Hi ha alumnes que quan acaba la classe es queden amb gana. Volen més. Però si de manera habitual no se’ls proposa res més es van acomodant. Uns, veient que és el que hi ha, s’acomoden. Altres, comencen per buscar pel seu compte i això dura més o menys temps... però en molts casos s’acaba apagant. Només aquells que tenen una gran persistència mantenen la curiositat.
Aquest és el cas dels alumnes d’altes capacitats que solen tenir una gran curiositat d’inici però quan veuen que les seves preguntes no són ben valorades a l’aula, que molesten... deixen primer de fer-les en veu alta, però les segueixen pensant. Al cap d’un temps, poden deixar de pensar-les i aquí comença el desastre... Es converteixen en consumidors de petits tastets de coneixements que es van repetint.
Aquesta vegada parlem d’infants que poden escriure, que tenen bona autonomia de feina. El primer que els podem proposar, donat que les preguntes poden no ser de l’interès dels companys o poden entorpir el coneixement lineal que vol transmetre el docent, és que anotin en una llibreta les seves preguntes. Algunes es respondran amb l’explicació però d’altres quedaran obertes al final de la classe. I aquests seran els seus primers deures: respondre a les preguntes, buscar aquestes respostes i les que sorgeixin d’aquestes respostes...
Però és important la valoració d’aquestes descobertes que en faci el docent. Seria bo tenir-ho en compte i que en moments en que la classe està fent exercicis més mecànics pugui acostar-se a l’alumne i preguntar-li quines coses interessants ha descobert. Si no pot ser personalment, que sempre és millor, potser podeu tenir una correspondència epistolar perquè us pugui comentar aquestes descobertes i comentar-les per correu electrònic. No es tracta tant de que tingui una repercussió en la nota sinó en els comentaris valorant la seva curiositat i la voluntat de buscar les respostes pel plaer de trobar-les.
Aquest feedback el pot rebre també des de casa però el del mestre és molt bo perquè vegi que no ens hem de quedar només amb la base i que podem anar tan alt com vulguem.
La fórmula de l’ampliació o l’aprofundiment pot ser diferent segons el tipus d’infant.
Alguns no volen fer coses diferents dels companys i per tant solen rebutjar les activitats diferents. Només hi entren si treballem amb el pom de dalt de la classe i ho demanem en obert a la classe o a un petit grup d’alumnes interessats en el tema. Podem sol·licitar una activitat de crear preguntes sobre el tema que estem estudiant per poder fer repàs el dia abans de la prova escrita en forma d’autoavaluació o de concurs per grups....També podem proposar una ampliació del tema. Hem vist l’energia eòlica i proposem recollir dades sobre els parcs eòlics a Catalunya. Hem vist el sistema respiratori i proposem fer un díptic amb bones pràctiques per tenir cura del nostre cos, o incidir en dues malalties respiratòries. Podem també demanar curiositats de l’àmbit que treballem...
Podem treballar aquests temes en nom de la classe sense que es sàpiga l’autor. Alguns alumnes estan més tranquils amb aquesta fórmula que els allunya de ser el setciències i els permet fer una feina per la comunitat. Amb el propi reconeixement i el del mestre els és més que suficient.
Altres necessiten que sigui explícita la seva feina i reconeguda per tothom.
Realment és molt important posar la lupa en cada alumne i veure què necessiten.
Podem proposar feines individuals o per parelles. Quan hi ha més d’un participant en l’elaboració cal aclarir ben bé què fem i com ho farem. Si la finalitat és que debateixin, comparin i facin un treball que sigui la síntesi de tots dos; o sigui
només el doble de dades i un repartiment dels temes que els porta a dos treballs individuals en un... Als infants i joves d’altes capacitats els agrada treballar en grup quan és de veritat. Quan hi ha debat i implicació. Quan s’ha d’estirar d’algú o treballar per altri no té cap sentit per a ells. Parlar-ne i triar una bona parella de feina pot ser molt estimulant. Aquests treballs es poden proposar a llarg termini però amb temporalitzacions clares i avaluacions de com va el treball. Poden anar en paral·lel amb el curs i tenir-hi relació o no, o estar més relacionats amb els seus interessos.
Podem fer servir moltes possibilitats però no hauríem de permetre que els nostres alumnes es quedin amb gana. Podeu fer la pregunta directe però n’hi ha que porten tant de temps acomodats que no volen sortir de la seva zona de confort encara que els sigui imprescindible. Esteu atents als seus ulls, els brillen quan aprenen coses noves, la seva cara és diferent quan estan il·lusionats amb nous coneixements.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada