Si per qualsevol família el confinament és una situació complicada, quan parlem del confinament amb fills d’altes capacitats es converteix en un esport de risc. Aquí necessitem, els adults, aquells sacs de paciència i creativitat que ens van portar els Reis, o els Reixos (segons la zona).
Novament hem de començar parlant de diversitat. Elements com la intensitat, la hipersensibilitat, la rigidesa, el treball amb les grans paraules com la justícia o la mort, la necessitat de moviment i canvi... no són iguals en tots els alumnes identificats amb altes capacitats. La seva combinació i el grau de cadascun d’aquests elements combinats amb la manera de ser de l’infant i jove fan que aquests dies puguin ser difícils o molt difícils de portar. Quan a sobre estan a càrrec d’un sol progenitor per qualsevol causa encara és més complex, que no impossible.
N’hi ha que necessiten una organització externa però amb altres posem assajar una organització personal justificada. De vegades els agrada planificar, però no portar a la pràctica o ser responsables amb el que han decidit. Alguns saben molt bé la teoria però el seu cos encara no sap posar-la en pràctica. Novament necessitarem la lupa per veure en quin moment del desenvolupament estan els nostres fill i parlar-los al cervell que ens entén sempre encara que no sempre el seu cos estigui preparat per fer-ho.
Alguns d’ells gaudeixen amb les tasques ràpides i el canvi, d’altres prefereixen les tasques que poden durar vàries sessions però els diferents graus de dificultat els mantindrà atents i actius.
És important mantenir un horari per llevar-nos (potser no cal que siguin les set del matí però no hauria d’anar més enllà de les nou), un treure’ns el pijama, un col·laborar amb les tasques domèstiques, un fer exercici físic, un esmorzar plegats, un confirmar l’horari que vam embastar ahir a la nit, un fer activitats individuals o activitats de grup (llegir, cuinar, fer treballs manuals...), un temps per alguna activitat que suposi més creativitat (donar solució a algun problema real, fer alguna maqueta o participar en algun concurs), temps per jugar, temps per veure algun capítol d’alguna sèrie interessant (per 8-10 anys em van aconsellar “The inbestigators” i “Pequeñas grandes mentes” que estan a Netflix, però podem trobar des de capítols de “El pequeño Sheldon” fins a “Mega estructuras” o algun You tuber fent ciència divulgativa en anglès, en castellà o en català), algun temps de joc de taula, temps de massatge i relaxació...
Cada família és un món i cada infant o jove d’altes capacitats també. S’aprecien canvis significatius quan hi ha diversos germans, quan passem de l’idea a la concreció...
Segur que necessitem un pla B per quan s’acosten “aquells moments” i serà molt millor si ho hem parlat abans i hem acordat què farem en lloc de cridar tots i arribar al “i jo més” fins a perdre els papers. De vegades algunes coses tan senzilles com anar a beure un got d’aigua, a rentar-se la cara, o a escoltar aquella cançó o grup que li agrada, o dibuixar o escriure; qualsevol d’aquestes coses pot ajudar a trencar l’escalada de retrets que precedeix al plor amarg de “no ho puc aturar”, “ho sento molt”.
Sí, quinze dies de confinament poden ser una barbaritat o un temps d’experimentació i acompanyament perquè tots creixem en positiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada