Proposta per treballar la paciència

El nostre món és immediat. Tot ha de ser per ara mateix, quan no per ahir... Però sabem que després no tot és tan immediat. Amb els infants és necessari treballar la paciència i amb molts alumnes d’altes capacitats es torna imprescindible. Ells i elles ho enetenen perfectament, el seu cervell ho enten perfectament però no tenen ni experiències d’espera ni eines per esperar. Dons aquest és el motiu d’aquest post que porta donant voltes tot el mes de novembre i ara he dit... m’assec i l’escric que ja estem al desembre!

La natura té el seu ritme i som nosaltres que ens hem d’adaptar a ell per això l’activitat que us proposo està lligat a la natura i al cicle de la vida (un altre tema estrella pels nostres infants).

Treballarem la paciència amb els jacints.

Us proposo que aneu amb els vostres fills a comprar bulbs de jacint (tres o quatre), testos petits i un saquet de terra. Pregunteu què necessiten (temperatura, aigua, llum...) per decidir on els posareu. El segon pas és plantar-los. Queden enterrats i no es veu més que un test amb terra que anirem regant un cop per setmana durant mesos. Quan arribi la primavera començaran a brotar. Primer un petit bri verd però anirà creixent i per fi sortirà una flor tancada de la que podrem intuir el color. Amb els dies s’anirà obrint i ens oferirà el seu color i sobretot la seva olor. Aquest serà el moment de poder regalar aquesta planta. Serà l’oferiment de la nostra feina de tot l’hivern combinada amb la natura.

Nosaltres hem de fer la nostra part. Donar les condicions òptimes (llum, temperatura...) i regar-la, però no podem fer res per acelerar el curs del creixement dels nostres jacints. Un aprenentatge que cal verbalitzar perquè ells hi pensaran i el transferiran a altres situacions.

Com que són curiosos de mena podem fer l’estadística de com creixen els nostres quatre jacints i recollir les dades a una taula i passar-les a una gràfica i aprendrem tot jugant. O també podem fer un diari de la planta... imaginació i creativitat !

Per què quatre i no un o dos. Perquè és possible que n’hi hagi algun que no arribi a crèixer. Hem de fer tot el possible però de vegades no és suficient. Hi ha coses que no depenen de nosaltres. Hi ha perquè s que no els esbrinarem mai. Aquest és un altre aprenentatge important. És possible que a partir del jacint ens puguin explicar coses que potser fa temps que pensen i que no han trobat les paraules.

També perquè és una molt bona opció de regal. És quasi com una manualitat. No podem dir “l’he fet jo” però sí “l’he conreat jo”. L’he pensat per tu des de l’inici. L’agraiment i l’admiració a les persones es pot mostrar i s’ha de mostrar no només amb paraules sinó també amb fets i detalls.

La primera etapa és la més dura perquè fem però no veiem res... però en quant comença a sortir... és fantàstic. També voldríem còrrer però no... seguirà el seu curs.

Amb aquesta activitat volem que tinguin una vivència d’espera. Els que tenim més de cinquanta anys la recordem esperant la nostra cançó preferida en aquell casset... les havíem de sentir tots fins arribar al nostre moment de glòria que durava a penes dos minuts... ho recordeu?

Aquesta proposta és per la gent de la conca mediterrània potser amb els d’interior ja fa massa fred però l’apuntem per la tardor de l’any vinent...

Si us animeu, expliqueu-nos la vostra experiència. Esperarem fins la primavera... hem aprés a esperar...

Diumenge a la tarda: deures i crisi (Segon de Primària)

Diumenge a la nit. Ens arriba (a la mestra i a mi) per mail aquesta carta d'uns pares desesperats. La seva filla cursa Segon de Primària. És una nena d'altes capacitats i d'alt rendiment. Normalment les coses solen anar bé però quan es creua ... aquí teniu el relat de l'última crisi vista per pare.

Bona nit,

Us escric després de parlar amb la mare perquè avui ens hem trobat amb un seriós problema amb XXXXX i els seus deures.

Ha de fer una redacció que comença per "Ja fem Segon de primària!". I ens hem trobat amb un bloqueig absolut.

Permeteu-me que us faci un detallat resum del procés:

· Primer s'ha atabalat moltíssim davant del full en blanc perquè deia que no sabia què escriure. Que portava molt poc temps a segon i que és molt aviat per dir coses del curs. La mare ha aconseguit finalment desbloquejar-la. A continuació el problema ha estat l'idioma. La mare li ha proposat que ho escrivís en català però s'ha negat perquè diu que en aquest idioma "no tenia prou paraules" i que les barrejava amb el castellà i que això no podia ser. La mare li ha proposat anar traduint amb el diccionari i s'ha negat en rodó.

· A continuació, el problema ha estat que no volia escriure perquè temia equivocar-se i haver de corregir-ho. La mare li ha proposat que comencés escrivint en un altre full, que fes un esborrany, per poder corregir si s'equivocava. Ens hem trobat amb que ha anat escrivint amb esforç la primera frase i que s'ha tornat a bloquejar:

"Aquest any fem projecte de barrets amb colors de l'arc de Sant Martí que cadascún ..." i s'ha bloquejat perquè deia que no sabia com continuar perquè no volia escriure que cada barret significa una "cosa". Diu que aquesta paraula "la atabala" i que no li agrada fer-la servir perquè no té un significat concret. La mare li ha proposat "funció" i ella li ha replicat que aquesta paraula no era "del seu estil". Hem intentant amb diversos sinònims però estava molt nerviosa i no trobava la paraula exacta que expressava el que volia explicar. Al final hem desbloquejat proposant-li que es limités a enumerar amb frases amb punt i final i hem pactat que utilitzaria la paraula "significat".

Un altre moment de bloqueig ha estat quan ha intentat utilitzar per segona vegada la paraula "també". No ha volgut repetir-la i finalment ha optat, no amb poc esforç, per ratllar-la i continuar enumerant. A partir d'aquest punt no ha parat de dir a veure aquesta paraula ratllada li "molestava" i l'"atabalava" i que quan passés el text al full final en net quedaria un buit.

A més estava obsessionada perquè el text a escriure havia de tenir el nombre exacte de línies del full que ha portat.

S'ha posat a copiar el text al full final i ha tingut lògics errors en copiar. Cada vegada que ha comès un error en les primeres línies ha esborrat TOT el text des del principi.

Ha esborrat perquè les lletres no eren totes de la mateixa mida, perquè el llapis no tenia la punta prou fina i el traç era massa gruixut i sembla ser que a la profe li agrada el traç clar i llegible, ...

M'ha repetit diverses vegades que "estava asfixiada" i que si tenia algun truc per tranquil·litzar-se. Sincerament, tant la mare com jo ens hem trobat desbordats i sense resposta, tot i que hem intentat que la nena avancés el que pogués sense pressió.

Hem provat acompanyant-la, deixant-la sola, amb un, amb tots dos ...

Finalment cap a la meitat del procés de còpia s'ha relaxat (quan ha vist que el resultat anava a ser bo en base al que ella esperava) i fins i tot ha afegit alguna frase que en el text original no hi era. Ens ha ensenyat el resultat i l'hem felicitat efusivament.

Us ho escrivim detalladament per la vostra informació i perquè acordem alguna línia d'actuació davant aquest tipus de crisi perquè a mesura que es vagi incrementant la dificultat dels deures veig que serà un repte.

La redacció és de 10 línies. No arriba."

Ja estem tots en marxa. La mestra, la pedagoga que porta el seguiment de les altes capacitats i els pares. A les nou menys 10 ja m'havia trucat la mestra per consensuar com abordar aquest tema a classe. Quan el treball es fa en equip és fantàstic.

Ningú que conegui a XXXXX a l'escola es pot imaginar aquest episodi a casa. El seu treball ha estat gairebé perfecte en la forma i en el fons però en l'execució hi ha encara molt camí per recórrer.

Sovint diem que hi ha alumnes que tenen una cara amagada com la lluna ... aquest és un d'aquests casos.

Vincle i observació

Aquestes primeres setmanes de curs dues han estat les paraules clau ples nostres docents amb alumnes identificats amb altes capacitats: VINCLE i OBSERVACIÓ.

La primera paraula és VINCLE. És imprescindible que es crei una relació de complicitat-confiança entre l’alumne i el professor. És el que voldríem per tots els alumnes però pels alumnes d’altes capacitats és imprescindible, sobretot quan parlem del tutor-a. Saber trobar un temps per parlar i escoltar, per acostar-nos sense jutjar... segur que descobrirem un diamant en brut.

La segona paraula és OBSERVACIÓ. Hem d’observar el que fan i intentar esbrinar per què ho fan. No és el maeix anar lent en l’execució de les tasques perquè no vol ser el primer d’acabar, perquè comproba mil vegades els resultats o perquè les tasques són massa fàcils i poc engrescadores...

El vincle i l’observació posaran les bases de la intervenció educativa. Hi ha una gran diversitat en els alumnes d’altes capacitats. Tots són diferents i per això no és possible proposar una mateixa intervenció per a tots els alumnes d’altes capacitats. Primer cal veure quines són les seves necessitats i combinar-ho amb el que pot oferir cada centre en concret. Aquí, l’experiència, l’amplitud de mires i l’ús de la creativitat són un grau.   

Estem a punt. Creem vincle

Estem a punt de començar el curs. Els equips directius de l’escoles ja fa dies que escalfen motors. Demà dijous arriben tots els docents. A Catalunya comencem el dia 12 i encara queden uns quants dies per preparar l’inici de curs: formacions, concrecions, llistats, preparar les aules... perquè tot estigui a punt per rebre infants i joves.

Si aquest any teniu en el vostre grup algun alumne d’altes capacitats penseu que necessita una atenció especial. Sobretot que creeu un vincle que us ajudarà a tots dos a fer un bon curs. Seria ideal que en aquests dies previs a l’inici de curs programéssiu una reunió amb ell/ella (és igual si és un alumne d’Infantil o de Batxillerat). El motiu? Presentar-vos (si ja us coneix i ara sereu tutor la vostra relació serà diferent, més propera; si no us coneixeu amb més motiu), presentar el curs i tenir un primer contacte per escoltar-lo. Que sàpiga que coneixeu la seva situació i que treballareu plegats per fer un bon curs. No sempre serà quan ell/a vulgui per tant cal que sàpiga que encara que en un moment no sigui possible (molt sovint no podem parar la classe o hi ha altres tasques a fer) trobareu un moment per parlar i sempre estareu disposat a escoltar-lo.

El nou curs sol crear neguit en aquest alumnes, quan no aversió, perquè creuen que tornaran a “alló de sempre” (lentitud, repeticions, manca d’aprofitament, molts temps morts...). Altres tenen unes espectatives molt altes que s’esvairan els primers deu minuts. És molt important que sàpiguen que no estan sols i que entre tots dos fareu perquè tot funcioni. Això fa baixar la tensió. No hem de donar falses esperances però sí dir-los que no estan sols, que hi haurà moments fàcils i difícils però que trobareu solucions plegats. Quina creieu que serà la seva reacció? Feu-la prova. No us en penedireu.

Els que repetiu tutoria o esteu liadíssims podeu fer, si la visita no és possible, al menys una trucada. Alumne i família quedaran gratament sorpresos de l’actitud del tutor-a d’aquest curs que no només s’ocupa dels seus alumnes sinó que també ho mostra. La lectura que se’n fa és que ... potser sí que tindrem un bon curs...  

Els tutors i les altes capacitats

Ha arribat el moment de preparar el curs vinent. Fins ara ha estat embastat però ja és l’hora de començar a cosir. Les direccions dels centres ja tenen els seus projectes ben preparats sobre la taula. Sabem que a l’escola pública, malauradament, no poden disposar encara de les plantilles que tindran i per tant ells segueixen embastant i cosiran més endavant. Però el text d’avui serveix per a tots, en un moment o en un altre.

A moltes escoles teniu infants i joves detectats d’altes capacitats. Quin tutor tindran el curs vinent?

Avui us exposo, segons la meva opinió, quines característiques hauria de tenir aquest tutora dels infants i joves amb Altes Capacitats.

- un professional de mentalitat oberta,

- un professional que sàpiga observar i escoltar,

- un professional que entén la diversitat per dalt i per baix,

- un professional que apliqui diferents metodologies dins de l’aula, 

- un professional amb bon vincle amb els alumnes,

Evidentment, si a més ha obtingut formació en Altes Capacitats o en Intel·ligència Emocional molt millor però necessitem un professional i una actitud proactiva i positiva que crei un bon vicle amb l'alumne.

Aquest curs a Atenció a les Altes Capacitats hem atès en seguiment a una bona colla d’alumnes que segueixen les seves classe ens escola públiques, privades, concertades, urbanes, rurals... 

Hem estat  en contacte amb molts tutors. Hem estat contents amb molts d’ells...

- uns, molt pocs, perquè ja sabien el que havien de fer,

- uns altres, la gran majoria, perquè han estat capaços de fer seves les orientacions i els recursos proposats,  

... Però amb uns pocs, molt pocs, estem esperant que acabi el curs el més aviat possible. Malgrat l’esforç invertit no hem sortit del “no el veig”, “n’hi ha d’altres de millors a classe”, “no fa bona lletra o bona presentació”, “no acaba el primer”, “si no fa el que toca, com li puc donar altres coses?”, “està despistat, al seu món...no segueix la classe”, “es precipita, vol fer-ho a la seva manera, o de pressa..”...  és una pena perquè no han aconseguir veure el potencial que tenien davant...

Ara arriba el final de curs. Moment de deixar constància de la feina feta perquè el mestre /professor del curs vinent pugui continuar la tasca iniciada. Costa deixar els alumnes amb qui has viscut plenament tot un curs. Als alumnes també els costa deixar aquell mestre amb qui han connectat. Alguns em demanen... podem fer alguna cosa per continuar amb ell o amb ella?

Què tinguem sort i encert amb els tutors del curs vinent. Tots els alumnes mereixen tutors amb majúscules i els alumnes d’Altes Capacitats també. 

Somatitzem...

Mal de cap, mal de panxa, erupcions a la pell, malestar general, febre,  cansament... tot seguit, barrejat, aïllat... mil proves mèdiques i el doctor ens diu: “no es veu res físic que justifiqui aquests mals. Deu estar somatitzant alguna cosa... està bé a l’escola? Hi ha algun problema?”

Un noi de Sisè ens diu: “Jo no puc més... que no ho enteneu? Estic tot el dia esperant fer alguna cosa interessant. Ho conec (continguts), ho sé fer  (procediments) i... repetim, repetim i repetim i l’agenda, i les tasques per entregar... quin sentit tenen si el mestre ja sap que jo ho sé fer... per què una altra vegada?”

Avui s’ha desmuntat però ja comença a tenir paraules per expressar el què li passa. Aquest matí no ha anat a l’escola. Tenia mal de panxa. Ja va començar el diumenge al vespre. S’ha llevat varies vegades i ha acabat vomitant... 

Aquest mal de panxa no és una causa... és una conseqüència.  

Intenteu estar un sol dia sis hores sense fer res interessant, amb ritme lent, arrencant i parant constantment, veient els continguts de manera superficial... mentre teniu unes ganes boges d’aprendre i de conèixer el món. Hi ha tantes coses interessants a fora... Com estaríeu? Tristos, empipats, fastiguejats i amb mal de panxa, de cap o ves a saber ...   

Com estàs? –li he preguntat i la resposta no s’ha fet esperar: “Cansat d’esperar”.

Avui per primera vegada li he avançat que estem preparant l’avançament. “Què vol dir això?” Que estem preparant el curs vinent. El teu potencial, les teves característiques personals, la teva manera de treballar a l’escola ens permeten proposar un avançament de curs. Serà un repte acadèmic (continguts, procediments i sobretot de manera de treballar).  El curs vinent faràs Primer d’ESO i algunes matèries de Segon i el curs següent, si tot va bé, faràs Tercer d’ESO i hauràs avançat un curs. “Això m’interessa perquè he estat veient el que es fa a Primer d’ESO i és quasi el mateix... no avancem..."

Està clar que l'avançament no és la única cosa que es pot fer. Amb aquest noi es treballa puntualment en ampliacions i aprofundiment però està clar que necessita més. A classe no es manifesta. És políticament correcte però pateix en silenci encara que rigui i estigui a gust amb els companys o en algunes tasques... Els mestres hem de saber llegir entre línees, preguntar directament i acollir la seva resposta.

Amb la bona intenció no n’hi ha prou...

Avui ens acostem a una activitat ben intencionada de P5 per fomentar la lectura. Els infants s’emporten un llibre a casa i el llegeixen. Quan el tornen llegit obtenen un gomet. Hi ha infants que s’hi ha enganxat i llegeixen un llibre cada dia. Un llibre amb grans dibuixos i poques frases.

El protagonista de la nostra història d’avui quan va començar aquesta activitat ja llegia molt bé: amb entonació i amb un alt nivell de comprensió. Llegia llibres de 50 pàgines amb un vocabulari molt més elaborat i amb algunes paraules “difícils”.

Al començament no s’hi va acabar d’enganxar... no sabem si per no tenir més gomets que els altres o si era perquè ara la lectura ja no és una de les seves prioritats perquè prefereix jugar als escacs... Després va veure que una nena s’escapava en el nombre de coments i ell volia estar el segon a no massa distància.

I ja tenim el conflicte... ell pot llegir llibres més gruixuts però no en un sol dia. I la norma és un llibre, un gomet. Primer va preguntar si ell podria llegir llibres més gruixuts i com es valoraria però la mestra va repetir: un llibre, un gomet. Què va fer el nostre protagonista? Dons sí, llegir llibres més petits que li permetin acumular gomets i no deixar que la nena s’escapi.

La idea de la mestra era bona i engrescadora però no ha tingut en compte els infants de la franja de dalt. Com tantes vegades, en parlem i les coses es solucionen de seguida i es busquen solucions creatives. Hi ha llibres més gruixuts que valen dos gomets i fins i tot tres perquè necessiten tres dies per ser llegits. I no hi ha cap problema. Tots els nens ho entenen.

Ara, en el nostre país ja hi ha tradició d’atendre a les necessitats dels alumnes amb necessitats educatives especials per la franja de baix. Esperem que arribi un dia en el qual quan es proposi una activitat en qualsevol escola del país: pública, privada o concertada... es pensi també en els alumnes amb bones capacitats.

Ja vàrem parlar en un post anterior sobre les operacions en dos minuts. (“Activitat d’aula” del 19 de febrer de 2016).