Som del teu equip! (Pares i mestres)

 

Sovint amb els infants i joves d’altes capacitats tornem a la casella de sortida. Cada curs canviem de professors, de tutor/a... quan no canvien de cicle, d’etapa o directament d’escola. No sempre hi ha continuïtat, un bon traspàs d’informació... perquè si no és ben evident i de llibre... amb excel·lència acadèmica sembla que no ho sigui i no es cregui necessari fer cap intervenció educativa. En els casos en els que hi ha identificació és difícil, en els quals no n’hi ha pot ser quasi impossible.  Molts s’escuden en els mites. Esperen nens i nenes eficients, amb coneixements extraordinaris, com vells en cossos d’infants... però ells són, i són com són. I tenen el dret (i l’obligació moral) de ser la millor versió d’ells mateixos i de ser-ho des de casa i des de la seva escola o institut.

Quan parlem amb ells, els diem que no estan sols, que estem al seu equip. Però no perquè farem el que ells vulguin sinó perquè els escoltarem i atendrem les seves necessitats des dels coneixements aportats des de la pedagogia, psicologia, neurologia... Sí, som al seu equip: entrenem junts, els coneixem, els motivem i esperonem perquè arribin a ser la millor versió d’ells mateixos.

Els nens i les nenes d’altes capacitats formen part d’un col·lectiu heterogeni. Tenen algunes característiques comunes però cal posar la lupa amb cadascun d’ells i elles per saber com són exactament i què necessiten, en quin punt estan, i com els podem ajudar i acompanyar perquè desenvolupin les seves capacitats.

Sabem pels estudiosos de les altes capacitats que avui no és un tema de ser-ho o no, ja ha quedat enrere el fet de que el CI del 130 o més és l’indicador més important, és un tema de graus i sabem també que és dinàmic. Les característiques com la curiositat, la hipersensibilitat, el perfeccionisme, la intensitat, l baixa tolerància a la frustració... es barregen amb característiques pròpies de cada individu apareixent, per tant, una gran diversitat.

Moltes vegades tenen la impressió (i sovint correspon a la realitat) que estan envoltats de l’equip contrari.  Alguns es senten sols, incompresos, jutjats, en situacions hostils. La hipersensibilitat i la memòria juguen molts cops a la seva contra. Les vivències negatives queden enregistrades. Alguns pressuposen d’entrada que hi haurà dificultats, es malfien de la seva habilitat social i del que pensaran els altres. Però, sigui com sigui, els hem de fer saber que la família, els professionals i els docents, tots formem part del seu equip perquè puguin créixer. De fet, amb formació i sensibilització tots hauríem de formar part del seu club.

* L'imatge pertany a l'il·lustrador 72 kilos que ens ha permès utilitzar els seus dibuixos que encaixen en els textos del blog tot i que no estan fets per altes capacitats s'hi poden adaptar.