Podria semblar una obvietat però ho hem convertit en una raresa. Aquesta frase la va dir David Perkins, expert en Educació de Harvard ,en una entrevista publicada pel diari El Mundo el 4 d’octubre d’enguany. El professor diu coses molt interessants de la seva matèria però arribat un punt de l’entrevista passa això:
“Sobre el controvertido tema de los deberes, el profesor afirma que no es un experto en ese tipo de investigaciones así que opta por no decantarse: "Hay algunos estudios que muestran que los deberes en casa no son muy beneficiosos, pero no tengo una opinión sólida sobre este tema, por lo que prefiero no adoptar una posición".”
Em sembla fantàstic per diferents motius:
- és un estudiós, un professor de Harvard, algú que en sap de veritat sobre temes d’Educació. Si en parlés tindríem en compte la seva opinió. Però la seva humilitat i la seva consciència a partir de la saviesa permet una visió més amplia de les coses,dels temes educatius, que fa que s’adoni que no els pot copsar en la seva totalitat i que,tanmateix, poden incloure aspectes que potser no tenim presents i per tant la nostra opinió no seria correcte i per tot això el millor és no definir-se.
- és un tema amb qui tothom, tècnic o no, s’hi atreveix. Moltes persones no tan sols opinen sinó que també pretenen “sentar càtedra”. Els temes educatius són molt propers a la gent, afecten a la seva vida diària si tenen infants.
- la persona no cal que sigui protagonista de tot. Ja és protagonista d’un altre aspecte de la vida. És conscient que de vegades hom pot estar en un segon terme i no passa res, no és menys.
- no posa els seus prejudicis, o el que ha llegit o sentit de passada, com a elements sòlids sobre els quals construir el que sap. Crec que dir: “no ho sé”, “no ho tinc prou clar”, “em falten dades”, “cercaré la resposta” ens fa més persones. En el segle XXI ningú ho sap tot ni tan sols de la seva pròpia especialitat. El món és molt extens i ric.
- no és un tema que li sigui aliè: ha llegit, ha escoltat, ha viscut, te una opinió privada però com que no és prou sòlida prefereix no definir-se.
Seria molt bo que en el camp de les Altes Capacitats passés el mateix. Alguns mestres haurien de deixar de tirar pilotes fora i de fer com el professor de Harvard, tenir la senzillesa de dir que no en saben i que no poden tenir una opinió sòlida. A partir d’aquí la solució és fàcil: Formació. Començar a formar-se molt seriosament perquè és molt important el que tenen entre mans. Vint-i-cinc infants que veuen el món pels seus ulls i que poden viure la diferència com una riquesa o com una llosa.
Realment em segueix semblant fantàstic. En un món cada vegada més “joísta” i ple de protagonistes en primera persona que, sempre, els més savis ens donen lliçons de senzillesa. Algú que creu que no en sap prou i... no opina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada