Dilluns 17 de febrer Pensaments intrusius i altes capacitats

 

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen un cap que no para de pensar. Fan associacions constants, valoracions constants, preguntes constants... Les hores de classe no solen frenar aquest procés pel que és fàcil que semblin absents, absorts en el món dels seus pensaments.

Exemple. Només feia Primer de Primària i tots els companys ja estaven en fila amb la jaqueta posada i la motxilla a l’esquena per marxar. Ell continuava a la seva cadira totalment aliè a la situació que l’envoltava. La mestra ja portava sis sessions de feina de seguiment amb nosaltres. S’hi va acostar, es ja ajupir per posar-se a la seva alçada i li va preguntar amb veu baixa: “”Què penses?”. Ell va respondre: “Què faria si fos president del govern”. La mestra va continuar. “Ara hem de marxar cap a casa, és l’hora, però demà a l’hora del pati, si vols m’expliques què has pensat.” En un altre moment potser aquest infant se’n hagués endut un crit: “Mai estàs atent!”, “Ets l’últim!”, “Sempre vas al revés!”. Cap d’aquestes frases ajuda ni a la seva valoració com a persona ni a com el veuen els companys i potser valida que se’l pugui cridar o menysprear perquè és diferent.

Proposta. Què els podem proposar quan arriben aquests pensaments que els allunyen de la classe? Primer que en siguin conscients. Després que en prenguin nota en una llibreta especial i que els deixin marxar perquè hi pensaran més tard, quan hagin acabat les classes. Ara no toca. Clar que cal tenir molta força de voluntat o ser molt políticament correcte per deixar passar allò apassionant (ser president del govern) i tornar a les sumes que ja coneix (ho podeu canviar pel contingut que vulgueu). Potser a Primer de Primària és molt difícil però a Batxillerat si no tenim l’hàbit l’ha d’agafar ràpidament perquè si ens allunyem mentalment ens podem perdre coses importants de la classe. El professor passa molta informació entre línia. Identificar, anotar, deixar passar, tornar a l’aula és un exercici que es pot aprendre amb voluntat i entrenament. Reeduca la nostra atenció, fa que posem el focus en el que toca i no només en el que ens agrada. Saben per experiència que la seva atenció és molt poderosa perquè sovint se’ls enganxen els coneixements sense fer cap esforç, l’atenció va per lliure. Quan són més grans arriba el moment d’orientar l’atenció per seguir aprofitant els seus beneficis.

Conclusió. Parlar-ne, pensar-hi, entrenar, buscar estratègies pròpies pot ser un molt bona idea per mantenir a ratlla els pensaments intrusius. Evitar-los portarà un gran desgast, una solució incerta i poc eficaç. En parlarem un altre dia però... no cal lluitar totes les batalles.