Dilluns 24 de febrer El got mig buit i les altes capacitats.

 

La resta dels mortals no podem entendre per què alguns d’aquests infants i joves no són capaços de veure les seves capacitats i valorar-les. Alguns sempre veuen el got mig buit quan es refereixen a ells mateixos. Les pors, sobretot a l’error, la pressió de les expectatives pròpies o del seu entorn són elements que  mal combinats donen una situació molt difícil de portar i molt millorable.

Aconsello als pares que parlin amb el cervell del seu fill o de la seva filla, perquè ell sempre ens entén. Hem d’aconseguir que el cervell iniciï el procés de posar-se en contacte amb el seu cos per tal de que facin el que creguin més convenient. Aquests infants i joves tenen opinió des del minut zero. Una opinió sovint argumentada i fonamentada però no sempre tenen criteri perquè els falta informació (el criteri s’adquireix amb el temps i la vivència). Si els fem veure una situació l’entendran però el seu cos no sempre podrà fer el que cal (perquè no poden, perquè creuen que no poden, perquè els fa por no poder, o directament perquè no volen). Aquest és un dels efectes de la disincronia. Un infant o jove d’altes capacitats pot tenir dues o tres edats alhora. Pot ser molt gran a nivell cognitiu, de la seva edat a nivell emocional, i potser més petit de la seva edat en l’aspecte psicomotriu si no ha estat treballat.

Quan entren en aquest bucle negatiu els hem de convidar i d’acompanyar a canviar el focus, i moltes coses canvien. Animem-los a fixar-se en el que tenen, no en el que els manca. Si creiem que és important podrem crear una estratègia conjuntament perquè no es quedin enganxats, eternament plorant. Per exemple, podrien anotar el que tenen i el que els manca, valorant si hi poden fer alguna cosa. Si poden, cal posar fil a l’agulla però si no cal que ho encaixin o ho deixin passar  però no s’hi poden quedar enganxats. Aquesta no és una opció. Sempre cal preparar-ho abans, en fred, quan no estan segrestats per cap emoció i tenen el cap clar. Aquest entrenament, com un joc, els mostra que poden fer-ho, que és possible. No ho intenteu en calent perquè estan segrestats per l’emoció i no  ens poden entendre.

Objectivament aquests infants i joves tenen moltes coses positives però si tenen el focus només en el les seves debilitats perden la visió de conjunt. Fins i tot aconsegueixen tenyir de normalitat o negativitat les seves fortaleses. Solen valorar-les poc o de manera negativa. Cal entrenar la seva objectivitat. És ideal començar per valoracions externes. Diferenciar realitat i opinió. Veure des de fora. Les sèries o les situacions al carrer o al centre comercials ens serveixen per veure, observar i a partir d’aquí diferenciar realitat i opinió. Ha arribat el moment de començar a ser objectius. No cal ampliar la part positiva, tenint-la en compte, a l’inici és suficient. Després de la mirada de l’exterior podem començar amb l’interior i començar a fer el llistat de característiques positives i negatives que observen en ells mateixos. Podríem passar aquest llistat a la família per completar-ho i que tothom pugui dir-ne la seva. Podria ser bo fer una sessió familiar amb calma, tenir un temps de comunicació... Pot ser un bon exercici d’autoconeixement per a tots els membres de la família. Els adults de la família no hem de ser perfectes però podem ser models. Ells són molt intensos i estan en un procés que no s’acaba, però tots estem en aquest procés. Valorar el que tenim tots, el que podem millorar, el que hem de millorar i el que hem de minimitzar per ser la millor versió de nosaltres mateixos. Serveix per a ells i per nosaltres. Tota la família pot participar-hi, cadascú al seu nivell. Compartir quin ha estat el millor moment del dia, compartir què ens agradaria repetir, compartir el que voldríem mantenir o oblidar...      

Dijous 20 de febrer 300 texts en castellà i 360 en català

 

De vegades el bosc no ens deixa veure els arbres. El dia a dia ens aclapara, i si no parem i ens prenem el temps d’observar, no veiem exactament on som. I això m’ha passat. Estava preparant el següent escrit, i de cop he vist que en català i castellà teníem un número rodó. Sempre ho he pensat però la vida, aquests darrers anys m’ha confirmat que cal que visquem amb intensitat i que celebrem els petits moments.

Avui vull compartir amb vosaltres l’alegria d’escriure. I de fer-ho d’aquest tema que m’apassiona: les persones amb altes capacitats. Van aparèixer a la meva vida en un moment especial. Ho van envair tot com els gasos que fan servir tot l’espai que tenen. Coneixement, vivència, incorporació al que ja sabia i havia treballat en el món educatiu fan que avui, 20 de febrer em trobi en aquest punt. Gràcies a les altes capacitats he conegut gent excepcional. Amb alguns puc dir que avui m’hi uneix una amistat, no la de veure’ns cada dia sinó la d’alegrar-nos quan ens tornem a sentir i que fa que sembli que va ser ahir la darrera vegada. Connectar i reconnectar amb persones. Treballar amb aquells que els estimen o els haurien d’estimar (pares i docents). Ells i elles són, amb totes les conseqüències, amb les seves llums i ombres, però com que hi ha tanta intensitat tot és majúscul. També he compartit temps i espai amb grans professionals a la identificació i a la teràpia.

Han estat uns anys molt intensos però ara, asseguda en una pedra i admirant el paisatge, puc fer revisió del camí. No tot ha estat fantàstic però el còmput global sí que ho és, encara que hi hagi hagut dies de tot. Gràcies per estar aquí, per seguir acompanyant-me i jo a vosaltres. Ahir llegia que “l’objectiu és el camí”. Potser sí. Mentre treballo amb persones amb altes capacitats i els seus entorns més propers (casa i escola) vull poder veure els arbres i gaudir del camí, de vegades costerut. Mentre faig difusió de les altes capacitats vull estendre com taca d’oli que hi són, que han de ser coneguts i reconeguts, i sobre tot acompanyats i tractats perquè puguin desplegar les seves capacitats i ser feliços. És un tema de justícia però també d’egoisme social. Aquestes persones seran les que ens ajudaran a tenir una vida millor bé perquè descobriran remeis per malalties, bé perquè ens ajudaran a fer les coses millor o perquè ens acompanyaran amb les seves flors o àpats a que la nostra vida sigui més plaent.

Estem en marxa i podem triar què volem fer o potser només el com volem fer-ho. Però “cada dia és un dia” i de nosaltres depèn com el vivim. M’agrada, de tant en tant, revisar on sóc i cap a on vull anar, d’aquesta manera puc anar redreçant el rumb perquè la mar i els vents també hi són. De vegades ajuden i d’altres, la mar i els vents, ens allunyen de l’objectiu. Pel camí també hi trobem tresors, que solen ser persones, i hem de tenir el temps per gaudir-les i perquè puguin gaudir de nosaltres.

Ara és el moment. No podem perdre temps. Gaudim del avui i de l’ara. I si la situació no ens ho permet, posem-nos en marxa per anar canviant petites coses que ens apropin al nostre objectiu. Els que ja tenim una edat vam sentir ben convençut al Capità Enciam dir que “el petits canvis són poderosos”. Ara, ja amb cabells blancs, sabem que és ben veritat.  

CAP DE SETMANA 22-23 DE FEBRER

 

Qui es queda a casa el cap de setmana és perquè vol! Aquí teniu una selecció d’activitats interessants...

Activitats tradicionals destacades

La Festa dels Traginers de Balsareny. Declarada Festa d'Interès Turístic el 1970 i Festa Tradicional d'Interès Nacional a Catalunya el 1999, la Festa dels Traginers de Balsareny es celebra sempre el diumenge de sexagèsima, la setmana abans de carnestoltes. El Traginer és l’essència de la festivitat, i amb la cavalcada mostra tot el seu esplendor guarnint cada any entre 25 i 30 càrregues diferents, en la que participen més de 600 persones i uns 200 animals de ferradura. Per consultar informació més detallada visiteu el web de la Festa dels Traginers de Balsareny.

La Festa de la Llum de Manresa. Manresa celebra cada 21 de febrer el Misteri de la Llum, una festivitat de gran importància històrica i simbòlica per al municipi. La Festa de la Llum inclou diverses activitats commemoratives, com la Caminada per anar a buscar la llum a Montserrat i l'aigua a la Sèquia, l'Ofici a l'església del Carme amb la representació teatral del Misteri de la Llum, l'escenificació de l'arribada de la llum i l'aigua al monument de la Llum, la Fira de l'Aixada i la Transèquia, una caminada des de Balsareny a Manresa seguint el canal de la Sèquia. Com a plat fort, el Festival Jardins de Llum 2025 arriba aquest any a l’onzena edició amb 22 propostes artístiques que s’instal·laran el cap de setmana del 22 i 23 de febrer en emplaçaments del Centre Històric de Manresa. L’itinerari sortirà de la plaça Major, on el dissabte al vespre es farà l’espectacle inaugural, i es dividirà en tres rutes on s’aniran localitzant les diverses propostes artístiques. En aquesta ocasió també s’estrenarà la iniciativa “Racons Poètics”, per acostar l’art de la poesia al públic.

Festa dels Tres Tombs a Constantí. Diumenge 23 de febrer arriba la 38a edició dels Tres Tombs a Constantí. Des de l’any 1988, els Tres Tombs combinen festa, tradició i cultura en aquesta celebració en honor a Sant Antoni Abat, patró dels animals domèstics i de feina.

Activitats artístiques destacades

Diversos espais de Girona acullen el Black Music Festival amb propostes de tot tipus des de pel·lícules a concerts passant per tallers. Una proposta molt interessant que s’allargarà fins el 23 de març.

Del 20 al 23 de febrer podeu trobar a Lleida l’Animac. És una mostra que es dirigeix a aquells artistes que utilitzen l'animació com a instrument d'expressió personal i que, amb el pas dels anys, ha consolidat el seu caràcter independent i artístic, transgredint i qüestionant els límits de la narrativa tradicional, buscant visionaris, treballs independents i arriscats que potenciïn i enriqueixin la capacitat expressiva del cinema. Creada l'any 1996, la mostra està considerada com un dels esdeveniments audiovisuals més importants del país i té guanyat el prestigi internacional pel seu rigor, dinamisme i caràcter independent. L'Animac és també un laboratori en el que es generen idees i s'estableixen relacions entre les diferents disciplines artístiques. És l'espai en el qual se somien i es projecten les històries del futur. La 29a Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya proposa enguany una mirada profunda sobre la nostra connexió amb el regne animal sota el lema “We, Animals”. Aquesta edició vol reflexionar sobre com els humans ens estem apropant als animals en diferents àmbits, i de quina manera el cinema d’animació ajuda a entendre i representar aquesta relació, cada cop més conscient i respectuosa amb la natura. També s'hi han organitzat un seguit d'activitats paralel·les.

Activitats gastronòmiques

Aquest cap de setmana trobem un seguit de propostes:

Jornades gastronòmiques de la Carxofa i de l'Arròs a Amposta (Montsià). Diumenge, 23 de febrer, de 10.30h a 17h a l’Espai firal 1 d’octubre, una jornada gastronòmica única a Amposta, on els protagonistes seran dos dels nostres productes estrella: l’arròs i la carxofa! Aquesta festa és l’ocasió perfecta per descobrir els sabors autèntics del territori mentre gaudeixes d’un ambient festiu i familiar. Trobaràs degustacions úniques, un plat popular, un mercat de productes Km0 i tastos de vins , servei de bar i música ideal per fer la sobretaula i seguir gaudint de la festa. (hi ha activitats fins el 9 de març)

La Festa del Trinxat de Puigcerdà és un sopar multitudinari on se serveix el trinxat, menjar típic de la Cerdanya que combina la patata i la col amb d'altres productes autòctons. Sempre té lloc el darrer dissabte del mes de febrer. Activitat complementària: concurs "Trinxat de l'Any", competició culinària en què el jurat popular tindrà en compte aspectes com el sabor i la textura, el cuinat de la rosta, l’originalitat, l’aspecte o l’emplatat.

XLIV Fira de la Mel de Crespià Es tracta d'una fira d'origen medieval, que ens recorda els temps en què Crespià era un dels punts més importants en matèria d'exportació de mel a l'estranger, principalment a Itàlia. Actualment té lloc el darrer cap de setmana de febrer. S'hi poden trobar tota mena de productes, des d'artesania fins a cotxes passant per embotits, formatges, vins i altres. De totes maneres, només es ven un tipus de mel, la de milflors, que es posa a la venda en una única parada. Hi ha diferents activitats complementàries com actuacions musicals, audicions de sardanes, exhibició de l'Esbart Dansaire de Fontcoberta, caminada popular, Food Trucks, inflables, Missa solemne amb l'acompanyament de la Coral Veus de l'Estany (el diumenge a les 12 h a l'Església Parroquial) i seguidament concert de la mateixa coral i altres. Vegeu el programa general.

Mostra gastronòmica de l'oli i la Tòfona a Bellaguarda. Fira organitzada amb el propòsit de donar a conèixer la producció agroalimentària de qualitat que es fa al municipi de  Bellaguarda. Demostracions culinàries, demostració de gossos tofonàires, vermut musical, entre d'altres, són les activitats que s'hi han organitzat.

Dilluns 17 de febrer Pensaments intrusius i altes capacitats

 

Molts infants i joves d’altes capacitats tenen un cap que no para de pensar. Fan associacions constants, valoracions constants, preguntes constants... Les hores de classe no solen frenar aquest procés pel que és fàcil que semblin absents, absorts en el món dels seus pensaments.

Exemple. Només feia Primer de Primària i tots els companys ja estaven en fila amb la jaqueta posada i la motxilla a l’esquena per marxar. Ell continuava a la seva cadira totalment aliè a la situació que l’envoltava. La mestra ja portava sis sessions de feina de seguiment amb nosaltres. S’hi va acostar, es ja ajupir per posar-se a la seva alçada i li va preguntar amb veu baixa: “”Què penses?”. Ell va respondre: “Què faria si fos president del govern”. La mestra va continuar. “Ara hem de marxar cap a casa, és l’hora, però demà a l’hora del pati, si vols m’expliques què has pensat.” En un altre moment potser aquest infant se’n hagués endut un crit: “Mai estàs atent!”, “Ets l’últim!”, “Sempre vas al revés!”. Cap d’aquestes frases ajuda ni a la seva valoració com a persona ni a com el veuen els companys i potser valida que se’l pugui cridar o menysprear perquè és diferent.

Proposta. Què els podem proposar quan arriben aquests pensaments que els allunyen de la classe? Primer que en siguin conscients. Després que en prenguin nota en una llibreta especial i que els deixin marxar perquè hi pensaran més tard, quan hagin acabat les classes. Ara no toca. Clar que cal tenir molta força de voluntat o ser molt políticament correcte per deixar passar allò apassionant (ser president del govern) i tornar a les sumes que ja coneix (ho podeu canviar pel contingut que vulgueu). Potser a Primer de Primària és molt difícil però a Batxillerat si no tenim l’hàbit l’ha d’agafar ràpidament perquè si ens allunyem mentalment ens podem perdre coses importants de la classe. El professor passa molta informació entre línia. Identificar, anotar, deixar passar, tornar a l’aula és un exercici que es pot aprendre amb voluntat i entrenament. Reeduca la nostra atenció, fa que posem el focus en el que toca i no només en el que ens agrada. Saben per experiència que la seva atenció és molt poderosa perquè sovint se’ls enganxen els coneixements sense fer cap esforç, l’atenció va per lliure. Quan són més grans arriba el moment d’orientar l’atenció per seguir aprofitant els seus beneficis.

Conclusió. Parlar-ne, pensar-hi, entrenar, buscar estratègies pròpies pot ser un molt bona idea per mantenir a ratlla els pensaments intrusius. Evitar-los portarà un gran desgast, una solució incerta i poc eficaç. En parlarem un altre dia però... no cal lluitar totes les batalles.

Dijous 13 de febrer Feines repetitives i altes capacitats

Molts infants i joves fan servir la repetició com a recurs per a consolidar aprenentatges. Generalment els alumnes d’altes capacitats no comparteixen aquesta metodologia per aprendre. Un cop ja han assolit els coneixement les feines repetitives es tornen tedioses i baixen l’atenció i interès i cometen errors que si estéssin atents no cometrien. A això s’agafen alguns docents per negar les altes capacitats de l’alumne que “comet errors”. Tenen tota la raó, els errors hi són però caldria veure per què els comet. Sí, poden cometre molts errors i encara que repassin no els veuen per que no estan connectats. Si els demanem tota l’atenció per fer per fer, per exemple dues operacions, la posaran i potser no cometran errors però si el que té al davant és un tirallonga d’exercicis iguals... poden cometre molts errors inexplicables per algú que ho sap fer. (perquè poden no tenir la picardia del cumplimiento (cumplo y miento).

Un cop tenen un coneixement adquirit no haurien de fer feines repetitives, en el seu lloc han de fer feines d’aplicació, aprofundiment o ampliació. Hi ha vegades que tenen coneixements adquirits abans de que els adquireixin a l’escola però no perquè els pares els han ensenyat sinó perquè ells ho han inferit, associat, cercat, desenvolupat... És molt important fer una avaluació inicial del que saben abans de començar un tema. Recordeu que de vegades saben però el que no saben és posar paraules per explicar-ho, però quan els hi expliquem ràpidament els seus ulls diuen: “ah, sí!”

Si els podem explicar el per què dels exercicis els faran amb coneixement de causa. La metacognició és imprescindible en aquest cas. Perquè aquesta guspira posi en marxa la motivació. Pintar enforteix la mà i la relació mà-ull per poder escriure. Fer les operacions senzilles en dos minuts ens ajuda a agafar agilitat, velocitat i seguretat. Trobar els errors d’accents en un text ens ajuda a recordar i aplicar les normes i a escriure correctament. Aprendre un poema de memòria ajuda a tenir més vocabulari i a treballar la pronúncia i la dicció.

A priori sembla difícil posar exercicis diferents a l’aula però tots som conscients de que dins de l’aula hi tenim una gran diversitat. En últim terme hi ha tantes pistes com infants però els podem situar en tres grups: el pom de dalt de la classe, els alumnes que tenen més dificultats d’aprenentatge i els que estan al mig. Fer uns exercicis bàsics sense enunciats per als qui tenen més dificultats; exercicis de repetició-aplicació pel gruix de la classe i els exercicis d’ampliació i aprofundiment pels qui ho requereixen (altes capacitats i alt rendiment). Ells formen part de la diversitat a l'alta. 

Dilluns 10 de febrer Altes capacitats al blog

 

Com diu el Jaume Funes: “He vingut a animar!”. Ja és prou complexa la feina de pare o de docent. No vinc a donar lliçons sí a divulgar el que he aprés aquests darrers deu anys de l’àmbit de la intervenció educativa en altes capacitats. Vinc a compartir reflexions i propostes. De fet crec fermament en el procés: observació, reflexió, pas a l’acció, avaluació, correcció per tornar a començar. El procés és cíclic.

Quan l’any 2013 vaig decidir començar en l’àmbit de les altes capacitats va ser perquè vaig veure que hi havia identificació-diagnòstic, tractament pels infants i joves que estaven molt malament per part de psicòlegs i psiquiatres però no vaig saber trobar intervenció educativa pels infants i joves que presentaven “només” altes capacitats. No hi havia interlocutors vàlids i tothom anava molt perdut (pares i docents) i alguns molt espantats (sobretot pares).

Hi havia molts mites, moltes opinions i poca ciència. Aquest va ser el meu entorn d’inici. Vaig començar partint del  meu bagatge pedagògic que em deia que necessitàvem treballar conjuntament l’infant, la família i l’escola. Cadascú havia de fer la seva part; però ni tot ho havia de carregar la família, ni tot l’escola, ni tot el propi infant o jove. Tothom ha de fer la seva part. 

Vaig començar fent aquest seguiment-acompanyament infant-família-escola a Badalona, El Vendrell, Molins de Rei, Igualada, Ribes de Freser, Tarragona, Terrassa, Sabadell, Arenys de Munt i de Mar, Olesa de Montserrat, Tàrrega, Manresa, Cardedeu, Barcelona... i en tots els nivells educatius: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles Formatius i Universitat.

He acompanyat alumnes i famílies en escoles públiques, concertades, rurals i privades. He treballat amb docents a totes elles i només en un cas vaig haver de deixar-ho perquè la mestra no volia col·laborar, ella creia que no havia de fer res, que l’infant era tan llest que s’espavilaria. En tots els altres casos, més de quatre cents, la feina d’equip ha estat molt positiva. Famílies i docents han aprés sobre les altes capacitats prenent com a punt de partida el seu fill/ la seva filla/ els seus alumnes...i han adquirit eines per extrapolar a altres casos i poder identificar i atendre necessitats d’aquests infants i joves dins i fora de l’aula.

Sempre parlem d’una gran diversitat entre els infants i joves d’altes característiques. Hi ha algunes característiques que són presents en molts dels infants i joves d’altes capacitats però no parlem d’un col·lectiu homogeni.

Els dilluns i dijous trobareu informacions de l’àmbit de la intervenció educativa de les altes capacitats per pares, docents i persones interessades... Molts dels suggeriments poden servir per a tots els infants i joves però pels infants i joves d’altes capacitats poden ser imprescindibles. Hem de posar la lupa a cada persona per identificar quines són les seves necessitats i pensar com poder atendre aquestes necessitats amb el que tenim tant a casa com a l’escola o l’institut.

Dijous 6 de febrer Portes obertes a escoles i instituts

 

Acabat el mes de gener comencen les Jornades de Portes Obertes a escoles i instituts de tot el país. Hi ha una colla d’alumnes que han de canviar de centre docent al setembre de 2025:

-          - Els infants que estan a Llars d’Infants públiques i privades que no estiguin en centres integrat per poder començar l’Educació Infantil de Segon Cicle (I3,I4 i I5).

-          - Els infants de Sisè de Primària que han de començar l’ESO en centres públics i no estan en Instituts-Escola, dels que els darrers anys han crescut exponencialment.

-          - Els joves de 4d’ESO que han de començar el Batxillerat o el Cicle Formatiu en un centre diferent.

-            - Hi hem d’afegir els canvis de domicili ja programats...

-          - I aquells que per qualsevol motiu no estan bé en el seu centre escolar i volen fer un canvi.

   - També tenim als que encara els falta un curs però necessiten començar a mirar per triar acuradament.

Cada família sap quina és la seva situació i té mil maneres de tenir informació dels centres propers o dels centres desitjats. Però cal recordar que cadascú explica la Fira segons li va. Hi ha persones que poden ser més objectives i equànims però altres magnificaran aspectes positius o negatius. Tots els centres tenen un tarannà propi que es convenient que coincideixi amb el de la família perquè són moltes les hores  que hi passaran i moltísssims els imputs que rebran dels centres educatius. És molt positiu anar a les Jornades de Portes obertes amb els ulls ben oberts i les orelles ben obertes. En aquesta activitat ens presenten el centre, les seves instal·lacions i la manera de treballar (sistema/metodologia). Per a les famílies amb fills d’altres capacitats és una primera informació. És molt convenient que sol·licitin entrevista per parlar específicament d'aquest tema que segurament no haurà sortit en la visita general. Saben què són les altes capacitats? Tenen formació? Tenen un protocol específic d’atenció a aquests alumnes? Quines propostes poden fer? És molt interessant saber com les tracten o diuen que les tracten. Si alguna vegada han fet alguna acceleració de curs (per si ho necessitem...).

A continuació farem una llista de pros i contres dels centres possibles per poder prendre decisions. Tindrem en compte tots els temes de la logística als preus, passant per la metodologia o la disposició de les matèries.

Si voleu apuntar els vostres fills a un centre sostingut totalment o parcialment amb fons públics haureu de lliurar el full de preinscripció al primer centre que sol·liciteu del 12 al 26 de març (Educació infantil 3-6 anys i Educació Primària: del 12 al 26 de març i Educació Secundària Obligatòria: del 14 al 26 de març). Aquest és el protocol de Catalunya, si viviu en una altra comunitat heu de confirmar el protocol. És bo escriure ordenats per ordre de preferència altres centres possibles, per si un cas... Recordeu que cal presentar un sol full perquè si no s’anul·len els dos. Us ho recordarem quan s’acostin les dates.

Dilluns 3 de febrer L’ús de l’agenda i les altes capacitats

 

Sabem que la majoria d’infants i joves d’altes capacitats tenen una gran memòria i la necessitat de tenir controlat el que els interessa. Aquesta combinació no és gens positiva a l’inici de l’ús de l’agenda. Hi ha tan poca informació que poden recordar-la amb facilitat i no solen adquirir l’hàbit d’escriure-hi, ni de mirar-la; això es convertirà en un problema més endavant quan hi hagi més coses a recordar.

La informació va creixen però ells i la seva memòria també. Per això alguns passen tota la Primària i l’ESO sense fer-la servir, llevat dels políticament correctes que volen complaure al mestre o a la mestra. Els altres només la faran servir quan el professor insisteix fent allò del “cumplimiento” (cumplo y miento, només de cara a la galeria sense la consistència del convenciment). Per tant, no han adquirit l’hàbit. Arribat el Batxillerat comença a augmentar el nombre d’informacions importants i es combina amb moments de desconnexió personals que fan difícil el seguiment perquè la majoria de coses les pot recordar però cada vegada és més gran el risc d’error o oblit.

Aquí ve el moment de posar fil a l’agulla. Encara que no ho hagi fet fins ara. Ara és el moment! En poc temps caldrà adquirir l’hàbit que no tenen per tal de que puguin planificar  i fer a satisfacció les tasques acadèmiques. Cal parlar amb el seu cervell que ho entén tot i donar les instruccions senzilles perquè l’ús de l’agenda es converteixi en un hàbit.

Per exemple, començar la classe amb l’agenda sobre la taula de manera que quan el professor digui “pel proper dia” pugui automatitzar el gest d’obrir l’agenda. No es tracta de desconfiar de la seva memòria sinó de poder-la deixar lliure per altres coses.

Un altre recurs seria poder contrastar les seves anotacions amb algun company dels que fa servir regularment l’agenda. Constatar quines anotacions no estan fetes o són poc acurades el pot ajudar a fer-ho millor, l’autoavaluació l’ha de portar a millorar l’eficàcia.

Quan comenci a estudiar o fer deures a casa novament l’agenda és el primer element que ha de ser sobre la taula. És un element essencial que marcarà la planificació del dia. Sabem per experiència que no hi ha res que alleugereixi més que els tics de “feina feta” a l’agenda. Els cal tenir-ne experiència pròpia.

Quan estan a Primària i no la fan servir, perquè en aquest moment no ho necessiten, podem  informar-los de que arribarà un moment que pujarà el nivell de l’aigua i l’hauran de fer servir. Anticipar-nos i anticipar-ho al seu cervell sempre és una bona opció. No per mostrar desconfiança sinó perquè es vagi preparant pel canvi de situació. Fins aquest moment poden triar però a partir de que es presenta la necessitat fer servir un recurs provat és un senyal d’intel·ligència.