Sabem que els infants
i joves necessiten límits per créixer. Però, hi ha vegades que ens trobem amb
infants als qui no hem de dir que no. Sovint són infants molt normatius que no
només saben el què s’ha de fer en cada moment sinó que també intenten fer-ho, i
generalment ho aconsegueixen.
Però els pares que
saben que els infants necessiten la seva ració de “NOs” queden preocupats per
la situació que els toca viure. El seu fill o la seva filla no rebrà la ració
de “NOs” que necessita... com creixerà? Serà una persona capriciosa que només fa
el que vol? Serà una persona tirana que exigeix dels altres el que ella creu
que han de fer? Només rep elogis perquè la seva actitud sempre és correcte i de
vegades més que correcte perquè és capaç de pensar amb els altres, amb els més
necessitats o desvalguts. Li pujaran aquests elogis al cap? Però la majoria de
gent que es troba en el seu camí: amics, mestres, amics dels pares elogien la
seva responsabilitat i el seu encert en les decisions.
La majoria de les
famílies que es troben en aquesta circumstància continuen amb la seva
preocupació i sovint consulten què fer. És cert que no reben els “NOs” de l’exterior
però moltes vegades ells fan el control que no arriben a fer els pares (no
perquè no vulguin, sinó perquè no els dona l’oportunitat). Alguns són tan
políticament correctes que fan ells mateixos la reflexió sobre la seva actuació,
sobre si és correcte, si és el que s’espera d’ells. I desconeixem perquè però
des de molt petits passen a l’acció, una acció sempre correcte i mesurada. Una
acció que generalment recull elogis.
Com ho fem perquè
tinguin la seva dosi de “NOs”, si realment no els necessiten. Potser valdrà la
pena parlar amb ells per explicar-los que mentre hi ha altres nens i nenes que
necessiten que els seues pares els diguin que no, vosaltres no ho heu de fer
perquè ell o ella ja ho està fent. Podeu aprofitar per analitzar amb l’infant algunes
ocasions on segur que ho ha pensat abans (de manera conscient o inconscient).
Aquí estem confirmant que ja té la seva dosi encara que no vinguin dels pares o
dels mestres, però els tenen i n’han de ser conscients perquè no facin la
lectura de que sembla que els pares recolzen tot el que fa, sigui el que
sigui... Recolzen el que fa bé, perquè ha pensat en les conseqüències o perquè
ha estat prudent, o perquè ha estat empàtic/a, o perquè s’ha esforçat o ha
mantingut l’esforç...
Generalment aquesta
reflexió i fer-los conscients de quan fan bé les coses és perquè han evitat el
camí més fàcil i fer-los conscients dels “NOs” que s’ha donat ells mateixos és
una molt bona intervenció. En paral·lel hem d’estar molt atents de que no canviïn
aquesta manera d’actuar i si la canvien ens tocarà ser la veu de la seva
consciencia com amb molts dels infants i joves amb i sense altes capacitats.
El fet de que no els
haguem donat la seva ració de “NOs” no els ha de fer prepotents, tirans ni
capriciosos si són conscients que d’una altra manera ja han tingut la seva dosi
(generalment des de la seva responsabilitat). Han de saber que els estimarem sempre, també
quan s’equivoquin perquè solen ser infants amb una alta exigència amb ells
mateixos, però d’això en parlarem amb un altre post.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada