ets d’exagerat! Ja els pots esborrar i deixar-ne dos!” després d’això no ha tornat a penjar cap altre document d’ampliació. La rigidesa ara ja no li permet penjar-ne si no hi ha una ordre explícita, però el mestre no ho va detectar, ell ho ha explicat aquest curs i l’anècdota és del curs passat per aquestes dates. (1ESO)
- Nena que plora a la mestra perquè ha tingut un problema amb les companyes. La mestra li pregunta amb molta poesia: “com tens el cor?” i ells contesta deixant de plorar immediatament “bategant com sempre, amb dues aurícules i dos ventricles, i que no pari!”. Vull imaginar la cara de la mestra... (1PRI)
- Davant d’un fet punible se li demana una carta de disculpes. L’alumne fa un escrit argumentat en el qual diu que potser esperen disculpes però ell vol dir la veritat i no se’n penedeix perquè les seves accions seguien una línia de comportament correcte que malauradament no coincidia amb les normes de l’escola que potser haurien de revisar perquè no se’ls podia demanar responsabilitat si no se’ls permetia exercir-la. (6PRI)
- Acabem amb algú que en una escola en la que van canviant el lloc del pati del matí un alumne juga a basquet sense problema però el dia que toca anar al pati de terra, un bosc fantàstic, busca mil excuses per no anar al pati. I sí ha plogut encara més excuses i més força per no sortir. Això sovint és difícil de veure. Però quan ja n’has tingut un...aprens la lliçó. Què passava? Senzillament que la mare valorava les sabates netes i sortir al bosc volia dir embrutar-les. Poder-les netejar a l’entrada de classe va baixar la tensió i li va permetre jugar amb els companys i fer feliç a la mare (que mai havia dit res de les sabates de l’escola però...). (3PRI)
- Un personatge de cinema ens mostra també aquesta literalitat. El pobre McFly del “Retorn al futur” no pot suportar que li diguin “gallina”. De vegades amb ells també els passa i hi ha paraules que no poden suportar. Només sentir-les accionen un mecanisme de resposta automàtic sovint desproporcionat. Si no ho treballem pot ser terrible perquè en quan algú ho descobreixi ja tenen diversió assegurada i una mirada pot acabar substituint la paraula...
Ja veieu que aquesta literalitat la podem trobar en molts moments diferents. Tot això és definició. Ara anem a veure què podem fer? Perquè no els volem vulnerables, volem que siguin capaços de gestionar les situacions. Cal que els adults que els acompanyem estiguem atents i els fem veure la situació i els ajudem a entrenar perquè no es quedin enganxats en els paraules. Mai podrem treballar totes les situacions possibles però sí ajudar-los a fer una bona detecció i a partir d’aquí una intervenció autònoma.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada