En moltes escoles es treballa com eix transversal el tema de la Pau i d’una manera més concreta el 30 de gener com a Dia Escolar de la No-violència i la Pau (o el seu acrònim DENIP), conegut també com a Dia Mundial o Internacional de la No-violència i la Pau. Aquesta data va ser proposada l'any 1964 pel poeta i educador mallorquí Llorenç Vidal Vidal, i és una iniciativa d'Educació No-violenta i Pacificadora, difosa internacionalment.
Es practica a escoles de tot el món, els dies 30 de gener i propers (aniversari de la mort de Mahatma Gandhi). Als països amb calendaris escolars propis de l'hemisferi sud, pot commemorar-se el 30 de març i dies immediats.
El DENIP propugna una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau. El seu missatge bàsic diu: "Amor universal, No-violència i Pau. L'Amor universal és millor que l'egoisme, la No-violència és millor que la violència i la Pau és millor que la guerra". Lanza del Vasto, deixeble directe del Mahatma Gandhi i fundador de la Comunitat de l'Arca, a una entrevista concedida a Sevilla (1976) va dir: "Sigui així a totes les vostres escoles. Establiu un dia dedicat a la No-violència".
Aquí cada centre fa el que pot i el que vol... des de un petit acte fins a un seguit d’actuacions permanents en el temps sobre aquest tema.
En el que es proposa a l’escola o als diferents cursos segurament no hi podem intervenir gaire però sí en què proposarem aquest curs pels nostres alumnes d’altes capacitats i pel pom de dalt de la classe.
Sovint els alumnes d’altes capacitats són hipersensibles i tenen molt clars, de vegades intensament clars conceptes com justícia, respecte, cooperació... però el que el seu cap entén no sempre el seu cos pot posar-ho en pràctica (en diem disincronia).
Els és molt interessant conèixer la vida de persones que han treballat per la Justícia i la Pau. Des de gent del nostre entorn més pròxim fins persones ben reconegudes amb premis internacionals com els Nobels de la Pau, o persones sense reconeixement extern però que fan del món un lloc millor.
Els va molt bé fer una feina de reflexió i d’acció. Segur que nosaltres ben poca cosa podem fer per aturar els conflictes bèl·lics internacionals però sí que podem fer coses perquè hi hagi millor ambient a casa, a l’escola, al nostre barri o a la nostra població...
Un llaç blanc és un símbol. Un colom amb les mans de tots els infants, les petjades digitals de tota l’escola o les nostres fotografies també és un símbol. Quan tots actuem el símbol s’esdevé una realitat.
Una lectura, un treball, una cançó, una biografia, una carta per l’alcalde o el president del govern, per fer arribar el nostre agraïment als qui fan el que cal i més del que poden... diferents propostes per escollir... l'arbre dels desitjos, el mur dels graffittis, les paraules boniques, un abecedari de Pau... La base per la feina de la Diada a l’escola... vosaltres decidiu però si compteu amb ells, us ho agrairan. Recordeu que alguns necessiten micro i focos, i uns altres mimetitzen amb la paret, però tots necessiten participar i sentir-se útils en una societat que necessita de les mans de tots, també dels qui més capacitat tenen. Els hem d’ajudar a que gaudeixin d’estar al servei de la comunitat posant les seves capacitats al seu servei.
Què els proposareu aquesta vegada? Penseu-hi. Estem a temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada