Dijous 7 de març “M’avorreixo a l’escola”

Quan el nostre fill o la nostra filla ens diu "m'avorreixo a classe" fa saltar les alarmes a casa però quan ho comentem amb la mestra sol respondre que a l’escola el veu bé, que participa, que porta la feina feta i que no el veu trist ni sol (en la majoria dels casos).

Els infants i joves d'altes capacitats fan servir el verb "avorrir" per mostrar que tenen la impressió de no aprendre res nou, que res els fa brillar els ulls. No és l’avorriment de qui pretén que li facin titelles o el diverteixin.

Hi ha una colla de coses que fem a l’escola que són difícils de portar pels alumnes d’altes capacitats. Quines són aquestes coses?

1.- Repetir.

Per alguns la primera explicació que fem a classe ja és repetició. A partir d’aquí ho expliquem un munt de vegades, sobretot a Primària. A Secundària continuem amb mil repeticions d’ortografia, comunicació, càlcul... Hi ha continguts que apareixen cada curs.

2.- Seguir un ritme lent.

El ritme sol ser de pàgina i mitja per hora. I com que la normativa ha anat eliminant contingut i anem a un esquema tan esquemàtic que hem perdut coneixements pel camí. A més, els grups cada vegada són més diversos i a primers de curs ja observem que tots no parteixen de la mateixa línia ni tenen la mateixa velocitat d’aprenentatge. Per no perdre a ningú, fem servir un ritme lent. En alguns moments les coses encara es compliquen més. Tinc alumnes de Primària que, quan la mestra diu que resoldrem un problema o farem un exercici entre tots, demanen per anar al lavabo. Quan tornen després de passejar una estona encara no han acabat l’exercici... Lògicament, en aquests moments la mestra pregunta als qui més dificultats tenen per acompanyar-los a que puguin aprendre i avançar tots. També repassem continguts. Ells noten que hi ha moments que tot va tan lent... 

  

3.- Superficialitat. No aprofundir.

Passem per sobre dels continguts en els que a ells els agradaria aprofundir. Conèixer el per què, el com, les causes i conseqüències, el relacionar conceptes, l’aplicar els continguts.

4.- Arrencar i Parar. Necessiten continuïtat.

Comencem a explicar i parem per cridar l’atenció a qui no seu bé, a qui parla, a qui no ha portat el material... arrenquem i parem mil vegades, i al tornar tirem una mica enrere per connectar... penseu-hi! 

 

5.- Sensació de perdre el temps.

Hi ha vegades que fem activitats o continguts obviables. S’allarguen com per omplir el temps. Tornar a fer el mateix una i una altra vegada pot ser necessari per alguns alumnes però no pels alumnes d’altes capacitats. 

6.- Connectar amb els iguals.

No tots els alumnes d’altes capacitats tenen dificultat de connexió amb els seus iguals, però alguns sí. Altres s’afanyen a partir de Cinquè en trobar de quina manera es poden integrar millor i és el moment en que molts nois s’enganxen al futbol perquè tenen clar que en el nostre entorn és un element de cohesió entre el nois. N’hi ha que arriben a ser delegats de classe, a altres els agradaria però no els voten, i en alguns casos no es voten ni ells... Altres poden ser els capitans de l’equip o els primers que trien quan fan equips. Si tenen bons resultats acadèmics sempre són escollits pels treballs en grup, però alguns no són cridats per sortir un dissabte a la tarda. 

7.- Ajornar la gratificació.

Aquest, juntament amb la impulsivitat és el motiu pel qual els costi molt esperar el seu torn per parlar, aixecar la mà en silenci, no respondre arrassant a tothom... Això es pot entrenar però necessita un procés d’empoderament i autocontrol. Quan li diem que quan fem una pregunta a la classe ha d’aixecar la mà i mirar-nos perquè ell/a i el mestre sabrem que sap la resposta però hem de donar temps a que els altres la trobin. Si després de tres o quatre intents no hem arribat a la resposta correcta llavors li direm que respongui. Quan treballem des de la lògica i l’autocontrol poden anar avançant. Tenen la gratificació però no per donar la resposta, sinó perquè sabem que saben la resposta i baixa la tensió.  En altres moments podem anar treballant l’ajornament de la gratificació però quan tenen poca autonomia és més difícil.

8.- Ser constants en el que no els interessa. 

Quan alguna cosa els interessa fan immersió i no han de fer cap esforç en aprendre. El problema el trobem quan les tasques formen part del “toca no negociable”. Cal que estiguin ben ajustades perquè els puguem dir que no és negociable i cal fer-ho sí o sí, i amb la millor qualitat possible. Acompanyar-los en aquests procés és molt interessant perquè en la mida que ho entenguin i tinguin activitats negociades entendran que és el preu a pagar per anar passant els cursos. Algunes coses són base per a altres que els poden ser més interessants però de vegades els hi hem d’explicar perquè ells no sempre fan les associacions correctes. Per què he de fer català o castellà si sóc de ciències i lo meu són els números? Dons perquè hauràs de fer informes, o voldràs publicar articles i han d’estar ben redactats. La literatura, la geografia o la història serveixen per tenir cultura general i donar base al que aprenem i als nostres valors.

Pràcticament tots els punts són treballables, entrenables però necessiten tenir informació. Per una banda han de saber que sabem el que els costa. A partir d’aquí pautarem com ho solucionarem: amb un pla B d’ampliació o aprofundiment mentre  a la classe repetim o treballem de manera superficial. En la tutoria personalitzada és el moment de parlar aquests temes.

Aquestes solucions que aplicarem amb els alumnes d’altes capacitats són imprescindibles per a ells però també es poden aplicar a nois i noies d’alt rendiment. Fins i tot alguns dels que estan a mig gas els pot agradar aquest reforç positiu i poden treballar per estar en aquest grup que conforma el pom de dalt de la classe.