Com viurem el Carnaval? Un plan B (Docents)

 

A l’escola aprenem continguts cognitius, però també aprenem a preparar, viure i guardar les festes. Aquest aprenentatge és fantàstic perquè ens permet viure les festes des de llocs ben diferents en un cicle anual en els que els alumnes d’Infantil, Primària i Secundària viuran de nou els Carnavals a l’escola. Hem intentat alguna vegada veure-viure-ho amb els seus ulls?

Cada vegada, gràcies al treball sobre la diversitat tenim més integrat que tots som diferents i que cal oferir possibilitats perquè tothom pugui viure les festes. Des de fora potser sembla sempre igual però no és cert del tot. La vivència dels infants de 3 anys no té res a veure amb la del cicle inicial, mitjà o superior.

A més de les diferències pròpies de l’edat tenim les diferències individuals. Nosaltres treballem amb el col·lectiu d’altes capacitats, un col·lectiu molt divers. En tenim per a tots els gustos... per això el més pràctic sempre és preguntar i escoltar la resposta (cal que hi hagi un vincle que permeti una comunicació real que ens expliqui el que sent i li agradaria no el que creu que volem sentir).

Amb alguns d'aquests alumnes ja estem fent tutories personalitzades i podem aprofitar per parlar del tema. Vigileu perquè ja sabeu que alguns alumnes són políticament correctes i ens diuen el que creuen que volem sentir, no el que pensen de veritat.

Mentre alguns gaudeixen amb les disfresses, altres les pateixen i voldrien evitar-les perquè es senten ridículs. Mentre uns gaudiran preparant coreografies, representacions o danses, altres preferiran participar en l’organització o mimetitzar en la paret, o fins i tot no assistir a l'escola (crec que no els ho hauriem de permetre perquè necessiten un pla B i no quedar aillats).

No participar no és una opció. Cal trobar com poden participar tots. La festa ens necessita a tots per ser plena. Amés tenim molts anys per anar ajustant i trobar el nostre lloc.

Per això, partint de les tutories personalitzades podem veure quines són les seves necessitats i quines possibilitats pot oferir el centre educatiu i què hi trobem a la intersecció.

El “sempre s’ha fet així”, “tots fan el mateix” no són bones opcions. Si aquestes són les respostes podem començar a obrir, poc a poc, altres possibilitats.

Si el nostre alumne no es vol disfressar, no vol sortir a la rua, no vol fer l’actuació (podem canviar el no vol, per no pot), hauríem de pensar què li podem oferir. Pot col·laborar en fer l’esborrany del pregó, pot ajudar a connectar l’equip de música, pot preparar una proposta de música per ballar, pot col·laborar amb les mestres dels menuts o proposant maquillatges o disfresses, pot fer de fotoreporter o agafar dades per escriure un reportatge sobre el Carnaval a l’escola i l’institut... com veieu hi ha mil possibilitats. Cal que en puguem triar una activitat amb ell i després l’analitzarem i l’avaluarem per veure com ho deixem pel curs vinent.

Preparar la festa, viure-la i acabar-la (avaluar-la i deixar anotades les valoracions i suggeriments de millora perquè el curs vinent puguem tenir en compte el que hem fet i no tornem a partir de zero...)

Què us sembla? Ens posem en marxa? És possible...