Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta.