Treballem la paciència amb els infants

La impaciència sembla ser una característica dels infants del segle XXI. Aquests darrers dies parlant amb pares que tenen fills d’Altes Capacitats m’han confirmat que en tots ells la impaciència és encara més exagerada. Tot ha de ser “per ara”. Tot s’ha de fer depressa. Immediatesa és la paraula. Els psicòlegs diuen que saber diferir la resposta (saber esperar) és un senyal d’equilibri. 

Els que ja tenim una edat, hem crescut sent pacients perquè no hi havia més remei... no començàvem a dinar fins que el pare havia arribat a taula; havíem de sentir tota la cinta de caset fins que sonés la nostra cançó preferida; havíem d’esperar la carta d’aquells amics que havíem fet a l’estiu perquè ens enviessin les fotos o ens expliquessin el que no es podia explicar per telèfon; havíem d’esperar a dissabte o diumenge a la tarda per veure el següent capítol de la Casa de la Pradera o el Mazinguer Z (i a ningú se li va acudir que un dia podríem veure’l abans o quan volguéssim en anglès o en castellà). No sé si té molt mèrit però... nosaltres sabem esperar.

Cert és que la vida del segle XXI és molt ràpida i la immediatesa va guanyant terreny. Les notícies ens inunden i s'esvaeixen. Les modes passen a gran velocitat. Ara tot són patinents per anar a l'escola quan fa uns anys no s'enveien i potser d'aquí una mesos ja no veurem més. 

Nosaltres, les persones, hem de poder portar les rendes de la nostra pròpia vida i no deixar-nos portar per les passions –això ja ho deien els grecs-. Això serveix pels adults però també pels infants que han de començar a adquirir el control: Tots sabem que potència sense control ens pot portar al desastre.

Molts pares, i també mestres, però avui ens referirem sobretot als pares demanen què han de fer per millorar la paciència en els seus infants. Avui, una psicòloga infantil, Sara Tarrés, una amiga de fa molts anys, ha publicat en el seu blog un escrit amb aquest tema que subscric en la seva totalitat. Quina casualitat! Ella es refereix als nens petits però fàcilment podem adequar-ho a l’edat dels nostres fills... I no patiu, mai és tard per començar... (només ho complica una mica al començament) tot i que amb els infants d'altes capacitats, de vegades, trobem més resistències però només cal anar amb pas ferm,poc a poc, i endavant.

"És important que a poc a poc eduquem els nostres fills en el "art de la paciència". Un nen impacient i molt exigent es pot convertir fàcilment en un petit tirà que ens intentarà tenir sempre a les seves ordres. Un nen a qui no se li nega mai res; al que li concedim sempre tot allò que ens demana de forma immediata; al qual cedim davant qualsevol rebequeria o caprici arribarà a pensar que tot gira al voltant dels seus desitjos i ..., sense adonar-nos, hem preparat el terreny perquè el nostre nen es converteixi en aquest petit tirà exigent i impacient. Per tant, no pensem que encara és massa petit, mai és massa aviat per ensenyar que a la vida cal saber esperar, encara que això pugui resultar molt frustrant.

Com ensenyo el meu fill a ser pacient ?

En primer lloc hem de revisar les nostres actituds i conductes, ja que els nostres fills són esponges que absorbeixen tot allò veuen al seu voltant, per tant, si nosaltres ens mostrem molt exigents amb ells, no ens ha d'estranyar que intentin ser com nosaltres. 

1 .Evitar demanar que el nostre fill faci les coses "ara". Si el que volem evitar és que el nostre fill ens demani les coses "per ara" hem d'intentar no actuar nosaltres de la mateixa manera.

2 .No premiar la impaciència. Si cada vegada que el nostre fill ens demana alguna cosa li concedim per evitar una de les seves rebequeries, estem fomentant la impaciència i l'exigència, per tant, intentarem no donar-li les coses que ens demana de forma immediata.

3 .Fomentar la paciència. Elogiar i recompensar qualsevol petita mostra de paciència del nostre fill. Fem-li saber que estem molt contents perquè ha sabut esperar.

4 .Definir el concepte de paciència. Quan són molt petits, els nens, no estan familiaritzats amb aquest concepte per això és convenient que els anem explicant el que significa. Per exemple podem dir: "Que bé, estàs sent molt pacient esperant que la mare acabi de recollir". D'aquesta manera estem ensenyant al nostre fill a saber esperar, a posposar els seus desitjos, a ser pacient, encara que ell encara no sigui conscient.

5 .Mantinguem la calma. Quan el nostre fill ens fa una rebequeria o comença a protestar perquè no aconsegueix allò que vol, hem de recordar que el nostre petit està aprenent una important lliçó : la paciència. Si demostrem amb la nostra actitud que som pacients aviat aprendrà a ser-ho ell també.

I finalment i no menys important, hem d'assegurar que el nostre fill entén que no és la seva insistència el que permet satisfer els seus desitjos. És a dir, encara que es passi tot el temps insistint i protestant o plorant, hem de fer saber que quan anem a fer allò que exigia ho fem perquè hem acabat de fer el que estàvem fent i no perquè estigués reclamant tota l'estona .

Fonts consultades per Sara Tarrés : Disciplina sin gritos ni bofetadas. Jerry Wyckoff - Barbara C. Unell.”

Crec que tot es pot aprofitar...  
Pares, se’ns ha girat feina! 
i tenim suggeriments de com fer-la!