Sembla que hi hagi una edat per a cada cosa però els infants i joves d’altes capacitats trenquen aquestes estadístiques i pot ser que no sempre en el mateix sentit. Si bé és cert que molts comencen a parlar molt aviat i molt clar, i abans del que és habitual n’hi ha d’altres que començaran més tard però ho faran amb més concreció i precisió i amb una millor pronuncia.
Després ja solen anar a una velocitat més que considerable que podria fer que alguns es perdessin "coses" que no s’haurien de perdre.
Tenim infants d’infantil que gaudeixen dels jocs tranquils, i d'activitats de l’ordinador, dels documentals de la tele, o de qualsevol plataforma fent activitats de caire cognitiu evitant tota activitat física. Els espais oberts, com el parc, no formen part de la seva zona de confort mentre que són l’espai preferit de la majoria d’infants. Haurem d’aconseguir que es trobi bé al parc i al sorral i integri aquests espais en el seu dia a dia. Aquí tenim el que volen i el que necessiten.
Al D., de 4 anys, li vam programar una estona setmanal al parc els divendres al sortir de l’escola. L’objectiu era doble: relacionar-se amb els companys (que mai està de més tot i que la seva relació amb els companys és prou bona) i que gaudeixi del joc a l’aire lliure (gronxadors, sorral, pilota...). Durant tot el curs cada dijous en D. deia: "demà plourà?". Durant mesos no va ser una activitat que desitgés, tot i que cada vegada s’ho passava millor. El pare l’acompanyava i l’introduia, si calia, en els jocs. Un bon dia, un dimarts del mes de maig va dir: "tinc ganes de que sigui divendres per anar al parc". El parc va passar a estar entre els seus jocs i llocs possibles, tot i que crec que mai va ser el seu preferit, però no era l’objectiu. Un nen o una nena d’infantil o de cicle inicial ha de poder anar al parc content/contenta pel que hi pot fer i pel qui s’hi pot trobar.
No hem d’oblidar el cos, ni les mans, ni els peus... Tenim infants d’altes capacitats intel·lectuals que prefereixen fer servir només el cap. En temps de creixement necessiten que aquests sigui harmònic. Ja tindrem temps d’especialitzar-nos però mai hem d’oblidar el cos.
Per això sempre haurem de complementar l’agenda familiar amb un temps el cos fent esport, anant a passejar, anant a la platja o a la muntanya, anant en bici o en patins... Per famílies urbanites cal que posin al calendari un temps de natura triant el que més els agradi, el que sigui possible... però és molt important que els infants i joves d’altes capacitats cuidin el seu cos i la seva relació amb la natura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada