Com diu el Jaume Funes: “He vingut a animar!”. Ja és prou complexa la feina de pare o de docent. No vinc a donar lliçons sí a divulgar el que he aprés aquests darrers deu anys de l’àmbit de la intervenció educativa en altes capacitats. Vinc a compartir reflexions i propostes. De fet crec fermament en el procés: observació, reflexió, pas a l’acció, avaluació, correcció per tornar a començar. El procés és cíclic.
Quan l’any 2013
vaig decidir començar en l’àmbit de les altes capacitats va ser perquè vaig
veure que hi havia identificació-diagnòstic, tractament pels infants i joves
que estaven molt malament per part de psicòlegs i psiquiatres però no vaig
saber trobar intervenció educativa pels infants i joves que presentaven “només”
altes capacitats. No hi havia interlocutors vàlids i tothom anava molt perdut
(pares i docents) i alguns molt espantats (sobretot pares).
Hi havia molts
mites, moltes opinions i poca ciència. Aquest va ser el meu entorn d’inici.
Vaig començar partint del meu bagatge
pedagògic que em deia que necessitàvem treballar conjuntament l’infant, la
família i l’escola. Cadascú havia de fer la seva part; però ni tot ho havia de
carregar la família, ni tot l’escola, ni tot el propi infant o jove. Tothom ha
de fer la seva part.
Vaig començar
fent aquest seguiment-acompanyament infant-família-escola a Badalona, El
Vendrell, Molins de Rei, Igualada, Ribes de Freser, Tarragona, Terrassa,
Sabadell, Arenys de Munt i de Mar, Olesa de Montserrat, Tàrrega, Manresa,
Cardedeu, Barcelona... i en tots els nivells educatius: Infantil, Primària,
Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat.
He acompanyat
alumnes i famílies en escoles públiques, concertades, rurals i privades. He
treballat amb docents a totes elles i només en un cas vaig haver de deixar-ho
perquè la mestra no volia col·laborar, ella creia que no havia de fer res, que
l’infant era tan llest que s’espavilaria. En tots els altres casos, més de
quatre cents, la feina d’equip ha estat molt positiva. Famílies i docents han
aprés sobre les altes capacitats prenent com a punt de partida el seu fill/ la
seva filla/ els seus alumnes...i han adquirit eines per extrapolar a altres
casos i poder identificar i atendre necessitats d’aquests infants i joves dins
i fora de l’aula.
Sempre parlem
d’una gran diversitat entre els infants i joves d’altes característiques. Hi ha
algunes característiques que són presents en molts dels infants i joves d’altes
capacitats però no parlem d’un col·lectiu homogeni.
Els dilluns i
dijous trobareu informacions de l’àmbit de la intervenció educativa de les
altes capacitats per pares, docents i persones interessades... Molts dels
suggeriments poden servir per a tots els infants i joves però pels infants i
joves d’altes capacitats poden ser imprescindibles. Hem de posar la lupa a cada
persona per identificar quines són les seves necessitats i pensar com poder
atendre aquestes necessitats amb el que tenim tant a casa com a l’escola o
l’institut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada