Alguns infants i joves d'altes capacitats diuen que s’avorreixen a classe. Aquest verb: avorrir-se, no sempre està ben comprés. Hi ha qui es pensa que volen que els facin titelles o que els tinguin sempre entretinguts, però no es tracta d’això. Quan parlem d’avorriment solem parlar de temps d’espera. Temps de repetició de conceptes o procediments que ja coneixen i temps d’espera real per poder continuar avançant.
Aquest temps d’espera arriba a desesperar alguns infants, però a altres els inocula el verí de l’espera que és perdre el temps amb cara de que no passa res. Alguns s’acomoden i aprenen a esperar en la pitjor de les seves versions: desconnectant.
Per això és important que tinguem un pla B per aquests moments. Solen donar-se principalment en les matèries troncals: matemàtiques i llengües...
Per a ells proposo un dossier de feines d’ampliació i aprofundiment. Els exercicis han de ser diferents i curts perquè els puguin deixar en el moment que la classe es torna a posar en marxa. Per això cal una certa disciplina personal. Però normalment com que són “en lloc de” el temps d’espera i són diferents i enciclopèdics (aporten informació que desconeixen) els solen agafar de bon grat. A més no necessiten més material que el propi dossier i el llapis i la goma. No són massa bonics perquè no s’hi vulguin afegir alumnes que necessiten l’explicació repetitiva. Ha costat trobar el punt just però crec que ja el tenim.
El contingut és variat: a matemàtiques partim del contingut del curs, hi afegim problemes ràpids en els que hi ha algun parany pel que han d’estar atents, hi ha jocs de lògica, hi ha ordenació de nombres o elaboració de gràfiques partint de les dades donades, també hi ha problemes sense enunciat que hauran de crear partint de l’operativa o de la resposta... a llengua hi ha morfologia, sintaxi, correccions, redacció, atenció ... partint de temes concrets... (en les llengües encara no hi ha tots els dossiers en marxa...).
En el cas de la llengua estrangera (l'anglès) ens trobem amb alumnes que tenen facilitat, són nadius o fa anys que fan classes extraescolars d'anglès i coneixen el vocabulari o les expressions que comencem a treballar a l'aula. En aquests casos sovint proposem llibres de lectura en anglès, tenint en compte el seu nivel. Com sempre demanant autorització visual per poder començar i amb el compromís d'escoltar la classe com qui escolta la radio...
La idea és proposar aquest dossier als infants que creiem que ho poden necessitar siguin d’altes capacitats o de bon rendiment. Potser algun alumne d’altes capacitats encara no pot afegir-s’hi perquè no te prou soltesa en la matèria o prou motivació. Cal comentar-li que quan estigui preparat ell també farà dossier d’ampliació i aprofundiment.
Com que el moment d’inici de la repetició del que ja saben el controlen ells, els demano que sol·licitin autorització visual als mestres per poder treure el dossier i començar a treballar escoltant la classe com qui escolta la radio.
No els hem de donar cap tipus d’autoritat perquè és molt freqüent que s’extralimitin. Ells tenen tan clar els moments d'espera que poden tirar pel camí del mig i fer la seva. D’aquí la necessitat de demanar autorització visual. Malgrat siguin políticament correctes no està de més aquest petit gest. Volem diferenciar entre aprendre a esperar i emplenar el temps quan l'espera ha de ser llarga.
Cada cert temps hauríem de fer la valoració d’aquest treball. Els podem intercanviar i que ells facin la correcció però sempre al final hi ha d’haver la part del mestre. La valoració pot no entrar en les notes però sí en els comentaris.
Amb aquest recurs, deixem enrere l’ ”avorriment de la repetició”. Us hi apunteu? Aconseguim que les hores de classe estiguin ben aprofitades per a tots els infants i joves!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada