Sovint hi ha gent que veu el got mig buit, o de vegades buit del tot. Realment, de vegades, al nostre voltant només trobem desert, en relació a les altes capacitats: professionals que segueixen confonent rendiment i capacitat, companys que fan el buit al que és diferent, alumnes que s’avorreixen perquè a l’aula es repeix el que ja saben fer, famílies angoixades que voldrien ajudar als seus fills però no saben com...
Però no tot és gris... estem voltats de colors!
Aquest migdia he tingut una entrevista amb el director de l’Àgora International School de Sant Esteve Sesrovires, Ignasi Bau, i la psicòloga de l’escola, l’Adriana Aulet. Hem estat parlant d’educació, de les dificultats, dels reptes però sobretot del camí que ens queda per fer als qui ens prenenm seriosament el privilegi de treballar amb persones que creixen cada dia, i de les ganes que teníem de continuar el camí també en l’àrea de les altes capacitats. L’educació inclusiva també mira amunt en aquesta escola. Formació, seguiment, treball en equip, desplegar els nostres recursos i deixar que els infants i joves despleguin també les seves ales per poder volar. Ha estat molt enriquidor i engrescador. Entre tanta grisor i en un dia plujós d’hivern us puc assegurar que he sortit amb l’impressió que dins d’aquelles aules hi brillava el sol. Un equip de mestres engrescat, un objectiu clar i una direcció ferma. Tenen un projecte propi molt ben treballat.
Quina sort tenen aquests alumnes que tenen un equip de docents que segueixen buscant cada dia com millorar la seva feina.
No patiu, no està tot perdut... com en aquells llibres d’Astèrix on vèiem la lupa sobre aquell petit poblat de la Gàl.lia, en molts racons del nostre país trobem equips que estan en camí... Jo avui, al Baix Llobregat n’he trobat un!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada