A l’escola celebrem moltes festes. Hi ha qui creu que les celebracions treuen temps de classe i no aporten res. Crec que no han entès res, perquè a través d’elles podem fer molta feina que complementa la feta en altres moments. Les festes ens ensenyen organització per a la vida, comunicació amb l’entorn, reflexions amb un mateix, a superar contrarietats, a validar el que havíem previst...
Hi ha festes de tota mena. Algunes són per tot el centre. Altres funcionen per etapes, cicles o cursos. Algunes estan relacionades amb el currículum i altres relacionades amb tradicions populars o del centre. Algunes festes són comunes a molts centres docents: la Festa Major, la Castanyada, la Setmana de la Ciència, el Dia de la Música, les Festes de Nadal, el Dia de la Pau, Carnaval, Sant Jordi, el Dia de la Família, Graduacions... Algunes festes són pròpies de cada centre: fem la Festa Major del Centre, celebrem alguna persona (creador del centre, patró o la celebritat per qui se li ha posat el nom a l’escola o institut), el Dia dels avis, dels contes, de la Meteorologia, del Medi Ambient, de l’Educació Física o del somriure...
Les festes cal preparar-les, viure-les i guardar-les. Comença sent un tema de l’equip directiu però un cop està enunciat, un equip de docents s’ha de posar en marxa i pot tenir la col·laboració dels alumnes d’altes capacitats i d’altres alumnes interessats en el tema. Aprendre a preparar les festes, aprendre a viure-les i aprendre a guardar-les (que implica avaluar-les i deixar escrites les millores que convenim proposar per l’any vinent). A l’inici treballarem d’una manera molt pautada i supervisada. En les properes ocasions ja podrem anar donant més marge per aportar però mai hem de deixar la supervisió.
Cal dosificar les festes i optimitzar el que volem fer. Podríem estar tot el dia celebrant amb activitats, o una tarda, o una hora de classe (tutoria). Generalment el temps dedicat a les festes i celebracions és inversament proporcional a l’edat dels alumnes. Infantil és qui més celebra perquè aprenen a través del joc i l’experimentació. Batxillerat és qui menys temps pot dedicar a les celebracions perquè el seu currículum està més que atapeït. Però el fet de que els cursos es vagin succeint podem proposar activitats per cicles i tots passen per l’organització d’una activitat al llarg de la seva escolarització.
Organització del teatre a l’escola:
En la nostra organització teatral de l’escola, Infantil actuava per Nadal, Carnaval i el Dia de la Família però participava com espectador a les diferents celebracions. Els d’Infantil 5 anys en la seva graduació feien una petita obra de teatre. Els alumnes de Música eren els protagonistes del Dia de la Música junt amb algun exalumne convidat i tota la Primària eren espectadors i cantaven des del lloc una de les cançons que estaven preparant. Cicle Inicial de Primària protagonitzaven Els Pastorets. Cicle Mitjà protagonitzaven la Llegenda de Sant Jordi. Cicle Superior protagonitzaven el Dia de la Pau de Primària. Tots els grups de Primària participaven en el Festival de Nadal, en el Carnaval i en el Dia de la Família. Per la Castanyada feien Panellets, i algun any vam fer una Gimcana col•laborativa en la qual els grups estaven formats per alumnes de Primer fins a Sisè.
A l’ESO el teatre era una optativa per la que passaven tots els alumnes. Al gener i al maig fan representació pels companys i al vespre per les famílies i exalumnes. Primer i Segon, Tercer i Quart. Quan arribaven a Secundària queia (ja no es celebrava) la Castanyada i el Festival de Nadal però apareixia la conferència de la Marató, el Dia contra la Sida, i es mantenia el Carnaval, el Dia de la Pau i el Dia de la Família. Primer i Segon protagonitzen el Dia de la Pau, Tercer protagonitza el Dia de la Lluita contra la Sida i Quart fa el Pregó de Carnaval (durant molts anys el van fer els de Batxillerat).
El teatre permet la col·laboració de tots. Durant la Primària i l’ESO van apareixent com actors, però també poden crear la música, l’atrezzo, els efectes especials o els decorats, fer els cartells o convidant a les famílies, als grups, a persones externes de l’escola...
Hi ha una dita en català que m’agrada “fer Pasqua abans de Rams”. A l’escola ho fem d’una manera molt evident quan preparem la Mona la darrera setmana de classe. Cada cosa té el seu temps però de vegades la vida és més rica que la norma. Expliquem-los que de vegades cal tenir cintura i posar el sentit comú, que és el menys comú dels sentits per davant dels convencionalismes. És un bon consell per afrontar la vida.
Recordeu sempre que podem fer classes excel·lents de català, mates o ciències però el què segur que recorden els alumnes són les celebracions. Val la pena que dotem les celebracions de sentit i no les menystinguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada