divendres, 27 de desembre del 2013

Les altes capacitats com a procès


Aquestes festes de Nadal són per estar amb la família nuclear i extensa... però tot i així segueixo voltant i cercant...i voltant per aquests móns de Déu trobes coses molt interessants.

Aquests dies he descobert Steven I. Pfeiffer, de la Florida State University. Recentment ha escrit un llibre molt interessant publicat per Routledge dins de la sèrie "School-based Practice in Action" ("Pràctica basada en l'escola en acció"). El títol és Serving the Gifted (Servint als Dotats). 

Ell presenta les altes capacitats com un procés amb oposició als qui creuen que és un valor inamovible. Està convençut de que es parteix d’unes condicions que si no es posen en pràctica, si no interaccionen amb l’ambient... no tenim res. 

M’ha agradat especialment la necessitat d’observar (i determinar com avaluar d'una manera adequada i fiable) constructes com la motivació, la passió per una determinada matèria, el goig per l'aprenentatge, la persistència, la tolerància a la frustració, l’auto eficàcia acadèmica ... factors que sabem que juguen un paper, juntament amb el CI, en l'èxit escolar i en la vida dels alumnes més brillants.  

La realitat és molt tossuda i els nostres infants i joves més brillants estan aquí, només cal aprendre a veure'ls, acompanyar-los en el seu procés i no posar-los traves innecessàries. (només això ja seria fantàstic!!!)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada