Preparem el Carnaval (docents)

 

A l’escola solem viure el present i preparar el futur. Potser aquests dies estem fent activitats per celebrar el DENIP (Dia Escolar sobre la No Violencia i la Pau) i alhora us proposo que comenceu a pensar en la participació dels alumnes d’altes capacitats en el Carnaval de l’escola o l’institut.

Per iniciar el tema del Carnaval tornem a parlar de diversitat dins de les altes capacitats. Jo hi he trobat gairebé de tot. Des de qui seria feliç sent el Rei Carnestoltes i llegint el Pregó, ben disfressat, posant-se cada dia els objectes més inversemblants fins aquells que comencen a somatitzar quan arriba el febrer perquè no poden suportar la vergonya pròpia i aliena d’aquestes dates. Per uns, l’emoció es viu en positiu i pot ser desbordada, i pels altres també es desborda però en negatiu. També hi ha qui ho viu com una etapa més i fa el que toca mirant de passar desapercebut. Alguns d’ells pateixen per la seva hipersensibilitat dels sorolls (batucades), la música a gran volum (a les rues), l’aglomeració de gent...

Novament cal posar la lupa en cada infant o jove i veure el que necessita. Alguns han treballat el tema i ens ho poden explicar bé però d’altres poden donar una resposta “No vull participar” o el temut “És obligatori?” que significa “No em preguntis”, però que en el fons vol dir “Aquest tema l’hem de treballar”.

Viure les festes és molt essencial. Però el més important és trobar quin ha de ser el seu paper en la festa (com sempre ens serveix per a tots els infants però aquí parlem dels infants i joves  amb altes capacitats). Tothom hi hauria de poder participar des de la seva manera de ser i fer. Evidentment és més fàcil quan encasquetem una disfressa a tots els alumnes del grup i esperem que tots facin el mateix (gaudeixin, facin una dansa o una rua), però això no és real ni satisfactori per a tothom.

Podem proposar diferents maneres de viure la festa? Les festes s’han de preparar, viure i guardar. Si tenim una visió oberta podem proposar mil coses segons les edats... aquí teniu algunes idees:

-          - Ajudar al disseny i confecció de les disfresses o complements.

-          - Ajudar al disseny i preparació del maquillatge.

-          - Ajudar a triar la música o a preparar la coreografia.

-          - Ajudar amb l’equip de música.

-          - Ajudar en tasques administratives.

-          - Ajudar en l’organització.

-          - Estar de cap de grup en les rues.

-          - Preparar texts o cartells per animar a la participació.

-          - Fer un anunci per la ràdio local per animar a la participació.

-          - Escriure el Pregó en grup però no llegir-lo.

-          - Llegir el Pregó però no escriure’l.

-          - Fer fotografies per documentar l’acte.

-        - Viure la festa com a “periodista” per redactar la notícia pel blog de la classe o per la web de l’escola.

-          - Viure la festa per explicar la notícia per ràdio local.

-          - Viure la festa per crear un vídeo per Youtube.

-          - Viure la festa i fer entrevistes per mostrar l’experiència de la festa.

-       - Recollir dades reals per després poder preparar problemes de mates sobre el Carnaval.

Com heu vist hi ha moltes possibilitats però les hem d’activar. Alguns docents pensen que només hi ha blanc o negre: o et disfresses o no participes, però com sempre a la vida hi ha una extensa gama de grisos. Potser d’entrada algú pot quedar parat i no saber escollir què pot fer i evitar triar però per això comencem a parlar-ne amb temps. Molts necessiten fer “xup xup” i anar remenant i trobant quin pot ser el seu lloc. On poden gaudir... tothom hauria de poder gaudir de la festa i tenir-ne un bon record. És una festa anual i permet explorar diferents recursos al llarg del temps.

Per a mi, “la festa” forma part del “toca no negociable” però la manera de participar-hi és un dels “toca més negociables”. Alguns arribaran a somatitzar i es posaran malalts cada Carnaval com vaig conèixer un noi de Sisè que no havia pogut celebrar cap dels seus aniversaris amb els companys perquè any rere any quan arribava la data tan esperada es posava malalt.

La part acadèmica és important però viure les festes forma part del bagatge emocional de cadascun de nosaltres. Les nostres vides estan plenes de feina amb alguns moments de festa. Sovint preparem aquests infants i joves per la feina però pensem que a la festa s’hi apunta tothom i no cal parlar-ne però no és així.

Acompanyar als infants i joves perquè tinguin una vivència positiva de la festa és essencial per a un creixement harmònic. Per això, si hem elaborat un bon vincle amb ells, tan bon punt passi el Dia de la Pau podem començar a parlar en les tutories individualitzades de la Festa del Carnaval.

Si us hi atreviu, m’agradaria que m’expliquéssiu com ha anat l’experiència i què deixareu apuntat pel curs vinent. No cal que cada any comencem des de zero. Quatre ratlles, no cal escriure’n un llibre (que potser podríem però no és el cas). Ho podeu fer a atencioaltescapacitats@gmail.com Us ho agraeixo. Ens pot servir a tots i totes els que treballem perquè aquests infants i joves siguin la millor versió d’elles i ells mateixos tan en la feina com en la festa.